Qui matina per veure els Rolling Stones?

Potser els Rolling Stones no desperten la mateixa bogeria que Lady Gaga, que ja va reunir desenes de fans quan encara faltava un mes per al seu concert aquest estiu a Barcelona, però la seva capacitat de mobilització es manté viva. Aquest matí, ja hi havia fins a un centenar de seguidors a les portes de l'Estadi Olímpic, on la banda formada per Mick Jagger, Keith Richards, Charlie Watts i Ronnie Wood té previst tocar avui a les 21.00.

Els més matiners ja van arribar ahir a la tarda i només alguns han passat tota la nit esperant. “Vam arribar ahir sobre les sis de la tarda i no hi havia gairebé ningú”, comenta Ana Gallardo, que ha viatjat a Barcelona amb el seu marit, Ricardo Camacho, des de Jaén. La nit l'han passat al cotxe. Per ella és la seva primera vegada, però ell ja els va veure tocar al Calderón després que el 2011 se suspengués el concert a València perquè Keith Richards havia caigut d'un cocoter.

Però el que té el número 1 de la cua pintat amb color negre a la mà és Klaus Wolfrum, un alemany que ha passat la nit al ras. "M'he tapat amb un una tela que duia, perquè aquí no cal res més, fa calor a Barcelona”, comenta. Als 48 anys, Wolfrum assegura que ha crescut amb els Stones i espera “donar-ho tot aquesta nit”, abans d'agafar el vol de tornada a les 6.00. Avui tampoc dormirà gaire.

A diferència del que alguns es pensen, no només els veterans volen veure els Stones. Aquesta banda de rock amb una extensíssima trajectòria aconsegueix reunir gent de diferents edats. Diversos grups de joves s'esperen davant de les tanques de seguretat. Roger Alsina, de 18 anys, assegura que els Stones són el seu “grup preferit”. El seu acompanyant, Johnny Scorza, explica que la primera vegada que va veure la banda va ser al Vicente Calderón l'any 2003: “Allà es podien veure fins a quatre generacions”.

Déus del rock, drogoaddictes, rebels, acomodats, misògins… la història de la icònica banda és plena d'adjectius. El que és evident és que mouen masses. “Vaig sortir rara. Vaig néixer en una època que no era la meva”, diu Carmen López, una altra fan d'uns vint anys, que ja espera hores abans del concert. La Carmen també ha passat la nit al cotxe, amb la seva mare, Noralba Gómez, que l'ha acompanyat des de Madrid per veure els Rolling per primera vegada. La Noralba assegura que la seva filla li dona “l'empenta” que necessita als seus 60 anys i li ha promès que veuran juntes “tots els peluts que vinguin”.

Carles Cadena, Jagger per als amics, ha perdut el compte del nombre de concerts dels Stones que ha devorat: “Ja en van 26, o 27, no ho sé”. Els escolta des que era un nen. I amb la il·lusió d'un nen avui farà deu hores de cua per veure els seus ídols des de la primera fila. Espera, amb un centenar de persones, el moment d'entrar a la pista. S'apleguen en grupets, amb cerveses i entrepans, la majoria vestits amb samarreta negra i pantalons gastats. L'estètica d'ídols i fans tampoc ha variat gaire. Es manté vigent des que el primer representant dels Stones, Andrew Loog Oldham, reforcés la imatge descurada de Mick i companyia, com a antítesi de la imatge formal dels Beatles.

No Filter Tour és la continuació de la gira sud-americana del 2016, que va oferir el seu últim concert a l'Havana, un concert que va ser multitudinari. A Barcelona, les entrades es van esgotar fa tres mesos. Amb una capacitat per acollir 55.926 persones, l'Estadi Olímpic de Barcelona s'omplirà aquesta nit. La banda valenciana Los Zigarros apujarà el teló i inaugurarà una recurrent nit rockera, que coronaran Mick Jagger, Keith Richards, Charlie Watts i Ronnie Wood, com moltes altres vegades en un escenari de Barcelona.