Els Mossos detenen dos regidors de la CUP a Reus
El jutjat havia ordenat l'arrest perquè fins ara no els ha pogut prendre declaració
Los Mossos van detenir aquest dimecres, per ordre de la jutgessa, dos regidors de la CUP de Reus que s'havien negat de forma reiterada a anar a declarar davant la magistrada, que investiga un delicte d'odi contra la policia. Marta Llorens i Oriol Ciurana havien desatès en dues ocasions la citació per prestar declaració per uns fets esdevinguts en els dies previs i posteriors al referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Després de passar la nit en els calabossos, està previst que declarin aquest dijous.
La titular del jutjat d'instrucció número 2 de Reus (Tarragona) havia fixat per dijous, a les 9.00, la tercera citació perquè els edils declaressin, i va ordenar als Mossos que en aquesta ocasió cursessin l'arrest dels encausats. Poc després del migdia dos agents de paisà de la policia autonòmica van entrar a l’Ajuntament, es van identificar i van detenir els dos regidors. Els van treure per una porta posterior i els van conduir a comissaria.
Demà totes#dempeus a fet costat a les companyies víctimes de l'estat opressor. Defensr la democràcia es castigà amb persecució judicial.No esteu soles, si ens toquen a uns ens toquen a totes @ANC_Reus @VilaWeb_EN @CDRCatOficial @lluis_llach @324cat @KRLS @junqueras @jordiborras
— CDR Reus (@CDRReus) December 26, 2017
Llorens i Ciurana havien acudit al matí a l’Ajuntament. “Venim a treballar, com sempre”, van dir als periodistes. A la plaça, davant del Consistori, unes desenes de persones s'havien concentrat per mostrar-los el seu suport. Els edils sabien que des de la nit anterior pesava sobre ells una ordre d'arrest per comparèixer davant la jutgessa de Reus. La citació té relació amb una investigació oberta a diversos regidors de Reus per instigar a l'odi contra la policia en redactar un manifest que criticava la presència a la ciutat de contingents de reforç de la Policia Nacional després del referèndum de l'1-O.
El cas esquitxa l'alcalde, Carles Pellicer (PDeCAT), qui, a diferència dels edils de la CUP, sí va acudir a declarar quan la jutgessa li va posar data i hora. Pellicer va declarar fa un mes i va defensar que aquell manifest, consensuat i aprovat pels partits independentistes, buscava recuperar “la convivència” després del clima de tensió i “angoixa” que van desencadenar les càrregues policials que es van registrar l'1 d'octubre en diversos municipis —no va haver-hi cap a Reus—. Va afegir que la finalitat no era assenyalar ni vexar les forces de l'ordre.
La CUP, per la seva banda, s’ha negat reiteradament a atendre els requeriments judicials al·legant falta de legitimitat de la justícia. Quan l'alcalde i altres regidors van acudir a declarar, els membres de la CUP es van apropar al jutjat però van evitar creuar la porta i es van quedar participant en una concentració a les portes. “Aquesta justícia no ens representa”, insistien aquest dimecres els dos edils poc abans de la seva detenció.
L'arrest va causar sorpresa en els cercles independentistes, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va revelar que l'hora fixada per a la declaració dijous a les nou del matí. Es confiava que la policia permetria els edils passar la nit a casa i que la detenció es practicaria a primera hora de dijous. No obstant això, la reiterada negativa a acudir al jutjat de manera voluntària va propiciar que els Mossos actuessin amb prestesa per assegurar, aquesta vegada, que la diligència judicial sí es podria practicar.
Els advocats dels regidors van intentar durant tot el dia que el jutjat prengués declaració el més aviat possible als dos arrestats, però la diligència no es va avançar. Al llarg de la jornada es van convocar algunes concentracions de protesta a Reus i a Tarragona.
La causa que ha motivat l'arrest es remunta al passat mes d'octubre. El jutjat d'instrucció número 2 de Reus va obrir diligències després de rebre un atestat de la Policia Nacional que detallava diversos incidents soferts pels agents del cos en els dies anteriors i posteriors a la celebració del referèndum. A Reus es van allotjar diverses unitats del reforç policial que va arribar a Catalunya i, suposadament, els agents es van sentir vilipendiats. Davant de l'hotel on dormien van tenir lloc repetits escarnis i la jutgessa també assenyala un incident patit per uns agents quan tractaven d'exercitar-se en un gimnàs del municipi. “Van ser expulsats de aquest local”, relata la instructora.
A més dels representants polítics que van signar el manifest de rebuig a la presència policial —PDeCAT, CUP, ERC i Ara Reus—, la jutgessa ha pres declaració als responsables d'aquest gimnàs i tracta d'identificar n grup de bombers que, presumptament, es van sumar a les manifestacions contra la Policia Nacional. A més d'una presumpta incitació a l'odi, el jutjat també ha tipificat els fets com a susceptibles de coaccions, amenaces i malversació.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- Declaració Unilateral Independència
- CUP
- Llei Referèndum Catalunya
- Referèndum 1 d'octubre
- Legislació autonòmica
- Autodeterminació
- Referèndum
- Generalitat Catalunya
- Catalunya
- Govern autonòmic
- Conflictes polítics
- Eleccions
- Partits polítics
- Ideologies
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Administració autonòmica
- Legislació
- Política
- Espanya
- Administració pública
- Justícia
- Procés Independentista Catalán
- Independentisme