Així funcionarà la constitució del nou Parlament el 17 de gener

El 17 de gener a les 11.00 arrenca la dotzena legislatura del Parlament de Catalunya en una sessió constitutiva que, per la situació d'excepcionalitat i en aplicació de les mesures aprovades a l'empara de l'article 155 de la Constitució, no ha estat convocada per un president de la Generalitat en funcions, sinó pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Així serà el funcionament del ple, segons ha explicat el Parlament en un comunicat:

Distribució d’escons

Després de les eleccions autonòmiques del 21 de desembre, els diputats ocuparan escons provisionals en aquesta sessió constitutiva. Seran 36 de Ciutadans, 34 de Junts per Catalunya, 32 d'ERC, 17 del PSC, 8 de Catalunya en Comú-Podem, 4 de la CUP i 4 del PP.

La Mesa i la Junta de Portaveus seran les que decideixin la ubicació definitiva dels diputats al Parlament, una vegada es constitueixi la Cambra.

Mesa d’edat

El diputat o diputada més gran d'entre els presents al ple presideix aquest òrgan, amb els dos més joves, en qualitat de secretaris. El secretari general llegeix el decret de convocatòria i convida aquests tres diputats a ocupar els seus llocs. Llavors, la presidència de la Mesa d'edat declara oberta la sessió i els secretaris llegeixen els noms dels diputats electes. A continuació es voten els set membres de la Mesa del nou Parlament.

Votació de la Mesa

Els membres de la Mesa es trien en tres votacions successives amb urna, després que la Mesa d'edat els cridi, per ordre alfabètic, perquè dipositin la papereta. Es tria primer la presidència, després les dues vicepresidències i finalment les quatre secretaries. En cas d'empat, es tornen a repetir les votacions i si al quart intent no hi ha desempat, es considera triat el candidat del grup parlamentari amb més diputats.

Per triar la persona que ocuparà la presidència, els diputats han d'escriure un sol nom a la papereta. Guanyarà qui obtingui majoria absoluta, és a dir, el suport d'almenys 68 diputats. Si ningú guanya a la primera, es repetirà la votació entre els dos que hagin obtingut més suports i ocuparà el càrrec qui finalment hagi rebut més vots.

La votació dels vicepresidents es fa de manera similar, indicant un nom a la papereta. Surten triats els que tinguin més vots, per ordre correlatiu. Aquesta fórmula es fa servir també en la tercera votació.

Per poder participar en aquests processos, l'exvicepresident pres Oriol Junqueras ha demanat al Suprem que el traslladi a una presó catalana per poder assistir a les sessions parlamentàries, i el seu advocat, Andreu Van den Eynde, ha recordat que el seu vot “resulta indelegable” i la seva absència “afectaria la dinàmica de majories” a la Cambra, per la qual cosa “la seva funció al plenari no es pot substituir”.

Constitució oficial

Després de ser triats, els membres de la nova Mesa ocupen els seus llocs i és llavors quan el president o presidenta s'adreça a la Cambra i declara constituït el Parlament de la nova legislatura. En la seva nota, la Cambra recorda que des del 1980 han estat presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988 fins al 1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015) i Carme Forcadell (des del 2015).

Consultes per investir el president o presidenta de la Generalitat

Després de la constitució del Parlamenti s'obre un termini de 10 dies hàbils en els quals el president o presidenta de la Cambra obre consultes amb els grups parlamentaris per proposar un candidat o candidata per ser investit president o presidenta de la Generalitat. El ple d'investidura s'ha de convocar com a molt tard el 31 de gener. Amb Puigdemont fugit de la justícia a Brussel·les, Junts per Catalunya i ERC estudien la viabilitat jurídica d'investir-lo a distància de manera telemàtica.

Investidura del nou president o presidenta

Al ple, el candidat o candidata a la presidència de la Generalitat presenta el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la Cambra. La sessió continua amb les intervencions dels representants dels grups parlamentaris. Finalment, després del debat sobre el programa presentat, es fa la votació.

Cal una majoria absoluta perquè s'aprovi la investidura. Si no obté aquest suport a la primera, es pot repetir el ple al cap de dos dies, quan només es necessitarà una majoria simple. Si a la segona tampoc ho aconsegueix, comença un nou període de consultes del president o presidenta del Parlament amb els grups, que poden triar un altre candidat o repetir. 

Repetició d’eleccions 

El Parlament té dos mesos de termini per escollir qui ocuparà la presidència. Si no ho aconsegueix, la Cambra es dissol automàticament i es convoquen eleccions de manera immediata. Els comicis es farien 54 dies després de la convocatòria. Ara com ara, això no ha passat mai des del restabliment del Parlament el 1980.

Grups parlamentaris

Els grups parlamentaris es constitueixen en el termini de vuit dies hàbils des de l'endemà de la constitució del Parlament. En un escrit adreçat a la Mesa, els diputats han de fer constar el nom del grup, el de tots els membres i el de les persones que els representen. Cada diputat ha de ser membre d'un grup parlamentari i els partits poden constituir només un grup.

Els grups, excepte el mixt, es poden constituir amb un mínim de cinc membres, tot i que hagin estat triats per circumscripcions diferents. Al grup mixt es podran constituir subgrups, integrats per un mínim de tres diputats d'un mateix partit, federació o coalició electoral.