“A Catalunya hi ha 207.000 estudiants i per la independència se’n mobilitzen 3.000”

Roberto Fernández (l'Hospitalet de Llobregat, 1954) acaba d'estrenar-se com a president de la Conferència dels Rectors Universitaris Espanyols (CRUE), un càrrec amb un mandat renovable de dos anys. Encara que la seva candidatura s'havia estat forjant des de fa mesos, el també rector de Lleida va arribar a plantejar als seus col·legues fer un pas enrere pel moment que viu Catalunya. És un constitucionalista, exmilitant del PSC i catedràtic d'Història Moderna. El 2014 va escriure un llibre, Catalunya i l'absolutisme borbònic, amb el qual va obtenir el Premi Nacional d'Història del Ministeri d'Educació. Atén EL PAÍS per telèfon per a aquesta entrevista des de la seu de la CRUE, a Madrid.

Pregunta. En l'assemblea en què va ser triat va dir: “No em voteu per ser català però no deixeu de votar-me per ser català”.

Resposta. El que demanava als companys era normalitat. La meva candidatura no s'ha forjat en l'últim moment, ve de fa temps. Vaig demanar que no ho fessin ni a favor ni en contra del meu origen gentilici. La CRUE no vota el seu president perquè és canari, andalús o català, sinó per la idoneïtat per al càrrec.

P. Es va dir de vostè que podria “bastir ponts”.

R. Francament, espero que no sigui així. Un rector basteix ponts tota la seva trajectòria. El president de la CRUE és el reflex d'aquesta tradició universitària, però la conferència no té cap paper polític rellevant. Evidentment, si la vida política ens requerís per a una funció d'entesa, ho estudiaríem i els rectors hi estarien d'acord.

P. “Les ideologies no poden utilitzar la història com un instrument per cimentar els seus propis interessos”, recollia EL PAÍS quan el 2015 va guanyar el premi amb el seu llibre. L'independentisme català ha utilitzat la història per cimentar els seus propis interessos?

R. Totes les ideologies a tots els Estats nacions han intentat legitimar les seves posicions polítiques per aconseguir el poder amb una narrativa històrica que els beneficiés. Val per a l'independentisme català i per al nacionalisme espanyol, el suec o l'irlandès. Som davant d'una constant que suposa un cert drama per a la ciència historiogràfica: la utilització bastarda del coneixement del passat per legitimar ideologies del present.

P. Què és el que més l'ha sorprès aquest últim mes?

R. La meva sorpresa ha anat de sorpresa en sorpresa. Com a ciutadà hauria volgut que les coses haguessin estat més fàcils. Jo concebo, i no és cap sorpresa com a president de la CRUE, Catalunya dins d'Espanya i de la Constitució.

L’ús bastard del coneixement del passat per legitimar ideologies és una constant en la història

P. Com definiria com a historiador la proclamació d'independència del 27 d'octubre?

R. En les meves classes jo no explico això, sinó la ciència i societat del segle XVII. El llibre que ha esmentat el vaig fer com una espècie de necessitat interior. Volia dir que la societat em paga molt bé com a funcionari públic que fa classe d'història i investiga. Tinc l'obligació de retornar-li el millor producte intel·lectual possible sobre el coneixement del passat. Així, la classe en una universitat, com en altres llocs, ha de fugir de qualsevol tipus d'adoctrinament ideològic. La missió d'un historiador és fer ciència en la investigació i explicar ciència en les seves classes.

P. La manera en què s'explica el 1714 en alguns llibres de text catalans és compatible amb fugir de l'adoctrinament?

R. És evident que pot haver-hi interpretacions diferents. Però si la guerra del 1714 s'explica com una guerra d'independència de Catalunya respecte a Espanya tots els bons historiadors, els de l'Acadèmia, sabem que això és absolutament fals.

La universitat no ha de ser un Ferrari amb el pressupost d’un Seat 600

P. El Ministeri d'Educació ha enviat tres requeriments per “adoctrinament ideològic” a escoles de Catalunya.

R. No tinc opinió sobre aquesta qüestió. No conec com es fan les classes en el sistema català en general. En el cas de la universitat, m'és impossible generalitzar. Vostè pot endevinar que segur que hi ha alguns casos. Conec moltíssims que en absolut fan això, imparteixen una ciència molt correcta, fan una historiografia gens manipuladora. En general, els meus companys historiadors a les universitats catalanes són magnífics professionals que en absolut es dediquen a adoctrinar els seus alumnes. En absolut.

