Borràs es desmarca dels altres exconsellers i farà una declaració extensa al Suprem

Meritxell Borràs anirà més enllà que la resta d'exconsellers empresonats pel procés independentista en la seva declaració davant del Tribunal Suprem. L'extitular de Governació preveu una declaració extensa, en la qual abordi el fons dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació dels quals se l'acusa. La seva estratègia obeeix, en part, a la seva situació personal: Borràs (PDeCAT) és l'única dels vuit exconsellers que són a la presó que no es presenta en cap candidatura per a les eleccions autonòmiques del 21 de desembre.

Els exconsellers del PDeCAT i d'Esquerra han presentat, en els últims dies, escrits davant del Suprem en els quals demanen declarar i sol·liciten que els posin en llibertat perquè entenen que no hi ha risc de fugida, ni de reiteració delictiva, ni de destrucció de proves. Tots ells assumeixen, en major o menor mesura, l'aplicació de l'article 155 i el seu compromís de renunciar a la via unilateral per aconseguir la independència de Catalunya. L'escrit presentat per Borràs és molt més breu: en tot just un parell de fulls es limita a demanar que se li "rebi declaració com a investigada" i que, després, se celebri un "torn d'intervencions" per demanar que se la posi en llibertat.

Borràs preveu respondre extensament a totes les parts i abordar si va participar o no en els delictes de rebel·lió i sedició. Els altres exconsellers, en canvi, ja han mostrat la seva intenció de centrar la declaració només en aquells aspectes que els permetin sortir de presó, com són la renúncia a la via unilateral o l'acatament de la llei.

La defensa de Borràs és a càrrec de Javier Melero i Judit Gené, que també defensen els membres independentistes de la Mesa del Parlament. Precisament va ser seva la idea de prestar una declaració extensa davant del Suprem, de respondre a totes les parts i d'acatar explícitament l'article 155 de la Constitució i sotmetre's a la llei. Aquesta estratègia la va seguir també la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i és la que els va permetre quedar en llibertat sota fiança després de declarar. A aquesta via Forcadell s'hi han sumat més tard els vuit exconsellers empresonats des del 2 de novembre, que demanen sortir en llibertat, entre altres coses, per participar en la campanya del 21-D, que arrenca dimarts.

Forn admet la falta de suports internacionals

Mentrestant, van transcendint els escrits presentats per les defenses dels exconsellers davant del Tribunal Suprem. En el seu escrit, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn demana que el posin en llibertat amb l'argument, entre d'altres, que no pensa escapar-se. "L'aventura de la fugida és absolutament impensable (...) Ni té mitjans de riquesa, ni amb la seva conducta ha evidenciat vocació de destrossar la seva vida i la dels seus familiars més estimats”, recull l'escrit, que cita la seva situació d'home casat i amb dues filles. L'escrit recorda que Forn va tornar immediatament de Brussel·les quan va saber que havia estat citat a declarar per l'Audiència Nacional.

Forn admet que, des de l'aplicació de l'article 155 per part del Govern de Mariano Rajoy, és un "ciutadà desvestit de tota autoritat o càrrec". I recorda que va deixar el seu càrrec "sense escarafalls ni crides a la desobediència". No hi ha risc, argumenta, que destrueixi proves. Ni tampoc de tornar a delinquir: "El marc d'unes eleccions i el desenvolupament polític futur apunten més aviat a solucions de compromís i entesa”. L'escrit del seu advocat va més enllà en la interpretació política i argumenta que aquesta perspectiva de diàleg ve marcada "d'una manera gairebé inexorable" per "la resposta de la comunitat internacional i la vigència de la norma".

L'advocat de l'exconseller d'Interior rebutja que hagin existit delictes de rebel·lió o sedició, i encara menys que Forn hi hagi participat. "Resulta notori", raona, "que el conflicte entre les institucions governamentals i parlamentàries de Catalunya i les del Govern de la Nació no s'ha desenvolupat en els termes prebèl·lics i en el context que preveu" el delicte de rebel·lió. L'escrit admet que "l'arquitectura legal de l'anomenat procés d'independència" pot semblar "desencertada i fins i tot desobedient". Però insisteix que en cap cas s'ha produït violència.