Uralita indemnitzarà veïns de Cerdanyola i Ripollet per exposició ambiental a l’amiant

L'empresa Uralita, SA haurà d'indemnitzar prop de 40 persones pels danys que provoca en la salut l'exposició ambiental a l'amiant, un producte cancerigen utilitzat extensament en la indústria i la construcció fins que es va prohibir el 2002 a Espanya. L'Audiència Provincial de Madrid ha condemnat la companyia –que feia servir el mineral cancerigen per produir fibrociment– a pagar uns dos milions d'euros als veïns de Cerdanyola del Vallès i Ripollet que vivien prop de la principal fàbrica de l'empresa. És la primera vegada que la justícia admet l'existència d'un nou tipus de víctimes, els passius ambientals, vinculades a la inhalació de fibres d'amiant. 

Amb una sola fibra d'amiant n'hi ha prou per desenvolupar una patologia pulmonar potencialment greu. Encara que pot tenir un període de latència de fins a 30 anys, l'exposició a aquest material provoca asbestosi (el pulmó queda empresonat i el pacient té contínues insuficiències respiratòries), càncer de pulmó i mesoteliomes (tumors de pleura, que tenen com a única causa l'asbest), que són els més letals. Cerdanyola del Vallès, on se situava una de les fàbriques més gran d'amiant propietat d'Uralita, SA, és, segons els pneumòlegs, la ciutat espanyola amb més prevalença de mesotelioma.

Les víctimes, no obstant això, no es poden calcular amb precisió perquè, a més dels treballadors de les empreses, n'hi ha un gran nombre de les que s'anomenen. D'una banda, hi ha les passives domèstiques, que són, sobretot, la parella i els familiars dels empleats de la fàbrica i que s'encarregaven de rentar la roba de feina a casa, per la qual cosa corrien el risc d'inhalar fibres d'amiant incrustades als teixits. En aquest cas, els tribunals ja han reconegut la vinculació de l'amiant amb les malalties que van desenvolupar familiars dels treballadors.

No obstant això, quedava un tipus de víctimes que fins ara no s'hi havia pogut vincular: són els passius ambientals, persones que no han treballat a la fàbrica ni són família de cap treballador però que han estat exposats al material cancerigen per la proximitat del seu habitatge a la fàbrica de fibrociment. Ara, no obstant això, l'Audiència de Madrid reconeix que Uralita "no va actuar amb la diligència exigible en emetre sense el control adequat a l'ambient exterior les fibres d'amiant de l'explotació industrial, de manera que va incórrer en responsabilitat civil de caràcter extracontractual pels danys causats per les poblacions circumdants de Cerdanyola del Vallès i Ripollet, i els seus habitants van inhalar les fibres d'amiant emeses a l'ambient exterior sense el control corresponent de l'activitat industrial desenvolupada per la demandada". 

El despatx d'advocats Col·lectiu Ronda, que ha portat el cas, assegura que "el que s'ha viscut a Cerdanyola i Ripollet, com passa en altres localitats on es van establir grans fàbriques dedicades a la fabricació i manipulació de fibrociment i derivats, com és el cas de Castelldefels, és un veritable drama que, malauradament, perdurarà durant dècades i que fins ara no havia rebut el reconeixement merescut, ja que únicament es considerava provada la responsabilitat de les empreses en el que concerneix els seus extreballadors i les persones que hi convivien, exposades a l'amiant per la negativa d'Uralita a fer-se càrrec de la neteja de la roba de feina, doble taquilla i altres incompliments".