La Fiscalia demana que els exconsellers empresonats segueixin a la presó

La Fiscalia del Tribunal Suprem considera que els deu líders independentistes empresonats per rebel·lió han de seguir a la presó. Després de les compareixences celebrades aquest divendres, els fiscals Jaime Moreno i Consuelo Madrigal han sol·licitat que "davant de la gravetat dels fets investigats" es mantinguin les mesures cautelars per als deu compareixents. La Fiscalia ha lliurat un informe en el qual ha detallat provisionalment les responsabilitats de cadascun. "En tot cas, la Fiscalia considera que en aquests moments persisteixen els riscos de fugida i de reiteració delictiva", segons ha informat un portaveu del Ministeri Públic.

Els fiscals han pres aquesta decisió després d'escoltar els deu líders independentistes empresonats per rebel·lió, sedició i malversació acatar davant del jutge Pablo Llarena l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i, amb matisos, comprometre's a abandonar la via unilateral per aconseguir la independència de Catalunya. Segons fonts presents a la declaració, l'exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, els altres set exconsellers als quals l'Audiència Nacional va enviar a la presó i els líders de les associacions independentistes ANC i Òminum, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, han defensat al Tribunal Suprem que no hi ha arguments per mantenir-los a la presó.

Jordi Pina, advocat dels exconsellers del PDeCAT, ha manifestat que tots els compareixents han acatat "a la seva manera" l'ordre constitucional i s'han compromès "en el futur" a fer política per les vies constitucionals. Segons aquest advocat, els exconsellers d'ERC s'han manifestat en una línia similar.

Els seus arguments, no obstant això, no han convençut a la Fiscalia. No obstant, això no indica que Llarena hagi de seguir el criteri del Ministeri Públic. Els fiscals també van demanar la presó condicional el passat 9 de novembre per tots els exmembres de la Mesa del Parlament i el magistrat no la va decretar. La decisió de Llarena sobre els exconsellers no es coneixerà fins dilluns.

Després d'acabar les declaracions, els empresonats han tornat a la presó. Al principi de les compareixences, Llarena ja va advertir els advocats que no pensa resoldre si els deixa en llibertat fins dilluns que ve. Si acorda excarcerar-los i els imposa una fiança que els advocats dels empresonats puguin reunir amb facilitat, els exconsellers podrien abandonar la presó aquest mateix dia. Representants del PDeCAt i ERC d'ANC i Òmnium han esperat des de primera hora del matí pels voltants del Suprem amb tot preparat amb l'esperança que el magistrat decretés sobre la marxa una fiança. Encara que no coneixien l'import que se'ls podria imposar, l'entorn dels empresonats ha anat reunint en els últims dies diners amb la referència de les quantitats sol·licitades als membres de la Mesa als quals Llarena va deixar en llibertat condicional: 150.000 euros a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i 25.000 a la resta.

Els empresonats han repetit davant del jutge els arguments que ja van mantenir en els escrits presentats aquesta setmana al Suprem i amb els quals esperen que Llarena actuï com ho va fer amb Carme Forcadell i la resta de membres de la Mesa als quals va deixar en llibertat sota fiança. Els exconsellers i els líders de l'ANC i d'Òmnium han assegurat que accepten que el Govern hagi aplicat l'article 155, encara que discrepen ”política i jurídicament” d'aquesta mesura. Els que concorren a les eleccions en llocs de sortida (tots menys Borràs i Cuixart) han assegurat, encara que amb matisos, que no renuncien al seu objectiu que Catalunya sigui un Estat independent, però s'han compromès a fer-ho sense recórrer ni encoratjar a la violència i des del “diàleg”. Alguns, com Forn, han estat més explícits a l'hora de renunciar clarament a la independència unilateral, segons les fonts consultades.

Encara que la intenció de tots era convèncer Llarena que els deixés en llibertat, no tots han coincidit en les seves estratègies de defensa. Segons fonts de l'alt tribunal, l'exvicepresident Junqueras i Romeva, tots dos d'ERC, s'han negat a respondre les preguntes dels fiscals (Jaime Moreno i Consuelo Madrigal). Entre altres qüestions, el Ministeri Públic els ha plantejat si acataven, encara que fos "per imperatiu legal", la Constitució. Els dos han rebutjat respondre, segons fonts de la Fiscalia. Forn i Borràs, l'única dels exconsellers que no es presenta a les eleccions, han respost a totes les preguntes de la Fiscalia i la resta de les parts. Bassa, a bastants de les qüestions que li han plantejat els fiscals, i Mundó, a algunes. Rull ha contestat a tots menys a Vox, que està personat com a acusació popular. Quan el 2 de novembre van declarar a l'Audiència Nacional, tots es van negar a contestar als fiscals i es van limitar a respondre als seus advocats.

Els deu han estat traslladats al matí des de les presons en les quals estan ingressats (els sis exconsellers homes, des d'Estremera; les dones, des d'Alcalá d'Henares; i Sànchez i Cuixart, des de Soto del Real) als calabossos de l'Audiència Nacional. Des d'allà, han estat portats al Suprem en l'ordre establert per Llarena per a les declaracions: Junqueras, Raül Romeva (exconseller d'Exteriors), Carles Mundó (Justícia), Dolors Bassa (Treball), Joaquim Forn (Interior), Meritxell Borràs (Governació), Josep Rull (Territori), Jordi Turull (Presidència), Cuixart i Sànchez. Borràs i Cuixart són els únics que no es presenten a les eleccions del 21-D. Les compareixences han estat molt breus i la majoria només han estat davant del jutge entre 10 i 20 minuts.