Així s’ha anat construint en els últims anys l’estructura legal de Catalunya
La llei del referèndum i la de transitorietat jurídica se sumen a tot un conjunt de normes impulsades en els últims anys
Des de l'any 1980 la comunitat autònoma de Catalunya ha aprovat gairebé 800 lleis de diverses matèries (fiscal, administrativa, civil...), de les quals actualment estan vigents aproximadament 450. Mentre que el sector independentista es prepara per al pretès referèndum, previst per al dia 1 d'octubre, l'activitat parlamentària de Catalunya continua, aprovant a poc a poc tot un seguit de normes sobre diferents qüestions que, per traspassar en alguns punts la línia competencial reservada a l'Estat en l'article 149 de la Constitució espanyola, han estat revisades pel Tribunal Constitucional. Les estadístiques de l'alt tribunal reflecteixen aquesta situació: a 31 de desembre del 2016 un total de 40 recursos d'inconstitucionalitat estaven pendents de resoldre, la meitat interposats per l'Estat i l'altra meitat pel Govern català.
En una setmana que s'ha qualificat de decisiva en el procés cap a la pretesa independència, amb l'anunci de l'aprovació al Parlament de dues lleis clau, aquella que atorgui cobertura "legal" a la convocatòria de referèndum i la norma de "transitorietat" cap al nou model jurídic, ens preguntem: Té actualment Catalunya una legislació que li atorgui plena autonomia?
El Parlament i les seves competències: un referèndum independentista?
L'última legislatura al Parlament ha estat influïda per la consecució d'un objectiu: fer un referèndum en el qual es pregunti a la ciutadania sobre la seva voluntat d'independitzar-se.
Avui ha estat el dia escollit per plantejar a la Cambra la votació de la proposició de llei del referèndum, una llei que ha d'atorgar cobertura legal a la convocatòria de la consulta, assenyalada pel president Puigdemont per al dia 1 d'octubre. Després d'un tens debat, en el qual els diputats dels partits contraris al referèndum s'han oposat a l'admissió a tràmit d'aquesta proposta, no prevista en l'ordre del dia, el text de la norma s'ha publicat al butlletí oficial del Parlament. La llei protegiria tots aquells que participessin en el referèndum independentista, ja que s'autoproclama "suprema" perquè preval jeràrquicament sobre totes les normes que puguin entrar en conflicte, mentre que "regula l'exercici d'un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya". Es preveu que entri en vigor el dia que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat i afirma que, si en el recompte dels vots vàlidament emesos n'hi ha més d'afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya.
L'aprovació d'una resolució que convoqués la consulta havia estat frenada fins a dues vegades pel Tribunal Constitucional, que ha exigit responsabilitats a les autoritats públiques que, ignorant la prohibició expressa, van materialitzar la consulta del 9 de novembre del 2014. El ple va tornar a paralitzar un nou intent sobiranista el desembre del 2016, advertint de nou els responsables polítics de les conseqüències penals. La convocatòria del referèndum ha obligat el Govern de l'Estat a estar molt alerta, recorrent i fiscalitzant qualsevol aprovació de partides pressupostàries que poguessin destinar-se a la seva celebració, com, per exemple, l'adquisició d'urnes. Recentment el Tribunal de Comptes ha exigit als responsables de la consulta del 9-N que es responsabilitzin amb el seu patrimoni dels més de cinc milions d'euros en els quals es xifra la despesa de la convocatòria.
En l'agenda de la Cambra legislativa encara està pendent l'aprovació de normes com la llei del procediment de votació electrònica per als catalans residents a l'estranger, o una llei de mesures urgents en matèria de contractació pública
Llei de transitorietat jurídica
La proposició de llei de transitorietat jurídica, que en la seva exposició de motius s'autoproclama "fundacional de la República", va ser presentada la setmana passada per diversos diputats de Junts pel Sí i la CUP. Aquesta norma, que pretén votar-se al Parlament en els propers dies, ha estat presentada com la "norma suprema de l'ordenament jurídic català" mentre no s'aprovi una Constitució, fruit d'un procés constituent activat pel Govern català si, finalment, segons el seu "full de ruta", el referèndum previst per l'1 d'octubre els resultés favorable.
