Turismofòbia: la cara menys amable d’una indústria milionària

Uns 300 veïns sortien la setmana passada al carrer a Palma disfressats de turistes i arrossegant maletes. Representaven un carril guiri, passejant com fan milers de creueristes. A Barcelona continuen apareixent pintades, cada vegada més agressives, al barri de Gràcia o prop del Park Güell. All tourists are bastards (tots els turistes són uns bastards), es llegia feia uns dies. A Madrid, el Carnestoltes va acabar a Lavapiés amb un simbòlic enterrament de la veïna: alertava de l'expulsió de població per la pressió turística.

La indústria turística ha viscut un boom. Any rere any, Espanya bat rècords, fins a superar els 75 milions anuals de visitants. En cinc anys, el turisme internacional ha crescut més d'un 30%. Simultàniament, ha aparegut i s'ha estès la turismofòbia. El sector viu amb inquietud l'augment del rebuig al turisme. “Fem una crida als responsables polítics d'algunes administracions amb unes actituds que no ajuden a rebaixar les tensions”, adverteix el president de la Confederació Espanyola d'Allotjaments Turístics, Joan Molas.

Les patronals miren amb especial preocupació Barcelona i Balears, on el turisme representa un elevat percentatge de l'economia. I, sobretot, quan la premsa internacional ja s'ha fet ressò del fenomen. A les portes d'un altre estiu de rècord, el diari britànic The Independent va situar Barcelona com una de les vuit destinacions que més odia els turistes. El ministre del ram, Álvaro Nadal, va haver de sortir al pas i va afirmar que “no és tant un fenomen social com polític”. Però els experts consultats, fins i tot alguns empresaris, coincideixen que la irrupció del turisme massiu causa problemes a la vida quotidiana dels ciutadans, ja sigui perquè literalment gairebé no poden caminar pel carrer, com al voltant de la Sagrada Família de Barcelona, pels problemes de convivència —s'han arribat a denunciar turistes que jugaven a futbol en pisos— o perquè l'increment d'habitatges turístics ha anat en detriment del lloguer per a residents, un fenomen que ha disparat els preus.

Barcelona és una de les ciutats on més s'ha fet palesa la turismofòbia. Segons una enquesta de l'Ajuntament, tot i que una aclaparadora majoria de ciutadans (el 86,7%) considera que el turisme és beneficiós, gairebé la meitat creu que s'està arribant al límit. El turisme s'ha convertit en la segona preocupació dels veïns. És el que Claudio Milano, professor d'Ostelea i membre del grup Turismografías, anomena “l'índex d'irritabilitat”. “Les ciutats que viuen aquests fenòmens passen d'una eufòria inicial a una situació de conflicte, no amb els turistes, sinó amb les polítiques turístiques”, sosté. La turismofòbia, apunta, no és exclusiva d'Espanya: “Ho hem vist a Venècia, Berlín, Toronto, Nova Orleans o el sud-est asiàtic”.

Com més visites, més enemistat

Paolo Russo, professor de Gestió Turística Urbana a la Universitat Rovira i Virgili, ha viscut aquesta situació en primera persona. És venecià. “Allà els veïns hem perdut la ciutat, és irreversible”. Coneix el rebuig i les protestes, però opina que els ciutadans s'equivoquen quan adrecen la seva ira cap al turista. “És només la cara de la indústria turística. Al ciutadà molest li resulta més fàcil culpar el turista, quan no ho és: és la indústria, el port que porta creueristes, els polítics, l'urbanisme... Qualsevol ciutat que ha estat acollidora amb els turistes s'hi enemista quan la pressió augmenta”.

L'Ajuntament de Barcelona calcula que el lloguer turístic és fins a quatre vegades més rendible que el convencional. I això desvia el mercat cap als visitants i dispara els preus. “Hi ha hagut manifestacions veïnals com la de la Barceloneta. Però allà només hi ha un hotel de 30 habitacions. El problema són els milers d'habitatges d'ús turístic il·legals. I ens preocupa, perquè ens dificulta trobar allotjament per als nostres treballadors”, lamenta Molas. Les administracions han posat aquesta oferta al punt de mira. “L'hotel és una bombolla: protegeix el ciutadà dels turistes que visiten la ciutat de dia, però durant la nit es concentren en ell”, assenyala Russo.

Al barri Gòtic de Barcelona més de la meitat dels edificis tenen pisos turístics. Remi Gómez, activista veïnal i membre de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, rebutja el terme turismofòbia. “Desvia el focus d'atenció, dona arguments als grans lobbys, i assenyala col·lectius que fa anys que estem denunciant les conseqüències negatives amb arguments”. L'activista alerta que la massificació està “destruint el teixit local”, i aposta pel “decreixement”.

Les protestes també creixen a Mallorca. Allà s'han organitzat en col·lectius com La ciutat per a qui l’habita o Palma21. Macià Blázquez, professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears, recorda que el turisme és “una indústria molt beneïda. Sempre s'ha dit que no té xemeneies perquè presta serveis i no extreu recursos”.

Despesa compartida

Precisament, l'expert en espai públic David Bravo i el geògraf Francesc Muñoz coincideixen en el fet que el turisme s'ha de tractar com una indústria. “Assumim tots la despesa en neteja, transport públic i seguretat dels creueristes i sovint només deixen l'embolcall del menjar que els donen”, es queixa Bravo. Muñoz defensa “anar a la medul·la: igual que el promotor que vol fer negoci ha de pagar un aprofitament, les empreses turístiques que s'aprofiten d'inversions col·lectives (com una conversió en zona de vianants) haurien de pagar un retorn a les ciutats”.

El consultor de Magma Turisme Bruno Hallé, convençut que el problema ha estat originat “des d'opcions polítiques”, ressalta, en canvi, la generació de “riquesa, coneixement i llocs de treball” del sector. “Els esforços s'han de destinar a vigilar l'oferta il·legal”, opina. En realitat, molts veïns han aprofitat el boom per llogar pisos o habitacions a turistes també durant la crisi.