Un pacte per les llengües

1.- Amb idees del passat serà molt difícil construir el futur. Identificar nació i llengua, com correspon a la vuitcentista primavera dels pobles, és un anacronisme perillós.

2.- Combatre el nacionalisme lingüístic dels uns amb el nacionalisme lingüístic dels altres és la millor fórmula per aprofundir en la divisió de les societats i conduir-la a l'enfrontament civil.

3.- La llengua no identifica la nació, però sí que constitueix un dels elements de la identitat individual, i exigeix per tanta cura i respecte. El darwinisme lingüístic que vol deixar morir les llengües amb pocs parlants en mans de les grans llengües universals només serveix per garantir la proliferació de conflictes lingüístics, que es convertiran ràpidament en conflictes etnonacionalistes.

4.- Una nació política, és a dir, una república, té l’obligació de protegir tots els seus ciutadans, sense discriminacions, i també de tenir cura i respectar les seves creences i les seves identitats culturals i lingüístiques, tal com reconeix la Constitució espanyola, en l'article 3, que considera les llengües espanyoles un patrimoni "objecte d'especial respecte i protecció".

5.- Sabem que les llengües no tenen drets, els tenen els ciutadans com a ciutadans, cadascun amb les seves pròpies característiques, pel que fa a creences, idees i cultura, inclosa la lingüística.

6.- El dret i l'obligació de tots els espanyols de conèixer el castellà, tal com també estableix l'article 3 de la Constitució, fàcilment es pot traslladar per analogia a un dret i a una obligació, certament menys compulsives des del punt de vista legal , dels residents a les comunitats autònomes amb llengua pròpia de conèixer, almenys passivament, la llengua pròpia d'aquests territoris.

7.- Tots els ciutadans han de tenir el dret a ser atesos per les administracions en la llengua espanyola que prefereixin, especialment quan es tracta d'una qüestió litigiosa. Tot el que es carregui sobre el pressupost en traducció i interpretació lingüística serà barat si es compara amb els costos que tenen els conflictes civils. Com no gastarem en traducció i interpretació si ho fem quan es tracta d'estrangers que no coneixen cap llengua oficial a Espanya?

8.- L'elecció de la llengua d'ensenyament a l'escola pública o concertada per als fills no forma part dels drets individuals. Al contrari, un cop instal·lat un ciutadà en una comunitat autònoma amb llengua pròpia és molt discutible que tingui dret a separar els seus fills del sistema escolar en què se socialitzen tots els nens i que constitueix la base per a la seva integració social i laboral. El sentit comú assenyala que està obligat a proporcionar als seus fills els instruments per a la seva integració i la seva promoció en la societat on viu.

9.- Si hi ha un dret que no existeix és el de desconèixer i no parlar una llengua en un territori on aquesta llengua és considerada com a pròpia per la Constitució i els estatuts, com podria deduir-se dels arguments dels que, identificant definitivament llengua i nació política, exigeixen viure en la seva llengua i només en la seva llengua en el territori de la seva elecció.

10.- Que hi hagi llengües pròpies no vol dir que les altres llengües siguin impròpies, sobretot en el tracte que reben els seus parlants, quant a atenció als seus drets individuals. Al final, totes les llengües espanyoles són pròpies dels espanyols i pròpies d'Espanya, encara que històricament cada llengua tingui un arrelament històric i un abast territorial diferent.aula catalá

11.- Les llengües catalana, gallega i basca són llengües d'Espanya al mateix títol que el castellà ha de ser una llengua de Catalunya, de Galícia i del País Basc. Cap d'elles pot rebre un tracte de llengua estrangera o de folklòrica, que és com dir estranya, en un territori d'Espanya.

12.- La immersió lingüística pot ser un mètode pedagògic eficaç perquè algú aprengui una llengua que li és aliena en el termini més curt possible, però no ha de ser un argument fal·laç per imposar un sistema escolar monolingüe que converteixi al castellà en llengua estrangera amb l'excusa que ja s'aprèn al carrer i a la tele. Conèixer una llengua exigeix conèixer tots els seus registres cultes, cosa que només s'aconsegueix gràcies a un bon sistema escolar.

13.- Els consensos d'ahir no són garantia dels consensos d'avui i menys encara dels consensos del futur. El consens sobre el sistema escolar formava part d'uns consensos socials molt més amplis que han permès una llarga etapa pacífica de normalització lingüística i cultural catalana: els governs catalans han afavorit la llengua i la cultura catalana amb la plena aquiescència d'una majoria molt àmplia en el benentès que ningú les utilitzaria per destruir les institucions i posar-les al servei d'una causa antiestatutària i anticonstitucional.

14.- El circuit escolar únic, un dels majors èxits de l'autonomia i de la democràcia, ha de ser el punt de partida per a un nou consens en què el català sigui 'el centre de gravetat' reconegut pel Tribunal Constitucional i el castellà compti amb una especial consideració, en tant que llengua oficial en el conjunt d'Espanya i llengua materna de la meitat dels catalans.

15.- Al projecte d'escola i de societat monolingüe exhibit per una part considerable del moviment independentista, s’hi va sumar l’1-0 l'ús de les associacions de pares i de les estructures escolars, edificis inclosos, per celebrar un referèndum d'autodeterminació declarat il·legal pels tribunals, perjudicant així la imatge de l'escola catalana i estenent la sospita, en la majoria de casos injusta, de la seva instrumentalització per a un projecte polític divisiu i contrari als interessos d'una part important de la població.

16.- Espanya viu en una situació intermèdia en la qual conviuen el model jacobí francès, amb unes llengües regionals merament testimonials, en la qual la república s'identifica amb una única llengua, i el model plurilingüe vigent al Canadà i a Suïssa. Ara ha arribat l'hora d'una major definició, que no pot ser una altra que la d'un nou consens que ens apropi al que tan bons resultats ha donat entre els canadencs i suïssos. En cas contrari, ens arrisquem a estendre l'actual divisió creada pel procés independentista al conjunt d'Espanya.

17.- És urgent que la societat espanyola aconsegueixi un gran pacte lingüístic que pacifiqui i desactivi els conflictes actualment en curs, especialment a Catalunya i als territoris on es parla el català i les seves variants.