De caça molt subtil amb Jünger

D'aperitiu de BCNegra, que comença ja dilluns (i porta a Louise Penny amb l'inspector Gamache, aquest bon amic), m'he empassat ja una novel·la policíaca (policíaca-bèl·lica) sensacional: la nova de la sèrie que l'escriptora Ben Pastor ve dedicant des de fa anys al seu investigador de ficció, un militar, l'oficial de la Wehrmacht a la Segunda Guerra Mundial (amb una incursió en la nostra Guerra Civil), Martín von Bora. La novel·la es titula Los pequeños incendios (Alianza), transcorre a la França ocupada pels nazis el 1940, concretament a París i la Bretanya, i té l'extraordinari al·licient afegit que apareix, com a detectiu aficionat, ajudant al protagonista en un difícil cas d'assassinat ni més ni menys que Ernst Jünger!

Jo creia que després de l'anterior lliurament de la sèrie, El camino a Ítaca, que passava a la Creta envaïda pels paracaigudistes alemanys i en la qual sorgia l'ombra de John Pendlebury, havíem tocat sostre, però tenir de gran secundari Jünger... quin luxe! La meva relació amb l'escriptor, soldat i entomòleg (1895-1998), a qui no vaig conèixer (i no serà perquè no va viure anys, el paio: 102), és ambivalent. M'encanten sobretot els seus diaris (Tusquets), especialment els volums de Radiacions, que cobreixen la segona contesa, i em fascinen la seva insondable cultura, el seu amor per l'aventura i la seva insaciable curiositat (que incloïa els escarabats i ficar-se de tot al cos, des de borgonya fins a LSD), i, sí, també, la seva rutilant carrera militar a la Gran Guerra: Jünger va guanyar la medalla Pour li Mérite, la codiciadíssima Max Blava, assaltant les trinxeres franceses al comandament d’un esquadró d'assalt (el van ferir set vegades) i amb l’Orlando furioso d’Ariosto (que li havia incitat, deia, a l'heroisme) a la motxilla, entrexocant amb les magranes de pal. Va tornar a combatre a la segona guerra com a capità de cavalleria de la Wehrmacht en l’invasió de França.

Em molesten de Jünger, a qui Walter Benjamin no suportava i qualificava de “bel·licista místic depravat”, la seva sublimació de l'experiència militar i la violència –expressada en el seu famós Tormentas de acero–, la seva insofrible vanitat i el seu elitista i fanfarró nihilisme. Hitler sentia per ell una ambivalència similar a la meva (aquí acaba la semblança), encara que la seva era molt més perillosa: veia Jünger com un heroi nacional i un camarada de la primera guerra (“no em toqueu Jünger”, deia als seus esbirros, que li tenien ganes) però li fastiguejava que anés tan per lliure i sobretot que menyspreés els nazis i a ell mateix.

Ben Pastor el retrata a la novel·la amb absoluta fidelitat, i el veiem col·laborant a la seva manera superba i displicent amb Bora –amb el qual forma, els dos capitans de cavalleria, valents i familiaritzats amb l'obra de Proust, una parella veritablement antològica– en la investigació sobre la mort de la dona d'un primmirat contraalmirall de la Kriegsmarine que es fa tractaments de glàndules de mico per millorar el seu acompliment sexual.

Curiosament, és Bora el que porta Jünger a una “caça subtil” (subtile Jagden, com anomenava l'escriptor a la seva cerca d'insectes): la de l'assassí.

La novel·la, impregnada d'una atmosfera tenebrosa gairebé sobrenatural, està plena d'atractius, a part de la presència de Jünger, der Krieger, “el guerrer”, com li diuen (i que no apareix físicament, en un gran exemple de suspens, fins a la pàgina 194, i llavors aprofita per demanar-li paper higiènic al protagonista). A Bora, que ha estat tafanejant imprudentment entre les atroces activitats de les SS a Polònia (en una novel·la anterior, Lumen), els tipus de la doble runa li guarden el natural rancor i tracten de fer-li una traveta o alguna cosa pitjor. El contraalmirall té un fill comandant de submergibles del que Bora descobreix que gaudeix fent que les prostitutes que freqüenta a Brest es posin les calces que li roba a la seva mare (així, pensa un, no és estrany que perdessin la guerra submarina).

El nostre jove investigador soldat, que treballa al servei de l’Abwher, la intel·ligència militar dirigida per l'almirall Canaris, s'allotja al camp en un mas propietat d'un estrany i extravagant sacerdot excomunicat i la seva missió inclou resoldre el crim, seguir-li les passes a Jünger (que ha deixat uns dies la seva daurada destinació a París, on socialitzava fins i tot a amb Picasso) i contactar amb els nacionalistes bretons que recolzen, amb la seva pròpia agenda, l'ocupació alemanya. Com veuen, d’entreteniment no en falta.

