Govern legítim a l’exili?

Després de la declaració unilateral d'independència del 27 d'octubre el més coherent hauria estat que Carles Puigdemont s'autodenominés cap del Govern provisional de la República catalana. No ho va fer però, malgrat que el Govern espanyol el va destituir com a president de la Generalitat després de l'aprovació de l'article 155, des de la seva fugida a Brussel·les Puigdemont i els polítics que l’acompanyen es presenten com el “Govern legítim de Catalunya a l'exili”. Es tracta d'un nou marc mental que pretén establir el procés independentista en la seva batalla per guanyar el famós relat.

Suposant que la fugida a Bèlgica es pugui considerar “exili”, segons la literatura acadèmica un “Govern a l'exili” no és subjecte de dret internacional sinó l'òrgan representatiu d'un Estat. Per tant, no pot existir un Executiu com aquest sense existència legal de l'Estat que representa. Yossi Shain, professor de Ciència Política de les universitats de Tel-Aviv i Georgetown i autor del clàssic Governments-in-exile in Contemporary World Politics comenta que “un nou Estat no pot establir-se amb una mera proclamació sense el control efectiu de la seva gent i territori”, com ha comprovat l'independentisme.

Un altre dels principals estudiosos en governs a l'exili, Stefan Talmon, director de l’Institut de Dret Internacional Públic de la Universitat de Bonn, afegeix que “encara que se’n designin, no es pot considerar que Puigdemont i els seus col·legues siguin un govern a l'exili en dret internacional perquè el concepte es limita a governs d'Estats i cap ha reconegut la independència de Catalunya”.

Talmon estableix quatre paràmetres que una autoritat a l'exili hauria de complir per ser considerada “Govern” en dret internacional; que en sigui d'un Estat, que tingui un caràcter representatiu, que no estigui tutelat pel país que l’acull i que el Govern que es troba al territori que diu representar sigui internacionalment il·legal. “Els governs destituïts per un procés constitucional o per la força sense la intervenció d'un tercer Estat no es consideren governs a l'exili”, conclou.

I tot i no sent un govern a l'exili, pot considerar-se Puigdemont al capdavant d'un Govern legítim? Eva Erman, professora de Ciència Política de la Universitat d’Estocolm i editora del volum Legitimacy Beyond the Nation-State?, explica que més enllà de l'accepció sociològica del terme com “el correcte”, en el marc normatiu “han de complir-se una sèrie de criteris perquè un polític no necessàriament és legítim encara que disposi del suport de tota la ciutadania”. Shain tracta la qüestió a The Frontier of Loyalty: Political Exiles in the Age of the Nation-State i sosté: “La legitimitat és una demanda, no una condició, que cal substanciar. El Govern de Rajoy argumenta que el de Puigdemont no és legítim d'acord amb la legalitat espanyola i el suport internacional. El català hauria de fer el mateix, si pogués”.

Alguns acadèmics consideren que un Estat es legitima diàriament. Per aquest motiu la contestació pot ser també contínua. La professora de Geografia Humana de la Universitat d’Oxford, Fiona McConnell, ha tractat la situació en un estudi comparat dels governs tibetà i de la República Àrab Sahrauí Democràtica que per legitimar-se a l'exili ofereixen serveis a les seves poblacions expatriades. McConnell explica que “el cas català no és semblant. Per començar s'hauria de reassignar nous rols als ‘ministres’ i obtenir algun reconeixement de Bèlgica”. Alguns dels màxims especialistes internacionals en el desafiament llançat per Puigdemont qüestionen el seu plantejament. El procés independentista ha donat mostra de la seva inventiva terminològica. Els canvis de nom de les coses són senzills, el que és complex és aconseguir-ne una acceptació majoritària o unànime. El 26 d'octubre, partidaris i adversaris, reconeixien el polític com a president de la Generalitat. Després del 21-D, potser ni els seus.