Quines opcions té el Govern espanyol per frenar el referèndum?

La incògnita ja no és només quina llei esgrimirà el Govern espanyol per evitar que es faci el referèndum il·legal d'independència a Catalunya –l'article 155 de la Constitució, la llei del Tribunal Constitucional, la llei de Seguretat Nacional, el Codi Penal– sinó a quines eines recorrerà per aplicar en la pràctica aquestes lleis si la Generalitat es nega a obeir-les. Què farà si a la comunicació “el referèndum està anul·lat per un tribunal”, la Generalitat respon “no acato aquesta anul·lació”; si a la notificació “aquest càrrec públic queda suspès de les seves funcions per ordre del Constitucional”, el càrrec públic replica “no deixaré el meu despatx”.

És a dir, el dubte és com s'aconseguirà aplicar la llei o les resolucions judicials en una comunitat autònoma en què les autoritats s'han declarat en desobediència oberta. El Govern de la Generalitat i la majoria independentista del Parlament han comunicat de manera transparent que seguiran endavant amb el seu pla, sotmesos només a una legalitat nova que estan a punt d'aprovar de manera unilateral. Utilitzant les institucions de l'Estat –la Generalitat i el Parlament ho són– però ignorant les regles de joc de l'Estat.

En aquesta discussió sobre el com no han entrat encara, públicament, ni el Govern de Mariano Rajoy ni cap dels partits constitucionalistes. Sí que hi ha sobre la taula el debat previ, el de quines lleis o instruments constitucionals aplicaran si finalment el Govern català convoca avui el referèndum d'independència de l'1 d'octubre. Aquestes són, en principi, les eines legals que s'estan considerant:

Article 155 de la Constitució

• És possible suspendre les competències d’una comunitat?

No preveu, al contrari del que diu sovint, la suspensió de l'autonomia. Però sí que pot suposar una assumpció d'algunes o totes les competències d'una comunitat autònoma per part del Govern central. És a dir, una intervenció temporal de l'autonomia. L'article 155 permet a l'Executiu espanyol, amb l'autorització prèvia del Senat, adoptar “les mesures necessàries” per “obligar” una comunitat a complir la llei. Per executar aquestes mesures, el Govern central “podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes”.

• Quines mesures addicionals s’implantarien?

Amb aquest article a la mà Rajoy podria, per exemple, ordenar a la consellera catalana d'Ensenyament que tanqui les escoles –per evitar que es facin servir com a locals per al referèndum– o als Mossos d'Esquadra que retirin les urnes. També podria adoptar altres mesures, perquè l'article no les acota.

• Per què el Govern espanyol rebutja l’aplicació de l’article 155? Quins terminis té per executar-ho?

El Govern espanyol ha eludit sempre la referència al 155 perquè considera que a Catalunya pot ser vist per molta gent com una agressió. A més, el portaveu del PP, Rafael Hernando, va dir el mes passat que ja no hi ha temps per aplicar aquest precepte. En realitat, els terminis no estan fixats, però és cert que almenys caldria un termini de dies per portar-ho a terme: el Govern espanyol primer ha de requerir expressament a les autoritats de la comunitat perquè desisteixin de la seva actitud i enviar després al Senat el pla de mesures que es disposa a prendre; la Cambra obre llavors un termini (sense especificar) per estudiar en comissió aquestes mesures, escoltar les al·legacions de la comunitat afectada i elaborar un informe raonat; i finalment s'ha de celebrar un ple per autoritzar el pla del Govern –es requereix majoria absoluta, que el PP ara té– o tombar-lo.

Article 92 de la llei del Tribunal Constitucional

• Quines multes es preveuen en cas de desobediència?

És una mena d'article 155 del mateix tribunal: un precepte que el faculta –des del 2015, quan el PP el va introduir– per prendre mesures extraordinàries contra càrrecs públics que es declarin en desobediència: des d'imposar-los multes reiterades (mentre no s'aturi la desobediència) d'entre 3.000 i 30.000 euros fins a suspendre'ls de les seves funcions “durant el temps precís”.

