_
_
_
_
_

La pizza napolitana, Patrimoni Immaterial de la Humanitat

Itàlia celebra que la Unesco distingeixi l’art dels ‘pizzaioli’ de Nàpols

Tres 'pizzaioli' posen a Nàpols amb una pizza, per celebrar la seva inclusió en el Patrimoni Immaterial de la Unesco.
Tres 'pizzaioli' posen a Nàpols amb una pizza, per celebrar la seva inclusió en el Patrimoni Immaterial de la Unesco.TIZIANA FABI (AFP)

La pizza napolitana acaba de ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Però no només el producte, sinó, sobretot, “l’art tradicional dels pizzaioli napolitans”, que diàriament barregen les masses, les fan volar espectacularment i les cuinen en totes les varietats que Nàpols ofereix: des de la Margherita (la més senzilla: mozzarella -de dos tipus-, tomàquet, alfàbrega i oli d’oliva), a la capricciosa, passant per l’anomenada pizza napoletana verace artigianale. Tot el país havia recolzat al març del 2016 la candidatura d’aquest plat tradicional italià per convertir-se en patrimoni intangible, una unanimitat realment estranya en un país com Itàlia.

L’art pizzaiuolo napoletano, que s’ha transmès durant generacions a la ciutat del sud de Itàlia, va rebre el vistiplau del Comitè del Patrimoni Mundial de l’organisme cultural de l’ONU, que es va reunir a l’illa sud-coreana de Jeju. La distinció no és per al producte individual, sinó per a aquesta forma especial de cuinar-lo des de l’origen, especialment l'espectacular maneig de la massa llançada a l’aire mentre gira, recollida a la caiguda de forma delicada amb el revers de la mà (així s’oxigena la massa) mentre, com a les pel·lícules, es canta o es bromeja.

Victoria!" Maurizio Martina, ministre d’Agricultura, Alimentació i Silvicultura d’Itàlia, va escriure a Twitter. "Un altre pas cap a la protecció del patrimoni d’Itàlia". Pecoraro Scanio, un exministre del ram, que va assistir a les reunions a Jeju, va escriure a Twitter: "Llarga vida a l’art del pizzero napolità!".

Itàlia consumeix anualment tones de pizzes, un producte del país estès per tot el món. De mitjana, un italià en menja 7,6 quilos a l’any, però un espanyol, per exemple, en menja 4,3 quilos. Només a Canadà es menja gairebé tanta quantitat d’aquest producte com al país d’origen: la mitjana és de 7,5 quilos, segons informa el diari La Repubblica, que afegeix: cada mes es consumeixen 192 milions de pizzes al món.

A més, només en Italia el món pizza empra a 100.000 treballadors i el sector està valorat en 10.000 milions d’euros, segons Roberto Moncalvo, president de Coldiretti, la principal associació nacional d’assistència a l’agricultura.

La pizza reforça així la presència italiana a les llistes de la Unesco: ja és el país amb el major nombre de llocs considerats per l'organisme com Patrimoni Material de la Humanitat, amb 50 llocs i monuments.

Sota el paraigua del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, la Unesco protegeix aquelles pràctiques culturals i tradicions que “ajuden a demostrar la diversitat del patrimoni [cultural] i augmenten la consciència de la seva importància”. En el cas d’Espanya, per exemple, la llista inclou el flamenc o la festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, entre d’altres. I Itàlia ja té l’opera dei pupi (un teatre de marionetes de Sicília), el canto a tenore dels pastors de Sardenya o la pràctica tradicional del cultiu de la vinya en got (vite ad alberello) de la comunitat de Pantel·leria.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_