_
_
_
_
_

ERC es queda a 12.000 vots de superar Puigdemont

El partit d'Oriol Junqueras no aconsegueix liderar la victòria del bloc independentista

Camilo S. Baquero

Ni amb el millor resultat electoral de la seva història Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha aconseguit l'hegemonia política de l'independentisme. La formació d'Oriol Junqueras ha fregat els 920.000 vots, el 21,4% del total, però Junts per Catalunya ha aconseguit superar-la. Després que els sondejos la situessin com a favorita d'aquestes eleccions, ERC ha vist com la victòria se li escapava entre els dits i ha hagut d'acontentar-se amb una tercera posició. No obstant això, amb Junts Per Catalunya i la CUP, les tres forces separatistes sumen majoria en escons i vots.

Marta Rovira vota en un col·legi electoral de Vic.
Marta Rovira vota en un col·legi electoral de Vic.PAU BARRENA (AFP)

“Avui la república ha guanyat l'article 155 de Mariano Rajoy”, ha assegurat aquest dijous la número dos del partit, Marta Rovira. La també candidata s'ha refugiat en la victòria del bloc independentista en escons i vots i per “tornar a recuperar el mandat del referèndum de l'1 d'octubre i del 27-S del 2015”. “Els ciutadans han votat que pugui tornar el Govern de l'exili”, ha afegit Rovira entre crits demanant la llibertat de Junqueras i la resta dels que anomenen “presos polítics”.

Els republicans s'han reunit a l'estació del Nord de Barcelona per seguir la nit electoral i des de molt aviat han començat a veure's cares llargues. Per al 21-D ERC s'havia posat dues metes. D'una banda, aconseguir la victòria que dibuixaven les enquestes i iniciar així una nova etapa en la política catalana com a biga mestra de la centralitat política. De l'altra, liderar la victòria del bloc independentista. Això, defensaven els republicans, obligarà l'Executiu de Mariano Rajoy a asseure's a dialogar l'encaix entre Catalunya i la resta d'Espanya. Aquest dijous a la nit Rovira ha demanat al president del Govern espanyol que “aixequi el 155, alliberi els presos polítics i s'assegui a negociar”.

En el primer objectiu autoimposat s'ha fracassat per uns 12.000 vots. Els republicans no han aconseguit posar fre a la llista encapçalada per l'expresident Carles Puigdemont. Respecte a la segona meta, malgrat els 70 escons que ha aconseguit l'independentisme, el triomf en vots de la candidatura de Ciutadans és un cop psicològic molt dur per als secessionistes, que veuen en la força taronja la formació més corrosiva per a temes amb tant consens polític dins del catalanisme com la immersió lingüística.

La pugna amb l'anomenada “llista del president” va començar ben aviat per a Esquerra. Ha estat l'exconseller de Justícia, Carles Mundó, qui va alertar poques hores després de sortir de la presó preventiva de la impossibilitat jurídica que Puigdemont pugui ser investit. De seguida que posés els peus a Espanya, va explicar, el detindrien. Aquesta argumentació omplia de motius ERC per fer Junqueras president malgrat la tercera posició. Una de les seves principals promeses electorals és “la llibertat dels presos polítics”, cosa sobre la qual no tenen cap potestat.

ERC somiava amb el sorpasso a Junts per Catalunya, la marca sota la qual ha concorregut la formació hereva de Convergència, el Partit Demòcrata Català (PDeCAT). Tant és així que la secretària general dels republicans, Marta Rovira, va assegurar en el tancament de campanya que Junqueras ja era el contrincant de la sociovergència burgesa que ha dominat la política catalana després de la restitució de la democràcia.

L'últim resultat d'ERC en solitari és del 2003, quan va obtenir 544.300 vots, el 16% del total. Els republicans han estat la formació més beneficiada pel creixement de l'independentisme. Per mantenir la pugna al Govern central, els republicans hauran de pactar amb un Junts per Catalunya que els supera per només dos escons i 12.000 vots, però que, al cap i a la fi, és la llista secessionista més votada. També caldrà veure com vol jugar la CUP. Una abstenció seva seria suficient en la segona volta. I no hi ha tripartit d'esquerres possible.

El partit de Junqueras ha sobreviscut a una campanya amb la seva líder a la presó preventiva i condicionat per la possibilitat que alguns dels seus altres dirigents, com Rovira, també puguin acabar a la presó. Els exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret estan refugiats a Brussel·les.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_