_
_
_
_

La Universitat de Barcelona ‘perdona’ el plagi d’un líder del PDeCAT

El centre arxiva el cas malgrat que s'ha acreditat que Marc Guerrero va copiar la seva tesi doctoral

Oriol Güell
Marc Guerrero.
Marc Guerrero.

La Universitat de Barcelona (UB) ha deixat sense càstig el plagi comès en la seva tesi doctoral per Marc Guerrero, líder del corrent liberal del PDeCAT. La universitat va concloure el març del 2016, després de dos mesos d'investigació, que Guerrero havia incorregut en una “mala praxi greu” per haver copiat d'un llibre d'un altre autor parts fonamentals de la tesi i va iniciar el procés administratiu per revisar la concessió del títol. Ara, no obstant això, la institució admet que ha hagut d'arxivar el cas perquè ha caducat per una “falta de diligència” de l'Escola de Doctorat del centre.

Más información
Un líder de Convergència va plagiar la seva tesi doctoral, segons la universitat
La UB investiga per plagi la tesi doctoral d’un líder europeu de CDC

La tesi de Guerrero porta per títol La identitat en l'actuació exterior subestatal i analitza la política exterior de la Generalitat en comparació de la de l'estat de Washington (EUA). El polític la va defensar davant la Facultat d'Econòmiques el gener del 2008 i va obtenir la màxima qualificació (cum laude).

Aquesta és la segona vegada que la investigació per plagi contra Guerrero es veu entorpida per errors administratius de la UB. El desembre del 2015, la universitat va admetre que per “un error intern de comunicació" no havia tramitat adequadament la denúncia presentada fa tres mesos per la víctima del plagi, Jaume Urgell.

Urgell havia exposat el cas a la Facultat d'Econòmiques i al Rectorat. La primera va enviar la denúncia a l'Escola de Doctorat (que no va obrir cap procediment), mentre que el segon el va posar en mans de la seva assessoria jurídica. Aquesta va respondre a Urgell que el tema no era competència de la universitat i el va convidar a recórrer a la via contenciosa administrativa.

Després que EL PAÍS preguntés sobre el cas, no obstant això, la universitat va admetre que no havia donat la resposta adequada a la denúncia i va ordenar a la seva Escola de Doctorat que creés una comissió tècnica formada per tres catedràtics per investigar el plagi. Després de dos mesos de treball, la comissió va concloure que Guerrero havia copiat “aproximadament” quatre pàgines del llibre d'Urgell. Malgrat que aquesta extensió, segons paraules de la mateixa comissió, “semblaria que té una importància relativament menor”, les conclusions van destacar que “els passatges plagiats tenen un paper de gran rellevància” i que “en el conjunt de la tesi, les idees de Jaume Urgell agafades sense cita són part essencial de l'estructura argumental”.

Després de conèixer aquestes conclusions, el llavors rector de la UB, Dídac Ramírez, va dictar una resolució que ordenava obrir un expedient per revisar la concessió del títol de doctor a Guerrero. Segons el rector, les conclusions de la comissió “poden comportar que l'acte administratiu de qualificació de la tesi doctoral del senyor Guerrero resulti nul”.

El següent pas era remetre el cas a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, un òrgan consultiu format per 15 juristes de reconegut prestigi. L'Escola de Doctorat de la UB, no obstant això, ha trigat més de tres mesos —el termini legalment establert— a fer-ho, per la qual cosa el procediment ha caducat. El nou rector de la UB, Joan Elias, va signar la resolució d'arxivament el passat 14 de setembre.

Jaume Urgell té ara com a última opció presentar un recurs de reposició perquè la Universitat de Barcelona iniciï un nou procediment o recórrer a la via contenciosa administrativa. "Estic decidit a portar aquest cas fins al final perquè es reconegui l'autoria dels passatges que han estat copiats del meu treball", va explicar ahir l'afectat.

La gestió d'aquest assumpte ha causat un profund malestar en diversos estaments de la Universitat de Barcelona, segons ha pogut comprovar aquest diari a través de diversos testimonis i escrits interns. En aquesta situació es mesclen els retrets a l'Escola de Doctorat per la seva ineficàcia i la sospita que Guerrero ha estat protegit per la seva posició pública. "Per desídia o per clientelisme, o per totes dues coses, han jugat amb el bon nom de la UB. Això és una cosa que ningú al campus ha de permetre", al·leguen aquestes fonts.

El director de l'Escola de Doctorat va ser fins al desembre Enric Canela, un conegut militant independentista que va ser un membre destacat de Convergència. Aquest ha rebutjat oferir la seva versió dels fets. Quan Urgell va presentar la seva primera denúncia, a més de líder del sector liberal del partit, Guerrero era eurodiputat i vicepresident del Partit Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE). Guerrero també ha rebutjat comentar l'assumpte amb aquest diari.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_