Rajoy: “Un Govern de concentració podria ajudar però n’hi hauria prou amb estar junts”

Mariano Rajoy és conscient que amb el desafiament independentista català s'enfronta a una de les situacions més greus en la història de la democràcia espanyola. Són moltes les veus que li reclamen una actuació més contundent davant de la rapidesa amb que la Generalitat i el Parlament avancen cap a una declaració d'independència mentre es manté la tensió al carrer. El president del Govern es mostra disposat a fer servir tots els instruments que la llei posa a les seves mans per evitar la ruptura de la unitat d'Espanya, però reclama que es tingui confiança en el seu Govern i es respecti el seu dret a triar el moment i la dosi necessària de resposta, amb la finalitat que el desenllaç es produeixi amb els menors danys possibles.

P. Què farà el Govern en el cas que la setmana vinent el Parlament de Catalunya faci un pronunciament a favor de la independència?

R. Impedirem que es produeixi la independència. Per això puc dir-li amb absoluta franquesa que no es produirà. És evident que prendrem qualsevol de les decisions que ens permeten les lleis a la vista de com vagin evolucionant els esdeveniments. Vull dir una cosa amb absoluta claredat: mentre l'amenaça d'una declaració d'independència no desaparegui del panorama polític serà molt difícil que el Govern no prengui decisions.

P. Inclòs l'article 155 de la Constitució?

R. Jo no descarto absolutament res del que diu la llei. Però he de fer-ho al seu temps, que és el més important en aquest moment. L'ideal seria que no calgués prendre solucions dràstiques, però per a això haurien de produir-se rectificacions.

P. És vostè conscient que s'ha debatut la idoneïtat d'aplicar l'article 155 abans que s'arribés a la situació actual. Per què ha renunciat fins ara el Govern al seu ús?

R. Hi ha moltes opinions i les entenc totes. Pensi a la posició dels partits més importants del Parlament. El PSOE defensa una reforma constitucional i no és un entusiasta del 155. El senyor Rivera vol que s'apliqui aquest article però només perquè nosaltres convoquem eleccions autonòmiques a Catalunya. Podem pretén que hi hagi una mediació per part d'algú i que el Govern s'assegui a negociar sota l'amenaça d'aquest xantatge. Hi ha opinions diverses, i després cada ciutadà té la seva. Jo soc l'únic espanyol que no pot dir el que cal fer, perquè hauré de fer-ho en el seu moment. A mi m'agradaria que a la major celeritat possible es retiri l'amenaça de la declaració de la independència, perquè això va a dificultar molt les coses en el futur. Si la retiren, s'evitaran mals majors. Cada vegada s'estan produint coses més negatives per a tots. El simulacre de referèndum va ser negatiu per a tots. Aquí veiem les conseqüències econòmiques en els sectors del turisme, en els sectors empresarials. Els mercats comença a posar-se nerviosos. Com més temps passi sense que retirin la declaració d'independència, pitjor per a tots. I encara són a temps

P. Pot tolerar el Govern una declaració d'independència esgraonada, que no sigui efectiva immediatament, com podria intentar-se al Parlament?

“La Guàrdia Civil i la Policia seguiran a Catalunya fins que torni la normalitat”

Pregunta. Creu que els Mossos d'Esquadra van actuar de forma deslleial amb el Govern el passat 1 d'octubre?

Resposta. Si em permet, jo li diria el següent. Crec que les autoritats polítiques de la Generalitat de Catalunya han fet un mal molt important al prestigi dels Mossos d'Esquadra. Ho crec amb absoluta franquesa. A partir d'aquí, confiem o no confiem? Totes les autoritats que exerceixen la seguretat, Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil, estaven a Catalunya a les ordres dels jutges. No estaven a les ordres del Govern. I, per tant, seran els jutges els que hauran de dir si l'actuació dels Mossos ha estat la correcta o no. Permeti'm que no entri en l'anàlisi d'aquest assumpte perquè avui no em correspon.

