L’ombra de la democràcia

Hi haurà urnes, hi haurà paperetes, hi haurà una mena de cens electoral, hi haurà fins i tot taules formades pels primers votants que arribin. Però no serà un referèndum i ni tan sols s'arribarà a un plebiscit, en el qual se solen preservar les formes d’una votació on es tria entre diferents opcions. Aquesta és la impressió que tinc en arribar sans i estalvis al divendres de la setmana de tots els perills, quan ja ha començat l'ocupació de col·legis per garantir que es podrà votar. L’ombra de la democràcia.

A la vista està que Rajoy no canviarà. No ho ha fet fins ara i no ho farà en el futur. Actuarà el Constitucional i actuaran els jutges, i com a molt la fiscalia, tot i que després dels desperfectes produïts fins ara cal pensar que més aviat es mantindrà reclosa en la discreció. Les policies es limitaran a complir les ordres de la justícia i miraran d’impedir la votació, amb prudència i estricta proporcionalitat si fem cas del que ens arriba que pensen els seus caps.

Això vol dir que, al final, es votarà i es podrà comptar, que és el que Puigdemont desitja, per poder anunciar al món els percentatges de victòria del si que permetran, si ho creu convenient, procedir a la famosa DUI al Parlament al llarg de la setmana. Es pot pensar que així seran les coses per l'alt grau de mobilització i per la precisió de rellotge amb què s'ha organitzat la jornada de votació, que serà una simulació de referèndum organitzada des de les xarxes i per aquesta raó de difícil prohibició.

L'organització serà en mans de la mateixa gent que s’aplegarà ja de bon matí per anar a votar. Dóna tota la impressió que les urnes i les paperetes caçades per la guàrdia civil pertanyien al Pla A, però els contenidors xinesos amb l'escut de la Generalitat, que ahir van ser presentats al públic, pertanyen al Pla B. El mateix succeeix amb la Sindicatura Electoral i amb tots els mitjans logístics paralitzats per l'acció de la justícia.

En el Pla B les urnes, les paperetes, les llistes, i fins i tot les taules i cadires, les aporta la pròpia gent, organitzada per l'ANC i per Òmnium a través de grups de whatsapp i correus electrònics. Difícilment una policia i una justícia analògiques podran frenar un referèndum que s'està organitzant en el pla digital i que comptarà amb multitud d'escenaris alternatius per realitzar l'acció teatral de col·locar taules, urnes i després procedir a votar. Si no es pot fer en un lloc, hi haurà un altre prop a on desplaçar-se, i si no, al final, en mig del carrer envoltats per la massa que pretén votar.

L'enorme 'performance' que s'està preparant no hagués estat possible sense la aquiescència d'Iglesias i Colau. L'independentisme aporta el subjecte revolucionari que Podem no ha aconseguit materialitzar, aquest poble català que vol alliberar-se, i Podem aporta la força que faltava per convertir la jornada en un èxit com a protesta, encara que es pugui llegir com votació de la independència. Hi haurà al final de la jornada una pugna entre els que mantindran la seva lectura com una mobilització i desautoritzaran la DUI i els propietaris de la iniciativa que insistiran en aplicar rigorosament el full de ruta. Aquesta és una partida que està per jugar i que caldrà seguir amb atenció.

Veurem per tant una acció insòlita en la història recent de les democràcies occidentals. Insòlit és que un govern legalment constituït s'alci contra la legalitat en la qual es recolza i que li permet funcionar. Mostra d'aquesta contradicció és el constant ús dels tribunals que fa el Govern Puigdemont després d'aprovar decisions i textos d'aparença legal que desacaten la Constitució i la legalitat. La llei de l'embut és la llei catalana vigent: només em serveixen les lleis que m'agraden i convenen. L'altra novetat, que ha de admirar als moviments de carrer de tot el món, és la brillant utilització de les xarxes socials i de la propaganda viral, que contrasta amb la trista i antiga realitat analògica en la qual es mou el Govern espanyol.

No tot és bellesa, bé i bondat en aquesta celebració independentista com solen creure amb fe del carboner els entusiastes seguidors del Procés. La destrossa que ha produït el moviment en la societat catalana ha estat colossal: va començar pel sistema de partits, un darrere l'altre, i pràcticament no s'ha estalviat ni una sola institució, fins arribar a les famílies i als grups d'amics. Per no parlar de la paràlisi del Govern català i de gran part de l'administració, també la comarcal i local, concentrades tan sols en l'organització de l'1-O.

Té la seva explicació. Calia construir a corre-cuita un nou poble independentista sobre les cendres d'aquell poble català unit i transversal en el qual tots hi cabien. Això es fa, segons els manuals a l'ús, que els aliats de Podem coneixen a la perfecció, mitjançant una adequada operació d'exclusió que distingeix entre amics i enemics, un ‘nosaltres’ excloent i un ‘vosaltres’ maleït o amb l'oposició infame, de factura expressament per el Procés, entre independentisme i unionisme.

El resultat és que ara hi ha dos pobles, el que anirà a votar diumenge, i el que es quedarà a casa o anirà a menjar una paella, com aconsellava amb encert Miquel Iceta.