Els 44 béns de la discòrdia de Sixena

El ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez Vigo, ha respost aquest dimecres al requeriment que li va fer el jutge d'instrucció d'Osca per complir l'execució de la sentència del 2015 que obliga a retornar els 97 béns de Sixena conservats a Catalunya provinents del monestir d'Osca. El juliol del 2016 es van retornar els 51 objectes conservats al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i ara es demana que es retornin els 44 que encara són al Museu de Lleida. Els objectes que es reclamen són a Lleida des del 1970, quan les monges de Sixena es van traslladar a un nou convent a Valldoreix (Vallès Occidental), que abans de la segregació era part de la diòcesi de Lleida. En aquell moment van dipositar moltes de les peces d'art que es van endur del monestir, que s'estava caient a trossos (per això el van abandonar), en diversos centres: 44 peces al Museu de Lleida. El 21 d'abril del 1983 la Generalitat les va adquirir per un preu de 10 milions de pessetes (60.101 euros). Des del 1999 aquestes peces formen part del patrimoni català després de ser catalogades pel Govern de la Generalitat com a part de la col·lecció del museu, un aspecte que segur que dificultarà el lliurament de les peces a Aragó tal com ha demanat el jutge. No obstant això, la sentència de primera instància del jutjat d'Osca assegura que la venda va ser nul·la perquè no se'n va informar i per això cal retornar-les. La sentència va ser recorreguda per Catalunya i que espera des de fa gairebé tres anys un veredicte de l'Audiència Provincial d'Osca.

Les obres formen part de l'anomenat "tresor de Sixena", una denominació genèrica i ampul·losa que, de fet, ningú sap gaire bé a quin tipus d'obres es refereix. Durant el llarg plet que s'ha dut a terme per aquests béns s'han emès sentències, interlocutòries i recursos i en alguns han aparegut aquests llistats i les seves descripcions. Es tracta d'un conjunt molt uniforme pel que fa a la tipologia, però amb un valor desigual: es tracta de tres caixes sepulcrals del segle XV, sis taules de retaule dels XVI i XVIII, cinc alt relleus d'alabastre policromats del segle XVI i nou fragments més d'alt relleus també d'alabastre, molt deteriorats i alguns totalment alterats per patir els efectes de l'incendi que va cremar el monestir durant tres dies durant la Guerra Civil. El grup més elevat el conformen les 21 pintures a l'oli sobre tela dels segles XVII i XVIII.

De tot el conjunt, les peces més destacades són les tres caixes mortuòries. Es tracta de sepulcres de fusta policromada, una que pertany a sor Isabel d'Aragó, que va morir el 1410, filla de Pere, comte d'Urgell i per la qual es van pagar tres milions de pessetes i que està atribuïda al taller de Blasco de Granén. Una altra de les tombes és la de sor Beatriz Cornel, que va costar dos milions més, i la tercera és la de la priora de Sixena sor Francisquina d’Erill i Castro, que va morir el 1494, que també es va vendre per tres milions més i que està atribuïda a Miguel Ximénez. Totes tres són del segle XV.

Les taules dels retaules dipositades a Lleida són sis, una d'elles atribuïda a un dels retaules pintat per l'anomenat pintor de Sixena del segle XVI, tot i que no va pertànyer al retaule major, sinó a un retaule conegut com La Pietat dels set goigs. Les altres taules representen Santa Rosa de Lima, Santa Ubaldesca o Gertrudis, Santa Teresa de Jesús i Santa Clara, totes quatre del segle XVIII. També hi ha una pintura d'un detall d'un escut del retaule de la Pietat, atribuït també al mestre de Sixena del segle XVI.

El tercer conjunt és el de les pintures a l'oli sobre tela. En total, són 21 peces que representen temes religiosos, moltes vinculades a la història del rei David com Saül intenta matar David, L'Àngel atura la pesta de Jerusalem, David ungit rei per Samuel, Retorn de David després de la batalla contra Goliat i David mata el lleó, totes del segle XVIII. També hi ha un Ecce Homo d'un pintor anònim aragonès, igual que un Crist a la Creu, una Aparició de la Mare de Déu del Cor, la Princesa Dolça o Infanta Dolça de Sixena, un Crist carregant la creu, una Dolorosa o un Sant Josep i el nen, entre altres obres realitzades entre els segles XVII i XVIII, que, per descomptat, van formar part del culte d'aquestes monges santjoanistes.

A més de les caixes sepulcrals, els alt relleus d'alabastre policromats són algunes de les peces més destacades de tot el conjunt. Tots van pertànyer a un retaule datat entre el 1529 i el 1530 creat per Gabriel Joly. Del total de 14 peces, només cinc estan completes, les que representen L'adoració dels pastors, El naixement de la Mare de Déu, Les esposalles de la Mare de Déu i Sant Josep, una Santa Anna, la Mare de Déu i Jesús i un Déu pare amb Jesús mort. La resta són fragments d'altres escenes, com Jesús entre els doctors, Plor per Crist mort o un Sant Joan Baptista. Alguns d'aquests fragments es van incendiar i es conserven calcinats o han mudat a guix, perdent totes les seves magnífiques característiques, com el fet de ser translúcides.

Del total d'obres només set s'exposen a la col·lecció permanent del museu, els tres sepulcres i quatre dels relleus d'alabastre. Totes, les exposats i les que es conserven a les sales de reserva esperen que la justícia i els polítics es posin d'acord sobre el seu últim destí.