“Em semblava bona idea fer que Bora es trobés amb Jünger, perquè l'escriptor era un dels intel·lectuals alemanys més notables de l'època, un home tan complex i controvertit que valia la pena veure què passava en ajuntar-los en una investigació”, m'explica Pastor, amb qui ens vam conèixer a Roma el 2007, arran de la publicació de Kaputt Mundi (Salamandra), en la qual Bora, un Bora ja malmès per la guerra, es veu involucrat en l'atemptat partisà de Via Rasella i la terrible represàlia de les execucions massives en les Fosses Ardeatines (que vaig aprofitar per visitar).

Hitler admirava a Jünger, però li fastiguejava i irritava el seu menyspreu

A Pastor, Jünger li recorda Gabriele D’Annunzio, “el poeta soldat per excel·lència, culte, faldiller, políticament conservador, encara que difícil d'encasellar; no és coincidència que Jünger es convertís en l'enfant terrible de l’Alemanya nazi. El seu paper a l'atemptat contra Hitler del 20 de juliol del 1944 és fosc, però plausible”. Per introduir-lo en la novel·la, l'autora s'ha documentat a fons: “He llegit els seus molts diaris, novel·les, articles històrics i militars, i els seus assajos sobre la naturalesa. Em sembla entendre que, amb el mite exasperat i juvenil de la virilitat en la guerra, que compartia amb D’Annunzio, posseïa un element d'anarquia intel·lectual i d'insolència en la confrontació de l'autoritat”. Però t'agrada, Ben? “L’admiro com a escriptor, en els diaris i assajos més que en les novel·les, però dubto que m'hagués agradat trobar-me’l; entre altres coses, el seu narcisisme havia de ser immens!”.

La novel·lista contrasta l’“heroi-antiheroi-mefistofèl·lic” Jünger amb el jove i sever Bora, més reflexiu i malenconiós i molt més moralment sòlid. Diu que sempre és molt acurada quan introdueix un personatge real i que per això fa parlar Jünger a través de les seves pròpies paraules “de vegades verbatim, altres parafrasejant-lo”.

Pel que fa a l'independentisme bretó, Ben Pastor m’explica: “El separatisme ha estat sempre per a mi font de fascinació i preocupació. Des dels estats secessionistes de la Guerra Civil nord-americana (el meu difunt exmarit tenia tres avantpassats que van combatre per la Confederació fins al Tirol del Sud, a l’Alto Adige, trobo molt interessants les motivacions històriques, econòmiques, lingüístiques i sentimentals que porten a una regió a buscar la independència. En el cas de Bretanya, que com Catalunya havia tingut una existència separada en el passat, el factor lingüístic cultural ha tingut prevalença sobre la política, i els alemanys van saber explotar el separatisme bretó al seu favor, cosa que em va semblar interessant explicar. En resulta una imatge de la França ocupada bastant inèdita...”. Del nostre procés, diu que segueix “amb ànsia, el desenvolupament de la crisi catalana contemporània”.

En la propera novel·la de la sèrie, Bora coneixerà a Von Stauffenberg, el coronel  que va atemptar contra el Führer

Ben Pastor assenyala que li hagués agradat fer que Bora conegués Maigret i compartissin algun cas, “però el personatge de Simenon és copyright dels seus editors...”. A qui si va a conèixer aviat el personatge és a Claus von Stauffenberg, el seu alter ego històric (és sabut que l'íntegre i aristocràtic oficial de ficció està creat a imatge del coronel que va intentar matar Hitler el 20 de juliol. “Acabo de finalitzar la meva nova novel·la, La nit dels estels fugaços, que es publicarà a Itàlia a la primavera. Transcorre a Berlín el juliol del 1944, una setmana abans de l’Operació Valkiria. Bora, que investiga la mort d'un astròleg, es troba amb Stauffenberg i no és una trobada fàcil!...”. L'autora ja li dona voltes a la següent novel·la, en la qual per fi coneixerem la terrible experiència de Bora a Stalingrad...

De moment, aquí està la magnífica Los pequeños incendios, amb Jünger. La novel·la té com a colofó, i perdonin el tòrrid spoiler, que en tot cas no compromet gens la trama detectivesca, una extensa pols entre el protagonista i la seva dona (la desinhibida Dikta), que no han tingut massa temps per refocil·lar-se maritalment per culpa de la Blitzkrieg. El noi, envejable noi, es mereix això i més perquè ha aguantat com un cosac les mundanes temptacions franceses i la joi de vivre d’Ernst Jünger...