P. Els alumnes units a Universitats per la República i de sindicats d'estudiants es van manifestar dijous. Quan s'esperava la compareixença de Puigdemont, van variar el recorregut per anar al Palau de la Generalitat perquè semblava que convocaria eleccions. Creu que és el seu paper?

R. Hi ha dos fantasmes que recorren la civilització occidental: la visió a curt termini i la generalització de la part pel tot. A Catalunya hi ha 207.000 estudiants universitaris i diversos milers —2.000, 3.000— es mobilitzen perquè així ho consideren pertinent, perquè creuen que tenen una causa justa. Però cal recordar també els milers d'estudiants que no ho fan. En general, les universitats catalanes han mantingut la seva normalitat acadèmica. Excepte el dia d'aturada de país [així va anomenar la Generalitat la vaga general del 3 d'octubre], bona part de la vida acadèmica ha transcorregut amb normalitat. Parlar de la universitat catalana com una institució en la qual s'ha perdut la normalitat acadèmica no és just ni correcte.

La classe en una universitat, com a qualsevol altre lloc, ha de fugir de l’adoctrinament ideològic

P. Va ser militant del PSC durant una dècada. Quin paper ha de jugar en la crisi catalana el seu antic partit?

R. El que decideixin les bases i la direcció del partit. Espero que sigui en el to de conciliació i d'acord dels catalans sense perdre la pròpia identitat que ha tingut històricament el PSC: ser un partit socialdemòcrata i catalanista. Però insisteixo, ho decidiran les seves bases i els seus dirigents. Fa moltíssims anys que ja no en soc militant.

P. Quina serà la prioritat del seu mandat com a president de la CRUE?

R. En l'àmbit intern, fomentar la imatge social de la CRUE com un element de vertebració del sistema universitari espanyol perquè formi part essencial de la marca Espanya. El meu objectiu és trencar la sèrie de tòpics que de vegades es diuen sobre les universitats espanyoles. Explicar que és el millor que hem tingut en tota la història d'Espanya. Mai hem tingut una universitat com ara. Encara que això o vol dir que no tingui millores a fer. En l'àmbit extern, millorar el tractament de les plantilles de professorat. Hem perdut milers de professors i en finançament estem molt per sota d'altres països a Europa, millorar la docència per diversificació de maneres d'ensenyar, els temes i el preu de les matrícules.

Els historiadors de l’acadèmia sabem que és absolutament fals que el 1714 fos una guerra d’independència

P. El que paga l'estudiant oscil·la substancialment d'una comunitat a l'altra.

R. Sol·licitarem al ministeri, en la mesura que això sigui possible, que les diferències entre els preus de les matrícules disminueixi notabilíssimament perquè tots els estudiants tinguin les mateixes possibilitats, igual que creiem que els màsters han d'abaixar el preu dels graus.

P. Una altra reclamació dels seus antecessors en el càrrec és que no faci falta més nota per obtenir una beca que per passar de curs.

R. Depenem d'un concepte que em sembla bàsic: les beques són un dret social perquè ningú es quedi fora de la universitat, no un premi intel·lectual. Demanarem al ministeri que ho consideri des d'aquest punt de vista.

P. S'ha recuperat la universitat de les retallades?

R. Hi ha una paradoxa molt interessant: havent rebut força menys diners per a la docència i la investigació i havent retallat les plantilles les universitats segueixen donant un servei extraordinari a la societat. Com ha estat així? Les famílies han fet un sacrifici enorme amb unes matrícules més altes i les comunitats universitàries amb menys recursos han mantingut el tipus per l'esforç de professors i del PAS [personal d'administració i serveis]. No es pot sostenir més aquesta situació. Hem demanat al ministeri que revisi el finançament i les plantilles a l'alça.

Sol·licitarem al ministeri que les diferències de preu de les matrícules universitàries es minori notabilíssimament

P. I quina ha estat la seva resposta?

R. Va ser una primera entrevista, en tenim pendent una de més profunda. Se li demana a la universitat que sigui la solució de tot: creixement econòmic i territorial, cohesió social… es demana que sigui un Ferrari però li estem donant pressupost d'un Seat 600. A més del ministeri, els que se n'han d'adonar i ser responsables són també els grups parlamentaris i els parlaments autonòmics. La universitat espanyola és la punta de llança per al nostre progrés i s'ha de tractar millor del que s'ha tractat fins ara.