“Torrent pot cometre delicte si no fa cas al Constitucional”

Francesc Pau Vall, acaba de complir 65 anys i s'ha jubilat com a lletrat del Parlament després de 31 anys i 10 mesos. Assegura que Catalunya mai havia viscut una situació tan complexa i defensa la tasca dels serveis jurídics de la Cambra, que en els últims mesos han qüestionat les forces independentistes.

Pregunta. Què li sembla la decisió d'ahir del Tribunal Constitucional?

Resposta. La decisió va en la línia del que ja va dir l'informe del Consell d'Estat. Ara el procediment previst segueix endavant i hi ha un Ple d'investidura convocat per al dimarts que ve. El candidat Carles Puigdemont està en el seu dret de concórrer a la investidura, amb l'excepció que si ve a Espanya presumiblement serà detingut i empresonat preventivament.

P. L'independentisme insisteix que el candidat a la investidura és Puigdemont però els lletrats del Parlament ja van dir en el seu informe que ha de ser present.

R. No és possible investir Puigdemont si no torna. La investidura telemàtica no està prevista en el Reglament, on s'estableix el deure dels diputats d'assistir al Ple. El President de la Cambra pot expulsar un diputat de l'hemicicle, retirar-li la paraula i controlar el que fa cadascun. Si un diputat està a Brussel·les no es pot saber què està fent ni qui l'assessora. Si Puigdemont pot seguir el ple des de Brussel·les qualsevol diputat ho podria també fer des de la seva casa. Si s'autoritza un se n'hauria d'autoritzar tots. La situació és una mica estrambòtica i rara. He estat gairebé 32 anys al Parlament i mai havia viscut res igual.

P. Els partits constitucionalistes criticaven els independentistes per no fer cas dels informes dels lletrats del Parlament i ara el Govern no ha fet cas del Consell d'Estat i ha recorregut.

R. Ni uns ni altres informes són vinculants i en el cas dels informes del Consell d'Estat, són preceptius. Aquests mesos s'ha produït una situació d'acció-reacció, d'acusacions mútues de no complir la llei. El principi fonamental és que tots els poders públics estan sotmesos al dret i que ningú pot estar-hi per sobre. Però una i una altra part, depèn del cas, obvien el que estableix el Dret.

P. Què pensa de les desqualificacions que ha fet l'independentisme als lletrats del Parlament?

R. Els lletrats no fan política. Se'ls demana una opinió jurídica i emeten amb imparcialitat el seu criteri, la qual cosa no vol dir que tinguin la veritat absoluta. Els polítics, legítimament, fan cas o no dels lletrats, però no se'ls pot utilitzar ni a favor ni en contra. De vegades poden generar-se conseqüències si no s'escolten els informes jurídics, però és una decisió política sobre la qual no tenim res a dir.

P. S'ha sentit utilitzat alguna vegada com a lletrat?

R. Mai. Sempre he emès informes conforme al meu criteri. Fa molts anys, se'm va demanar un sobre l'admissió a tràmit d'una proposició no de llei que va presentar Iniciativa per Catalunya sobre la Guerra de l'Iraq. La Mesa del Parlament va decidir no admetre-la, en contra de l'informe que vaig fer a favor de l'admissió. Anys després, el Tribunal Constitucional va avalar el meu informe després del recurs que va presentar ICV. Jo vaig fer el meu treball i la Mesa va prendre una decisió política.