L'article 92 estableix que el Constitucional, per garantir que les seves sentències es compleixen, “podrà demanar l'auxili de qualsevol de les administracions i els poders públics”, i que aquests hauran de prestar aquest auxili “amb caràcter preferent i urgent”. Així, el tribunal podria dirigir-se a qualsevol autoritat, nacional, autonòmica o municipal, i ordenar-li que intervingui per impedir el referèndum. La llei subratlla, així mateix, que els magistrats podran “requerir la col·laboració del Govern de la nació a fi que, en els termes fixats pel Tribunal, adopti les mesures necessàries per assegurar el compliment de les resolucions”; es tracta d'una mesura molt similar a aplicar el 155 de la Constitució sense anomenar-lo així.

• Quina és, fins ara, la posició dels magistrats?

El problema per a Rajoy és que els magistrats del Constitucional s'han mostrat fins ara molt poc inclinats a aplicar aquest article: defensen que és el Govern, i en tot cas la Fiscalia, qui ha d'assumir la responsabilitat de prendre mesures executives a Catalunya, no ells.

Llei de Seguretat Nacional

• Pot el Govern espanyol aplicar-la “per garantir la defensa d'Espanya”?

Regula des del 2015 un escenari inferior als d'alarma, excepció i setge: el de “situació d'interès per a la seguretat nacional”. Amb tres possibles objectius: protegir “la llibertat i el benestar” dels ciutadans, contribuir a la seguretat internacional i “garantir la defensa d'Espanya i els seus principis i valors constitucionals”. El Govern central podria apel·lar a aquest últim punt per aplicar la llei a Catalunya, segons els defensors d'aquesta opció, tot i que fonts de l'Executiu l'han descartat fins ara.

La norma preveu que en aquest cas s'estableixi “la coordinació reforçada de les autoritats competents en el compliment de les seves atribucions ordinàries, sota la direcció del Govern”. Així, de nou la clau d'aquesta eina és que el Govern central pren el control de la resta d'autoritats. I l'obstacle és també el mateix: que aquestes autoritats es neguin a obeir.

Codi Penal

• Es consideren els delictes de rebel·lió o sedició després de la celebració del referèndum?

 A més dels delictes de desobediència i prevaricació –que ja es van aplicar per condemnar els impulsors de la consulta del 9-N– i el possible de malversació –que implica presó, i que en aquella ocasió es va descartar–, algunes veus han advocat per estudiar l'existència ara dels delictes de rebel·lió o sedició en el cas català.

El primer requereix que hi hagi un alçament “violent” contra la Constitució; el segon castiga els qui s'alcin “públicament i tumultuàriament” per impedir, “per la força o fora de les vies legals”, l'aplicació de les lleis o per obstaculitzar qualsevol institució o funcionari públic “l'exercici legítim de les seves funcions”. En tot cas, encara que els jutges decidissin acusar les autoritats catalanes d'aquests delictes, el gruix de l'actuació ja seria previsiblement a posteriori, com ho va ser la condemna a Artur Mas per la consulta il·legal del 9-N.

El paper dels Mossos

• Per què aquest cos policial està obligat a acatar ordres judicials?

La policia autonòmica catalana té caràcter de policia judicial, i com a tal deu obediència als jutges i fiscals. Per això, sempre existeix el recurs final –i aparentment més senzill– que l'1 d'octubre un jutge ordeni als Mossos retirar les urnes o impedir el pas als col·legis electorals, sense que el Govern espanyol hagi de recórrer a cap altre instrument. A finals del 2016 els Mossos ja van detenir per ordre judicial dos càrrecs públics de la CUP –l'alcaldessa de Berga i un regidor de Vic– que es negaven a comparèixer davant dels jutges que els havien imputat per desobediència.

Però el nou cap dels Mossos i el conseller d'Interior, nomenats el juliol passat, han suggerit que ara ja no acatarien aquesta ordre judicial. L'1 d'octubre podria donar-se així una situació caòtica en la qual alguns mossos obeïssin i d'altres no, i tots es veiessin enfrontats en un xoc d'autoritats que els deixaria en una situació de desemparament.