Puigdemont i ERC desafien Rajoy

El to s'ha rebaixat i la via unilateral es deixa de moment a un costat, però el desafiament segueix aquí. Junts per Catalunya i ERC, embolicades en la lluita per l'hegemonia de l'independentisme fins a la mateixa nit del dijous, van fer aquest divendres anàlisi i peticions idèntics a més de 1.000 quilòmetres de distància. La lectura del 21-D de Puigdemont, des de Brussel·les, és rotunda: les eleccions “convocades per l'Estat espanyol” són una mena de segona volta que reforça els resultats del referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

Más información

Ciutadans guanya però l’independentisme manté la majoria

Puigdemont reclama “una reunió sense condicions” a Mariano Rajoy

Rajoy ofereix diàleg dins de la llei al nou Govern de Catalunya

“Els vots independentistes pugen elecció rere elecció. Els partidaris d'un referèndum sumen més del 55% dels sufragis”, va dir l'expresident, incloent en aquest compte Catalunya En Comú-Podem, que defensa un referèndum però legal i pactat. El següent pas és asseure's a negociar”, va afirmar. Rovira, des de la seu dels republicans a Barcelona, va insistir que Rajoy no pot obviar “el mandat democràtic”. “El més important per a ERC no és el resultat d'ERC, és que tenim un mandat per construir república”, va remarcar.

Tots dos partits van obviar que Ciutadans va guanyar en vots i escons el 21-D i es van centrar a destacar que l'independentisme suma una majoria suficient com per formar Govern.

El camí a seguir a partir d'ara també és compartit per les dues candidatures. Puigdemont va reptar Rajoy a una reunió “sense condicions” per “començar a trobar solucions polítiques a un problema eminentment polític”. Aquesta trobada, segons l'expresident, només exigiria com a primer pas “reconèixer l'interlocutor”. El Govern creu que acceptar això, sense exigir prèviament a Puigdemont el respecte a la llei, atorgaria un estatus de legitimitat al separatisme al qual La Moncloa prefereix resistir-se. Aquest escull va frustrar els intents d'acostament amb mediadors internacionals abans de la declaració d'independència al Parlament del passat 27 d'octubre.

El lloc d'aquesta reunió no és un problema: “Brussel·les o qualsevol racó de la UE”, fins i tot La Moncloa, “si es donen les garanties”, va dir Puigdemont, en referència, aparentment, a garanties de no ser detingut. Rovira, per la seva banda, va rectificar el que havia defensat en campanya i ara recolza la restitució del Govern destituït. Els republicans s'han mostrat disposats a treballar per “posar fi a l'exili forçós i a la presó injusta dels presos polítics”, obviant que això només està en mans dels jutges.

Puigdemont sosté que proposa “diàleg” per rebaixar la temperatura, a la vista que Rajoy “ho ha intentat tot, inclosa la repressió policial i una delirant repressió penal, excepte el diàleg bilateral”. Però l'objectiu declarat és la independència, si bé els sobiranistes no opten obertament en aquesta ocasió per la via unilateral. La recepta del 155, segons l'autoproclamat “president legítim” de la Generalitat, “no ha funcionat”; “el 155 ha perdut amb claredat el plebiscit”, va dir Puigdemont en un to menys incendiari que en campanya. “Ara toca restituir un Govern legítim, retirar la policia que Rajoy ha enviat a Catalunya i posar-se a dialogar sense condicions”.

“Els partits independentistes no han deixat de sumar vots en cada convocatòria electoral, ara amb més d'un 80% de participació: és l'hora de la política, no pot ser que la gent s'expressi i que els polítics no trobem la manera de parlar”, va reblar en una compareixença organitzada al costat de la seu de les institucions europees.

Perquè hi ha missatge per a Madrid, però també per a Brussel·les. La Comissió Europea va deixar clar aquest divendres que la seva posició “no canviarà” pel que fa a Catalunya: Europa oferia i ofereix un suport sense fissures a Rajoy. Després de sol·licitar la reunió amb aquest, Puigdemont va reclamar així mateix a la Comissió “que escolti Catalunya”. “No li demano a Brussel·les que canviï les seves posicions: només li demano que ens escolti”, va dir, a la vista que cap institució europea rep els líders catalans.

La via unilateral

Puigdemont va sobrevolar alguns dels assumptes més espinosos. No va aclarir si tornarà a Barcelona en cas de ser investit president. I tampoc si més endavant tornarà a la via de la ruptura unilateral, encara que de les seves paraules es dedueix que el camí, a dia d'avui, sembla un altre: “El proper pas és el diàleg”, va dir en català, castellà, francès i anglès.

L'expresident va deixar fins i tot algun missatge ambigu en clau interna: creu que no necessita la CUP. “Podem governar ERC i Junts per Catalunya: el bloc alternatiu no pot competir. La nostra idea és intentar arribar a acords no només amb la CUP, sinó amb tots els partits que comparteixin que s'ha acabat la recepta unilateral de l'Estat espanyol”, va dir en referència a Catalunya en Comú.

Puigdemont haurà d'utilitzar molt el telèfon. Vol contactar amb Rajoy, amb Jean-Claude Juncker, cap de la Comissió Europea, i amb els comuns. Està per veure qui contestarà a aquestes trucades, però de moment la seva postura des de Brussel·les coincideix amb la d'ERC a Barcelona: Rovira va emplaçar Rajoy a reconèixer els resultats i a asseure's a dialogar i amb prou feines va citar condicions més enllà de la reobertura de les ambaixades catalanes a l'exterior. El 21-D ha estat un bàlsam per a tots dos partits —però encara més per Junts per Catalunya— i tant Puigdemont com Rovira han rebaixat les postures maximalistes. Alhora, el desafiament de fons segueix aquí: venen corbes, si és que alguna vegada no n'hi va haver.