Presó o llibertat: un jutge marca el rumb del 21-D

Set dels vuit exconsellers que romanen a la presó —l’excepció és Meritxell Borràs, extitular de Governació— ocupen llocs de sortida en les candidatures independentistes de Junts per Catalunya i d’Esquerra Republicana. Tots ells han sol·licitat al Tribunal Suprem que els deixi en llibertat per poder participar en la campanya. En cas contrari, han advertit, es lesionaria el seu dret a la participació política i, també, el dret dels ciutadans a escollir-los.

Els exconsellers, empresonats per sedició i rebel·lió per ordre de l’Audiència Nacional el 2 de novembre passat, van declarar divendres davant el Suprem, que ara investiga la causa. Per aconseguir la seva posada en llibertat, van acatar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució —malgrat expressar, com l’exvicepresident Oriol Junqueras, la seva “profunda discrepància”— i es van comprometre a complir la llei. Van seguir així la via Forcadell: la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va quedar en llibertat sota fiança després d’anunciar que pensava actuar sota el marc constitucional. En la mateixa línia es van expressar els líders independentistes empresonats per sedició: el president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i el d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

A la Fiscalia no la van convèncer els arguments i va demanar que continuïn a la presó perquè encara hi ha risc de fugida, de destrucció de proves i de reiteració delictiva. La majoria de partits, tant independentistes com constitucionalistes, donen per fet que Llarena els comunicarà aquest dilluns, a les 9.00, que els imposa una fiança com a condició per eludir la presó. Tot està preparat. Afavorit per l’ANC, l’entorn independentista ha recaptat diners per pagar aquestes fiances. I aquest cap de setmana s’ha doblat la pressió als carrers per exigir la seva posada en llibertat: dissabte, amb un concert multitudinari a l’Estadi Olímpic de Barcelona, que va atreure 50.000 persones; aquest diumenge, amb una concentració de més de 10.000 músics a la plaça d’Espanya.

Llarena s’ha donat marge —el divendres i el cap de setmana— per prendre la decisió, que marcarà el rumb de la contesa electoral. No és el mateix que les dues setmanes de campanya es desenvolupin amb alguns dels candidats presos —un argument que els independentistes poden emprar per desacreditar els comicis en cas de derrota— al fet que ho faci amb els candidats presents en actes i mítings.

Candidat a Brussel·les

És diferent la situació de Carles Puigdemont, que abandera la candidatura de Junts per Catalunya i que —tret que decideixi tornar a Espanya— haurà de fer campanya des de la distància. A la mateixa hora en què Llarena comunicarà la decisió als exconsellers, un jutge belga ha citat Puigdemont perquè presenti al·legacions sobre la seva extradició a Espanya. La defensa de Puigdemont i dels quatre exconsellers fugits amb ell a Brussel·les argumentarà, entre altres coses, que els delictes pels quals Espanya sol·licita el seu lliurament no encaixen en la legislació belga, i que si són lliurats s’enfrontaran a un judici “polític” i “sense garanties”. El jutge no adoptarà avui la decisió.

“És insostenible que hi hagi eleccions a Catalunya amb una gran part dels candidats a la presó”, va insistir Puigdemont en una entrevista al diari De Standaard. Junqueras, per la seva banda, es va mostrar prudent davant la decisió del Suprem. En una entrevista a El Periódico, l’exvicepresident va assegurar que no les té totes per sortir de presó: “Ens tenen moltes ganes. El 2 de novembre tenia molt clar que ens tancaven”. Junqueras va aprofitar per llançar, al mateix temps, munició política: “L’ofensiva anticatalana només es frena guanyant el 21-D”.