P. Però posi's en el paper d'un ciutadà espanyol que viu a Catalunya i que la policia que el protegeix són els Mossos d'Esquadra, que tenen totes les competències sobre seguretat. Crec que pot sentir-se tranquil en aquests moments i que la seva seguretat està en bones mans?

R. Miri, jo el que li dic és que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional seguiran a Catalunya mentre les coses no tornin a la normalitat.

R. Miri, no. No hi ha cap Govern al món que estigui disposat a acceptar parlar sobre la unitat del seu país ni sobre l'amenaça a la unitat del seu país. Sota xantatge no es pot construir res. Per tant, és absolutament irrellevant que pretenguin que la declaració d'independència entri en vigor l'endemà o que sigui una declaració d'independència amb condició suspensiva, resolutòria, en diferit o amb qualsevol de les múltiples formes que caminen circulant per aquí. Veurem si som seriosos i deixem les coses clares: no es pot construir res si no desapareix l'amenaça contra la unitat nacional. Ni a Espanya ni en cap lloc del món.

P. Li ha sorprès que les coses hagin arribat al punt en què estan avui?

R. Mai ho vaig descartar, perquè se'm va dir moltes vegades.

“El Govern prendrà les decisions que hagi de prendre en el moment precís” 

P. La seva estratègia abans de l'1 d'octubre era assegurar que no hi hauria referèndum. No hi ha hagut un que pugui ser reconegut com a tal, però hem vist més urnes i paperetes de les que esperàvem veure. No se li dona valor públic, però fora d'Espanya se li ha pogut dona certa validesa emocional. Fa l'efecte que els fets han desbordat els càlculs del Govern.

R. Teníem una obligació que era impedir el referèndum, i tothom sap que no hi ha hagut un referèndum. El nostre segon gran objectiu era que això es fes amb el menor dany possible. El que va passar va ser a causa de l'entestament a mantenir una aparença de referèndum quan sabien que era absolutament il·legal. Aquesta és la gravíssima irresponsabilitat dels que han pres aquesta decisió.

P. Li ha faltat al Govern iniciativa política per presentar com van demanar molts —inclòs EL PAÍS— un projecte per a Catalunya dirigit a aquells ciutadans no independentistes que així i tot no estaven còmodes en l'actual situació?

R. Venim de 40 anys molt positius per a la història del nostre país, des de l'aprovació de la Constitució. Espanya és un país del qual podem presumir. Tenim un dels PIB més elevats del món i una renda per càpita molt important. És un país amb democràcia, amb llibertat, amb drets humans i separació de poders, i que està integrat en la Unió Europea. Ara hem de seguir construint Europa, que afronta debats molt importants en matèria de defensa, d'immigració, respecte als refugiats o sobre com integrar-nos millor. Jo crec que aquest és un projecte molt més il·lusionant que un projecte de divisió, de separació i de tornada al passat. Un projecte que, com s'està veient ara, està basat en enganys.

P. No tem que enfront del nacionalisme independentista en sorgeixi un altre nacionalisme espanyol?

R. Defensar al teu país mai pot suposar un risc. Els símbols del teu país, la teva bandera, el teu himne, les normes que regeixen la convivència... és una cosa que tothom té dret a defensar. I Espanya és un país que en els últims temps ha donat bastants mostres de moderació, sensatesa, equilibri i sentit comú.

P. Què li ha semblat aquest comunicat de la fundació FAES, que té darrere la mà de l'expresident Aznar, en el qual se li demana que actuï o, si no, es faci a un costat? Ho interpreta com un acte de deslleialtat?

R. Francament, des de fa algun temps ja no contesto a aquestes preguntes.

P. Però aquest missatge d'Aznar és cridaner. Se sent vostè recolzat pel seu partit?

R. Absolutament. En realitat m'he sentit recolzat pel meu partit sempre, després de les dificultats que tothom coneix per les quals va travessar aquest Govern. Si no hagués tingut el suport del meu partit la història s'hagués produït d'una altra manera.

