La turismofòbia, el neologisme de moda

L'atac de quatre encaputxats contra un autobús turístic, el passat 27 de juliol, va servir per gravar a foc en les consciències dels veïns de Barcelona el neologisme turismofòbia. L’assalt no només va posar de moda el vocable, sinó que va servir perquè alguns descobrissin les aventures de l’organització juvenil de l’esquerra independentista, Arran, molt propera a la CUP.

Más información

Les dotze més sonades

Aquell 27 de juliol, els quatre joves van aturar un autobús ple de turistes a prop del Camp Nou. Li van punxar les rodes i van pintar al vidre del davant de l’autobús un missatge: “El turisme mata els barris”. Les imatges de l’acció van ser penjades a les xarxes socials i aviat es van fer virals. Arran va aprofitar la presència mediàtica per anunciar que el seu objectiu era aconseguir fer decréixer el turisme. Les declaracions de polítics de totes les formacions van fer la resta.

L’oposició a l’Ajuntament de Barcelona va exigir al govern d’Ada Colau responsabilitats per l’atac. A més, es va donar carta blanca per ampliar el nombre de neologismes: el PP va arribar a titllar les accions reivindicatives d’Arran de turisme borroka. Colau va fer pública la seva condemna dels atacs i tant l’Ajuntament com la Generalitat van posar en marxa investigacions per aclarir els fets.

La fòbia contra el turisme no sempre ha estat un sentiment present a Barcelona. Aquest 2017 s’ha complert el 25è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics. Llavors, la ciutat va obrir els braços al turisme. El 1992 uns pocs milers de visitants triaven Barcelona per a les seves vacances. Ara, són 28 milions de turistes els que cada any escullen Barcelona com a destinació d’oci.

Els excessos del turisme, l’especulació immobilitzaria, la gentrificació i l’expulsió dels veïns dels barris són conseqüència, segons molts, de l’obertura de la ciutat als turistes. Aviat van començar manifestacions, pintades —algunes amb espiell de metralleta inclosa— a la ciutat. La tensió i l’oportunisme polític van obligar, a principis d’agost, a celebrar una comissió extraordinària per abordar políticament els sabotatges d’Arran a objectius turístics. La coalició de BComú i PSC, que ha governat la ciutat durant un any i mig —coalició que es va trencar com a efecte de l’entrada en vigor del 155—, va optar per no prendre cap mesura contra la turismofòbia. Les que es van emportar el protagonisme de la comissió van ser les tres regidores de la CUP, que van decidir deixar plantats la resta de regidors que participaven en la reunió tot qualificant-la de “teatre oportunista”.

El 12 d’agost els veïns de la Barceloneta van prendre la platja per exigir la fi dels apartaments turístics i de l’especulació immobiliària. Els concentrats es van negar a admetre que la seva protesta tenia a veure amb la turismofòbia. Van denunciar que l’especulació immobiliària acabava fent fora els veïns dels pisos per llogar-los a turistes. El problema va créixer fins al 17 d’agost. L’atemptat de la Rambla va relegar molts problemes a un segon terme. El desafiament secessionista va acabar de sepultar el terme turismofòbia. Almenys fins que, presumiblement, reaparegui a l’agost de 2018.