Puigdemont demana impunitat judicial per tornar a Espanya

Carles Puigdemont no posa data a un eventual retorn a Espanya. L’expresident va assenyalar ahir la seva intenció de continuar a Bèlgica de moment, i va condicionar la tornada a Espanya després de les eleccions al fet que rebi les garanties necessàries. “Quina paradoxa seria que després del debat d’investidura, jo sortís del Parlament emmanillat. Una democràcia madura no s’ho pot permetre”, va afirmar en la seva segona roda de premsa des que va arribar a Bèlgica. Aquesta petició d’impunitat judicial davant els delictes de què se l’acusa apareix, per tant, com a condició necessària perquè torni.

L’expresident Puigdemont multiplica la seva activitat política en plena campanya electoral. Al matí d’ahir, davant la premsa nacional i internacional, es va negar a aclarir si tornarà a Espanya després de les eleccions, i va advertir de les conseqüències de la seva detenció. “Seria una contradicció per al sistema polític espanyol que els ciutadans m’elegissin diputat i president i que la democràcia espanyola no ho permetés”, va dir quan se li va preguntar si allargarà indefinidament l’estada a Bèlgica. El president del Govern, Mariano Rajoy, va respondre contundent aquestes elucubracions: “Tant se me’n dona. Que faci el que vulgui”.

En cas que torni, l’alternativa a aquesta imatge detingut a la qual va al·ludir ahir Puigdemont només és el tancament de les causes judicials, una hipòtesi que no està sobre la taula. La petició d’aquesta mena d’amnistia judicial la va expressar amb claredat l’exconsellera Clara Ponsatí: “Si la justícia espanyola tanca els casos penals contra nosaltres i deixa lliures els que estan a la presó, estaríem feliços de tornar a fer campanya”. Més enllà d’aquest improbable supòsit, els terminis juguen contra el misteri: Puigdemont i els exconsellers haurien de prendre possessió de les actes de diputats el gener en cas de ser elegits. De moment, deixen la porta oberta a aquesta possibilitat. “La nostra intenció és tornar al més aviat possible a casa. Si els catalans ens elegeixen com a membres del Parlament tenim el deure de plantejar-nos tornar, però serà possible?”, va llançar el candidat de Junts per Catalunya.

Malgrat les múltiples entrevistes en mitjans internacionals i catalans, la d’aquest dimecres ha estat la primera roda de premsa de Puigdemont a Brussel·les en els últims 36 dies, la segona des que va arribar a Bèlgica. L’expresident va parlar des d’un hotel del nord de la capital belga, lluny de les institucions europees. Rere el faristol, les banderes catalana i de la UE, i al seu costat, els exconsellers i part de l’equip jurídic, encapçalat per l’advocat flamenc Paul Bekaert.

Precisament el gir sorprenent del cas judicial en les últimes hores va copar bona part de la seva intervenció. L’expresident va reaccionar a la retirada de l’euroordre per part del jutge Pablo Llarena amb una riuada d’exabruptes contra la independència judicial espanyola. “Quan no poden controlar tota la cadena, quan no tenen jutges i fiscals afins, i quan tenen mig món mirant-los, ja no són tan valents i saben que poden fer el ridícul”, va atacar. Puigdemont va reconèixer que no li ha agradat la decisió del jutge del Tribunal Suprem, que li deixa com a alternatives tornar a Espanya per ser jutjat o quedar-se a Bèlgica. “Hauria preferit, com els meus advocats, que la justícia belga es pogués pronunciar”.

Per al candidat nacionalista, el canvi de rumb suposa un fracàs de la justícia espanyola. “Significa que o bé no eren conscients que tenien unes bases jurídiques molt febles o no ho eren que era un nyap jurídic”. Malgrat trobar-se en un carreró de difícil sortida, el candidat de Junts per Catalunya manté que la tàctica d’amplificar la crisi fora d’Espanya ha estat encertada. “L’estratègia de posar en l’esfera internacional el que està passant i sotmetre’ns a una justícia independent ens permet defensar-nos en llibertat, amb el respecte que no han tingut els nostres companys empresonats”. Ja a la tarda, Puigdemont va compartir estrada amb Artur Mas en un acte de campanya davant mig miler de simpatitzants. L’avantsala de la manifestació d’avui a Brussel·les, a la qual s’espera que hi vagin més de 20.000 persones.