Encara que és previsible que, tal com ha anunciat el Govern d'Espanya, aquesta llei es recorri de manera immediata, la norma "fundacional" ja preveu la forma política del nou Estat, "una República de dret, democràtica i social", i qüestions tan fonamentals com la successió i subrogació del nou Estat en totes les relacions jurídiques que, competencialment, corresponen a l'Estat espanyol (absorció de funcionaris, subrogació en contractes, convenis i acords, drets i obligacions de caràcter econòmic i financer, etcètera); confiscació de béns de titularitat estatal, i un Consell de Garanties Democràtiques que ha de vetllar per l'adequació a la llei de transitorietat dels projectes i proposicions de llei.
La sobirania del futur Estat l'exerciria el poble de Catalunya, i els seus ciutadans, segons preveu la llei, tindrien doble nacionalitat.
La qüestió econòmica: nou Codi Tributari i entitats fiscals pròpies
A principis d'agost el Diari Oficial de de la Generalitat de Catalunya publicava una llei per la qual s'articulen les bases d'una Hisenda pròpia que procuri independència econòmica. Es tracta de l'aprovació d'un Codi Tributari, que es va materialitzar amb la Llei 17/2017, d'1 d'agost, en el qual, a més de codificar les diferents normes en aquesta matèria, també s'aprovaven els llibres primer, segon i tercer, relatius a l'Administració tributària de la Generalitat.
La regulació de les entitats fiscals catalanes i les noves competències de l'Agència Tributària són qüestions centrals desenvolupades en aquesta llei. L'Agència Tributària de Catalunya es va crear i va regular mitjançant la Llei 7/2007, de 17 de juliol, i el nou Codi determina que es doti de més autonomia econòmica, financera, patrimonial, contractual i de personal, la qual cosa ha de permetre més eficàcia en les funcions que té assignades i poder actuar amb plena independència. El mateix dia que es publicava el Codi, el Diari Oficial també recollia un decret pel qual l'Agència Tributària de Catalunya assumia la gestió, fins llavors encomanada a registradors de la propietat i mercantils i de béns mobles. El fisc català es presenta amb plena capacitat recaptatòria, la qual cosa ha provocat que el ministre Cristóbal Montoro hagi advertit amb multes i conseqüències penals aquells que, fora dels impostos propis de la comunitat autònoma o els expressament cedits a Catalunya, paguin directament els seus tributs a aquest organisme.
I el finançament? La llei de transitorietat ofereix una solució momentània: l'"Estat català" succeeix el Regne d'Espanya en els drets i obligacions de caràcter econòmic i financer en els termes que s'acordin amb aquest i els que es derivin d'acords amb tercers. A més, Catalunya ha anat aprovant en l'àmbit de les seves competències una sèrie de normes tributàries, com la Llei 5/2017, de 28 de març, que crea i regula diversos impostos: sobre grans comerços, sobre estades en establiments turístics, i d'altres, com el nou impost sobre begudes ensucrades envasades. Però no totes les normes han passat el filtre constitucional: el passat mes de juliol, el tribunal de garanties anul·lava l'impost català sobre la prestació d'accés a internet perquè grava el mateix fet imposable que l'IVA.
Això pel que fa al capítol de recaptació, però, com afrontaria Catalunya als deutes? No és clar, jurídicament parlant, que pogués subrogar-se sense més en aquestes relacions econòmiques i assumir el deute públic que li correspongués. D'altra banda, l'existència d'una Seguretat Social catalana que sufragués els serveis als seus ciutadans també es posa en dubte. I què passaria amb les pensions? La llei de transitorietat es limita a garantir el dret a percebre-les, però no desenvolupa res sobre aquest tema.
Una Justícia catalana?
