Els columnistes tebis

La versió que estan donant bona part dels mitjans de comunicació catalans sobre el que ha passat durant els últims dies és un model de com es pot entendre el món a l’inrevés.

No em refereixo als mitjans declaradament favorables al separatisme, sinó a la premsa que aparenta ser moderada i no declaradament partidista, tot i que a la pràctica, sota una aparent equidistància, es decanta descaradament, en situacions límit, pel bàndol “dels nostres”. Al final, i és la prova del nou, sempre arriben a la conclusió que la culpa de tot el que està passant és de Rajoy, o d’Aznar. Són els tebis en el sentit evangèlic de la paraula. Així anomenava aquest tipus de gent el meu mestre Manuel Jiménez de Parga.

Què ha passat aquest mes de setembre? En tot cas, res sorprenent. Puigdemont i els seus han complert la paraula donada: referèndum (legal) o referèndum (il·legal) i, si no, declaració unilateral d’independència. Això segon encara no és segur, tot i que potser ja està decidit, però la primera part, sí: s’insisteix a dur a terme un referèndum diumenge al marge de la legalitat. Els propulsors saben perfectament –ho sabien d'entrada fa mesos, més de 18– que aquest referèndum no es farà, el nostre Estat de dret té prou recursos legals per impedir-lo, perquè la llei es compleixi, com està passant.

Doncs bé, aquest mes de setembre els nostres tebis columnistes no es van escandalitzar quan el Parlament va aprovar, per un procediment opac, gens participatiu i clarament antijurídic, amb advertiments públics sobre aquest últim aspecte fets pels lletrats de la Cambra catalana i del Consell de Garanties Estatutàries. Com a màxim, els tebis es van limitar a comentar que es tractava d’un error, una equivocació que perjudicava la causa del separatisme. No van dir que l’escandalosa aprovació de totes dues lleis, més enllà de qüestions de procediment, era un espectacular atemptat a l’ordre constitucional, una forma de cop d’Estat: se substituïa la Constitució vigent per una altra de diferent sense respectar els procediments per reformar-la.

En efecte, el contingut de les dues lleis aprovades és indiscutiblement contrari al dret vigent. Per adonar-se'n immediatament, n’hi ha prou només amb llegir els tres primers articles de la llei del referèndum: regula l’exercici del dret d’autodeterminació, proclama que la sobirania rau en el poble de Catalunya i estableix que aquesta llei és jeràrquicament superior a totes les altres normes de l’ordenament jurídic. Per la seva banda, l’anomenada llei de transitorietat jurídica, que en realitat és de fundació de la República catalana, és una aberració encara més gran, ja que consisteix en una miniconstitució –per cert, escassament democràtica–, amb una vigència d’un any fins que s’aprovi la Constitució definitiva. Totes dues lleis estan suspeses pel Tribunal Constitucional a causa dels recursos d’inconstitucionalitat que hi va interposar ràpidament el Govern central.

Doncs bé, davant de abusos com aquests, els nostres tebis columnistes van dir, com a màxim, que era un error, però no un evident atac frontal a l’Estat de dret i a la democràcia. Un error, un simple error, imputable segurament als nois de la CUP, que sempre pinten com els dolents de la pel·lícula per exonerar de responsabilitats Junts pel Sí. Ai, si no fos per la CUP, que bé que ho farien Puigdemont i Junqueras!, sembla que diuen sempre els nostres farisaics columnistes. Es van limitar a dir això: un error, un error de la CUP.

En canvi, quan en un procediment iniciat al febrer, a instància no del Govern, sinó de particulars, el jutge instructor de la causa ordena escorcollar la Conselleria d’Economia i ordena detenir determinats alts càrrecs perquè prestin declaració, tot perfectament legal i amb mesures proporcionades a les finalitats, els nostres columnistes es posen les mans al cap: aquí tenim el repressiu Estat espanyol! I quan es concentren a les portes de l’edifici milers de ciutadans que, davant la ineficàcia dels mossos, impedeixen durant 23 hores la sortida dels guàrdies civils encarregats de l’escorcoll ordenat pel jutge i destrossen tres dels cotxes oficials, els nostres amables i tebis columnistes no s’escandalitzen amb aquestes evidents formes de violència, sinó de la decisió d’un jutge que acusen d’estar sota les ordres de Rajoy.