L'article 155? “Jo no descarto absolutament res. Tot al seu temps”

P. Té en aquests moments el Govern algun canal de comunicació obert amb Puigdemont o amb Junqueras?

R. El Govern l'única cosa que té, i el que ell sap, és la idea que no es pot dialogar sobre la unitat d'Espanya, ni intervenir ni ser objecte de mediació, ni negociar amb l'amenaça de trencar la unitat d'Espanya.

P. I sobre què es pot negociar?

R. Dins de la llei es pot negociar tot. Una altra cosa és que s'arribi o no a acords.

P. I es pot negociar ja? Diu que dins de la llei es pot negociar tot. Quan?

R. Mentre no es torni a la legalitat, jo per descomptat no negociaré. El president del Govern d'un país avançat i democràtic no pot negociar amb qui se salta la llei a la torera. Quan es produeixi una rectificació estarem en una situació diferent i normal. Com hem estat durant 40 anys en els quals s'han negociat moltes coses.

P. Llavors, si el senyor Puigdemont renúncia expressa i públicament a la declaració d'independència, està vostè disposat a parlar amb ell l'endemà?

R. No. El senyor Puigdemont té una primera prioritat que és parlar amb el Parlament de Catalunya. El que és evident és que estarem en una situació molt diferent. Això no s'ha produït, i per tant no avancem esdeveniments. Jo vull la tornada a la normalitat i és evident que la tornada a la normalitat ens col·loca en una situació diferent.

P. El Govern no imposa llavors condicions com assenyalar que Puigdemont o Junqueras estan ja invalidats per a una negociació?

R. Ara estem en la situació en la qual estem. Fixem prioritats. Les prioritats són la tornada a la llei i a la normalitat.

P. Però aquesta és la situació en la qual estem, la que ells estan considerant la possibilitat d'una negociació.

R. No, ja li he dit que no hi ha cap negociació. No he de negociar res. Tinc l'obligació de demanar-los que tornin a la llei i a la normalitat.

P. En un futur no ja tan immediat, pot ser la reforma constitucional un instrument a considerar pel seu Govern?

R. No és moment de canviar cromos o d'anunciar el que pot ocórrer dins de deu mesos o no. El que ha fet el senyor Puigdemont té conseqüències. En les empreses que se'n van, en la divisió creada en la societat catalana, en el turisme, en la butxaca de la gent, en el crèdit a Catalunya. En el futur es pot parlar de moltes coses. El que li puc dir és que a algunes coses no hi renunciaré, com són la sobirania nacional i la unitat nacional. Però es pot parlar i dialogar. Hi ha ja una comissió al Congrés. Però tot això és per al futur i sense que tingui res a veure amb el desafiament d'aquests dies.

P. Si els empresaris catalans haguessin actuat abans amb energia, com ho han fet ara, s'hauria acabat abans amb el problema?

R. Això ja és història passada.

P. Veu vostè el risc d'un corralito a Catalunya?

R. No amenaçaré ningú amb els mals de l'infern. Jo l'única cosa que dic és que quan un menteix tant al final la realitat acaba arribant. Després d'explicar a tots que aquí no passaria res, ara estan començant els problemes. Encara són a temps de rectificar, perquè si no ho fan tot anirà cada vegada pitjor perquè no pot anar d'una altra manera.

P. En algun moment s'ha vist temptat a avançar les eleccions a Espanya?

R. No. Sempre he dit que un país ha d'aspirar a una situació d'estabilitat i normalitat. No tinc cap intenció d'avançar les eleccions. Em sembla un disbarat. Crec que això és dolent per a Espanya i seria un missatge pèssim per als nostres socis europeus. Les situacions d'inestabilitat fan moltíssim mal. Això és el que està passant ara a Catalunya.