Pel que fa a l'organització judicial, la norma de transitorietat preveu que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es converteixi en el Tribunal Suprem de Catalunya, en el qual es crearà una Sala Superior de Garanties que s'ocuparà, entre d'altres, dels recursos d'empara dels drets fonamentals.
A més, l'esmentada llei de transitorietat anuncia que els qui impartiran justícia seran els jutges, magistrats, fiscals i lletrats de l'Administració de Justícia que al llarg dels tres anys anteriors a l'entrada en vigor de la llei hagin ocupat plaça en els òrgans judicials i la Fiscalia de Catalunya.
Com hem assenyalat, Catalunya té més de 400 normes en vigor, que, en un escenari d'independència, en principi, serien aplicables. El text pretén que un suposat "ordenament jurídic català" integri també els tractats internacionals signats per Espanya i que els resultin aplicables normativa europea i, fins i tot, lleis orgàniques que podrien ser aplicades com a simples lleis si no s'oposen a la norma de transitorietat.
En matèria civil, Catalunya disposa de normativa pròpia, una compilació molt completa derivada de la legislació històrica, i l'última modificació es va produir amb la incorporació mitjançant la Llei 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, que ha estat en part declarat inconstitucional per invasió de competències. En matèria penal, no hi ha normativa substantiva pròpia. Això sí, la llei de transitorietat preveu l'amnistia als independentistes encausats o condemnats.
Organització territorial: vegueries, comarques i municipis
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya determina que l'organització territorial bàsica del país s'estructura en municipis i vegueries, una denominació que entronca amb les seves institucions històriques, com una divisió més apta que la comarca per a les necessitats del Govern i l'Administració de la Generalitat, que adopta la divisió en vegueries per a l'organització territorial dels seus serveis.
La llei de vegueries, aprovada l'any 2010, té en compte que la divisió territorial de Catalunya no només ha de respondre als àmbits territorials geogràfics naturals i històrics, sinó també als àmbits de "sentiment de pertinença". Per això, aquest any s'ha aprovat la Llei 2/2017, de 15 de febrer, que crea la vegueria del Penedès, després de la reivindicació de moviments socials.
Tal com anuncia a la seva pàgina web, la Generalitat de Catalunya està treballant actualment en l'elaboració de diferents projectes de llei que afecten el territori i l'urbanisme: la llei del territori, la llei de muntanya i la llei del litoral.
Catalunya a Europa i al món
Ni la Unió Europea ni la comunitat internacional han reconegut o donat suport a les aspiracions secessionistes. La qüestió no és menor, ja que sense reconeixement internacional, malgrat existir de facto, realment "no existeix", com li passa, per exemple, a la República de Somalilàndia.
El Govern català no ha aconseguit obtenir una declaració de la Unió Europea que permeti assegurar una permanència en la comunitat política si s'arriba a declarar la independència. El que sí fa la llei de transitorietat és preveure la doble nacionalitat catalana i espanyola.
Conscients d'aquesta situació, els esforços diplomàtics de la Generalitat s'han intensificat, amb la creació d'una conselleria encarregada de dur a terme funcions d'"acció exterior" i que expliqués el "full de ruta" del procés sobiranista. El passat mes de juny de nou el Constitucional va anul·lar la denominació "Afers Exteriors" del nou departament, que es podria confondre amb el del Ministeri del Govern espanyol i que s'associa a la política exterior, estimant en aquest punt el conflicte de competències plantejat per l'Estat. Llavors el Govern català ja havia modificat la seva denominació, canviant l'original per la d'"Afers i Relacions Institucionals i Transparència".
També s'ha previst l'extensió dels drets i serveis als catalans que resideixen a l'estranger. Catalunya ha aprovat una llei anomenada "de la comunitat catalana a l'exterior" (la Llei 8/2017, de 15 de juny), que crea un registre de "catalans a l'exterior", això és, els ciutadans espanyols residents a l'estranger que han tingut a Catalunya l'últim veïnatge administratiu i els seus descendents. Conforme al nou text, és funció del Govern de Catalunya vetllar per una àmplia participació en tots els processos electorals dels catalans residents a l'exterior.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
