Les deu claus de la llei del referèndum

Per sobre de tot. La llei fa creu i ratlla amb la Constitució, l'Estatut i la resta de legislació. No té en compte el principi de normativa jeràrquica, sinó que crea "un règim jurídic excepcional" l'aplicació del qual "preval sobre totes aquelles normes que puguin entrar en conflicte" (article 3.2). Les normes locals, autonòmiques o estatals o de dret internacional se seguiran aplicant "en tot allò que no la contravinguin" (disposició final 1).

Objectiu i caducitat. L'objecte de la llei és regular la celebració del referèndum, les seves conseqüències en funció del resultat i la creació de la sindicatura electoral (art. 1). Per aquest motiu, la llei caducarà el 2 d'octubre, una vegada es proclamin oficialment els resultats (disposició final 2), excepte pel que fa a la seva implementació.

Amb un vot de més. El resultat del referèndum té caràcter vinculant. N'hi ha prou que el sí obtingui un sol vot més que el no perquè es proclami la independència (art. 4.4). La declaració correspondrà al Parlament i es produiria el proper 4 d'octubre, durant un ple ordinari que ja està previst, tal com es preveu a la llei. Si guanyés el no, es convocarien eleccions autonòmiques (art. 4.5).

Sense participació mínima. La llei no estableix un mínim de participació per consumar la secessió, igual que va passar en el cas del referèndum escocès, però no així amb altres precedents similars. Així, la tan citada Llei de Claredat aprovada al Canadà el 1999 estableix que per reconèixer la victòria del sí, en cas que se celebrés un nou referèndum d'independència al Quebec, s'ha de produir un mínim del 50% dels vots més un. En els referèndums de Croàcia i Eslovènia es va establir que la participació mínima fos de dos terços i que la majoria dels vots a favor de la secessió es fixés en el 60%. Per a Montenegro es va fixar un mínim de votants del 55% del cens, la mateixa xifra que va exigir la Unió Europea per al cas de Sèrbia i que es va aconseguir per la mínima (55,4%).

Majoria simple. La reforma de l'Estatut d'Autonomia exigeix dos terços del Parlament, la mateixa majoria reforçada que es reclama per elaborar una llei electoral catalana que encara està pendent o per al nomenament de determinats càrrecs. La llei del referèndum d'independència s'aprovarà aquest dimecres per majoria i seran suficients els 72 diputats (d'un total de 135) que sumen Junts pel Sí i la CUP.

Protecció legal. La llei "empara" totes les persones que participin en la preparació i celebració del referèndum (art. 3.3) en un intent de contrarestar les conseqüències que comportarà aquesta implicació per part dels tribunals de justícia, del Tribunal Constitucional i de la resta d'organismes.

Data, pregunta i convocatòria. Com és sabut, el referèndum se celebrarà l'1 d'octubre (art. 9.1) i la pregunta que se sotmetrà a votació és "vols que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?" (art. 4.2). La llei no estableix qui ha de signar el decret de convocatòria per emparar l'estratègia del secessionisme d'escenificar una signatura col·legiada de tot el Govern. Sí que diu que després d'aprovar-se la llei s'ha de dictar un decret de "normes complementàries" que regularà tota la intendència del referèndum: des del model de paperetes i sobres fins a com es regula el vot per correu o la durada de la campanya (art. 9.2).

70% pel sí. Els partits amb representació al Parlament tenen dret a utilitzar el 70% dels espais destinats a la campanya i dels espais informatius públics gratuïts (art. 11). Com que només Junts pel Sí i la CUP reconeixen el referèndum i faran una crida a votar, serà per a ells aquest percentatge.

Junta electoral de part. La llei crea la Sindicatura Electoral de Catalunya, que exercirà les funcions de Junta Electoral Central (art. 19). Estarà formada per "cinc vocals, juristes o politòlegs de prestigi experts en processos electorals" que el Parlament nomenarà per majoria absoluta a proposta dels partits. Com que la llei tindrà el suport només de Junts pel Sí i la CUP, seran aquestes formacions les que pactin els noms que, segons precisa després la llei, seran juristes "en la seva majoria".

Meses electorals a l'espanyola. El president i els vocals designats per formar part de les meses tenen l'obligació de complir amb aquesta funció (art. 32.1). La llei estableix els terminis per excusar la seva presència i l'ordre que s'ha d'emprar per substituir-los, un calc del que es diu a la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) espanyola, quan falta una llei electoral catalana.