A qui dubti: no s’ha d’anar a votar

Si hi ha una votació que no té res a veure amb la democràcia és la que s'ha organitzat avui a Catalunya amb la pretensió d'aconseguir la secessió unilateral d'Espanya. Encara que sembli mentida, és elemental la idea que una votació ha de ser legal perquè sigui democràtica. El vot emès sense previ acord entre tots sobre la regla de joc per la qual es regeix la votació és un mer pamflet, no té cap valor ni cap credibilitat. L'exhibició de manca d'escrúpols democràtics que va fer la majoria independentista al Parlament català els dies 6 i 7 de setembre hauria de treure les ganes de votar a qualsevol. Aquesta és la primera i més elemental raó per la qual ningú ha d'anar a votar, sigui quina sigui la seva ideologia, inclosa la independentista. No cal anar a votar, fonamentalment, perquè s'ha canviat la regla de joc i no s'han respectat els drets de la minoria i per tant no és una votació democràtica.

Hi haurà qui vagi a votar per veure si aconsegueix fer fora Rajoy, com a mobilització contra el PP: si no és un referèndum que sigui almenys una protesta. També s'equivoca. Qui vulgui fer fora el PP que calculi bé la jugada, perquè amb el seu vot el reforçarà. Quan més alta sigui la participació i més ànims tingui Puigdemont per proclamar la independència, més suports tindrà Rajoy al conjunt d'Espanya, electorals sobretot, i més els tindrà també en una Unió Europea cada vegada més hostil a l'independentisme. El missatge que arriba des de Brussel·les, Berlín i París, a través dels rotatius polítics més ben connectats amb el poder, és ben clar: la UE no admetrà una declaració unilateral d'independència i seran Macron i Merkel els que demanaran a Rajoy que acabi d'una vegada amb el disbarat, en el moment en què l'economia té vent de cua i la UE compta amb l'oportunitat de fer un salt cap endavant en la seva integració.

Hi haurà qui pensi en anar a votar que reforçarà Puigdemont i Junqueras per negociar una millora de l'autogovern que inevitablement s'ha de deduir de la votació. Cras error. Votar avui serveix exactament pel contrari. Quanta més gent participi avui, més difícil serà una bona negociació en condicions, de la qual sorgeixi una ampliació de l'autogovern com desitgen molts catalans, i amb més raó encara si de la votació es dedueix, com és el més lògic, una declaració unilateral d'independència que posarà en perill directament els actuals nivells d'autogovern i algunes competències concretes, com seguretat, ensenyament i mitjans de comunicació, que han estat manipulades i utilitzades de forma partidista per Puigdemont.

S'entén que qui sigui independentista, de tota la vida o de recent adscripció, tingui pocs dubtes sobre si ha d'anar a votar. Hauria de tenir-les si es considera demòcrata, liberal i europeista, característiques totes elles incompatibles amb aquest final tan patètic del Procés, en mans del rupturisme amb la legalitat, lliurat a les pràctiques més il·liberals i en direcció contrària a la construcció d'una Europa unida, en pau i seguretat. La independència a la valenta no es produirà i fins i tot allunya la possibilitat que algun dia es pugui fer per camins democràtics, liberals i europeistes.

Queden per convèncer els que dubten perquè estan a favor del dret a decidir. Joan Coscubiela, en la seves ja famoses intervencions parlamentàries dels dies 6 i 7 de setembre, va donar els arguments més clars respecte a la qüestió. Les barroeres lleis de desconnexió que han servit per a convocar el referèndum erosionen el dret a decidir i fan molt més difícil el referèndum legal i pactat que Coscubiela ha propugnat des que va començar el Procés.

En resum, cada vot avui dipositat servirà exactament pel contrari del que la propaganda ha pretès inculcar en els ciutadans. Farà més difícil el referèndum correcte i possible, més dificultosa l'ampliació de l'autogovern català i encara més utòpica la independència en el marc de l'Europa a la qual pertanyem. Els únics arguments al final irrebatibles són els que afecten la zona de les emocions i els sentiments, que apel·len a l'honor i la dignitat de Catalunya i a la humiliació del poble català. Però aquest tipus d'apel·lacions haurien de suscitar les majors sospites perquè, en no pertànyer al territori de la raó, són les de més fàcil manipulació per part dels governs. Qui voti avui no ho farà convençut amb el cap sinó amb els budells i el cor. No és bona cosa, certament, i fa pensar com és possible que haguem arribat fins aquí.