El Rei: “Espanya resoldrà l’inacceptable intent de secessió per mitjà de la Constitució”

En un moment màxima emergència política, el Rei ha tornat a referir-se a la crisi d'Estat plantejada amb el desafiament independentista de Catalunya. En el discurs pronunciat aquest divendres a Oviedo, amb motiu dels Premis Princesa d'Astúries, Felip VI ha assenyalat que Espanya afronta “un inacceptable intent de secessió en una part del seu territori nacional, i ho resoldrà per mitjà de les seves legítimes institucions democràtiques”. “Dins”, ha subratllat, “del respecte a la nostra Constitució i atenint-se als valors i principis de la democràcia parlamentària en la qual vivim des de fa ja 39 anys”.

El cap de l'Estat ha defensat el sistema de vida dels espanyols sorgit de la Constitució “sumant aportacions de tots”, la qual cosa va ser possible “gràcies a una Espanya cimentada en el desig sincer de convivència i d'entesa; en el respecte de les normes i les regles de la democràcia”. “Una Espanya”, ha remarcat, “en la qual tots els seus ciutadans”, més enllà de les seves idees i els seus orígens, “tinguessin l'oportunitat de trobar el seu lloc en pau i llibertat”.

Un país, ha continuat, obert i solidari en el qual reconèixer-se tots i en el qual els pobles que l'integren “veiessin protegides, reconegudes i respectades les seves llengües, les seves cultures i les seves institucions”, formant “un patrimoni comú que sens dubte ens enriqueix i ens identifica”.

En clara referència a l'abisme social que ha obert a Catalunya el propòsit del Govern de declarar la independència fora de l'ordenament jurídic i la legalitat, el Rei ha afirmat que “cap projecte de futur pot construir-se basant-se en trencar la convivència democràtica”. “Cap projecte de progrés i llibertat se sustenta en la desafecció, ni en la divisió –sempre dolorosa i esquinçadora– de la societat, de les famílies i dels amics; i cap projecte pot conduir a l'aïllament o a l'empobriment d'un poble”, ha agregat.

En to molt ferm, el cap de l'Estat ha assegurat que “l'Espanya del XXI, de la qual Catalunya és i serà una part essencial, ha de basar-se en una suma lleial i solidària d'esforços i sentiments, d'afectes i projectes” i dins de “la gran realitat que és Europa”.

La crisi catalana no només ha dominat el discurs del Rei, sinó l'edició dels Premis Princesa d'Astúries del 2017. Catalunya ha estat el nom més pronunciat en la seva jornada culminant aquest divendres. I un guarisme: 155. En un clima polític enrarit per l'extrema situació creada a Catalunya, amb la imminent aplicació del precepte de la Constitució per frenar la insurrecció independentista i amb l'alè de la Unió Europea, el Rei ha pronunciat el seu segon discurs en pocs dies centrat en l'extraordinària situació política.

Des de la seva proclamació, el cap de l'Estat s'ha referit a Catalunya en tots els discursos dels Premis Princesa d'Astúries, però en cap d'aquestes ocasions la situació era tan complicada com l'actual. El Rei ha finalitzat el seu discurs amb una reivindicació dels principis democràtics “en aquests temps durs i difícils que vivim”. “Són temps per a la responsabilitat. Els nostres ciutadans s'ho mereixen”.

Durant la seva intervenció, Felip VI també ha destacat la importància del projecte europeu, en un moment en el qual es compleixen 60 anys de la firma del Tractat de Roma, “que ha fet possible el període més llarg de pau de l'Europa moderna i ha impulsat els seus millors valors” i “el major avanç en pau, desenvolupament i cohesió social”. Ho ha fet davant de tres notables representants comunitaris: el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker; el del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i el del Consell Europeu, Donald Dusk, que han recollit el guardó de la Convivència.

A més dels líders de la UE, ha assistit a la cerimònia el president del Govern, Mariano Rajoy. La presència de Juncker, Tajani i Tusk suposa un suport a Espanya i la seva cohesió territorial enfront de l'amenaça separatista.

La cerimònia de lliurament dels Premis Princesa d'Astúries s'ha iniciat sobre les 18.30 al Teatre Campoamor d'Oviedo. Una hora després, el Rei ha tancat amb el seu discurs l'acte en el qual, a més de la Unió Europea, que ha rebut el guardó de la Concòrdia, han estat distingits el Grup LIGO (Investigació Científica), Adam Zagajewski (Lletres), Karen Amstrong (Ciències Socials), All Blacks (Esports), la Hispanic Society of America (Cooperació Internacional), Els Luthiers (Comunicació i Humanitats) i William Kentridge (Arts).