Philip Roth i Nord-amèrica

Poc abans de jubilar-se prematurament a causa de la malaltia, Kafka va començar a fer el camí de l’oficina a casa en companyia de Gustav Janouch, fill d’un col·lega seu, que sentia per l’escriptor una gran admiració. A les memòries que va escriure molts anys més tard sobre aquestes passejades, el jove Janouch explica que un dia, havent-se aturat tots dos davant una galeria d’art al Graben de Praga, ell va mostrar una certa perplexitat davant les obres de Picasso que s’hi exhibien. Kafka se’l va mirar i li va dir: “La pintura és un art que s’avança al seu temps, com la meva literatura”. La literatura d’aquest no va avançar-se al seu temps històric —només el va metaforitzar—, però va profetitzar el destí de les formes de poder i de la burocràcia de tot el segle, i del següent.

L’any 2004, Philip Roth va publicar una novel·la intitulada The Plot against America —en català, Complot contra els Estats Units, traduïda per Xavier Pàmies (La Magrana, 2012); en castellà, La conjura contra América, traduïda per Jordi Fibla (Mondadori, 2004) i següents—, en què l’autor nord-americà s’avançava vint anys a la història real del seu país. La ficció conta que Charles Lindbergh, primer aviador a creuar l’Atlàntic, és elegit l’any 1941 president dels Estats Units, i les conseqüències que en van derivar. Lindbergh —això és històric— va ser, a més d’aviador, un filonazi declarat, condecorat per Hitler, home pel qual sentia una gran simpatia (com molts milions d’alemanys, d’altra banda, i uns quants de nord-americans en aquell temps), com demostren unes quantes frases dites per ell, que van quedar escrites: “Indubtablement, Hitler és un gran home, i em sembla que ha fet molt pel poble alemany”; més endavant, quan Alemanya ja havia ocupat Txecoslovàquia: “Per molt que desaprovi nombroses accions d’Alemanya, crec que ha seguit l’única política conseqüent a Europa els últims anys”; i poc després va manifestar: “Ja hi ha massa jueus a llocs com Nova York. Uns quants aporten força i caràcter a un país, però massa originen el caos.” Les dretes nord-americanes van intentar que Lindbergh es presentés a les eleccions després del segon mandat de Rossevelt, però ell va declinar la invitació. Tot això és realitat.

A la ficció, en canvi, Lindbergh és escollit president i Roth explica les penalitats dels jueus americans, focalitzant-les en una família de classe mitjana, habitants de Newark, a Nova Jersey. Imitant els procediments de Hitler a partir de 1933, l’aviador pren una sèrie d’iniciatives per diluir el poder dels jueus al seu país, sense que la novel·la arribi a cap “solució final” perquè se suposa que Lindbergh desapareix amb el seu avió abans que això pugui succeir.

Potser Roth es va equivocar en forjar aquesta fantasia triant la comunitat jueva dels Estats Units, que l’any 1941 vivia molt ben assimilada al país, com també els jueus es trobaven força integrats a Alemanya abans de Hitler. Als Estats Units d’aquell moment hi havia col·lectius molt més fràgils i senyalats amb la sospita o la persecució que els jueus, com ara els afroamericans, les dones, els malalts mentals o els miserables. Si es considera el fet que una novel·la així posseeix inevitablement una moralitat per als lectors de 2004, data en què es va publicar, llavors aquest error de perspectiva encara es fa més gran, perquè llavors els jueus hi eren els amos, o quasi.

Això no vol dir, tanmateix, que uns quants passatges del llibre no fossin del tot premonitoris del camí que agafaria la política dels Estats Units vint anys més tard. Diu Roosevelt en un discurs, a la novel·la: “L’únic que hem de témer és el servilisme amb què Lindbergh cedeix davant els seus amics nazis, la cort desvergonyida que li fa el president de la més gran democràcia del món a un dèspota d’innumerables actes criminals i de salvatgisme, un tirà cruel i bàrbar.” Diu el pare de la família: “¿Com és possible que una cosa així succeeixi a Nord-amèrica? ¿Com és possible que persones així estiguin al front del nostre país?” Pàgines més endavant: “La història de l’actual administració és una història de greuges i usurpacions contínues que només tenen un objectiu: establir una tirania. El govern ha fet oïdes sordes a la veu de la justícia i ha estès sobre nosaltres una jurisdicció injustificable”. I més avall: “Una catàstrofe política de dimensions inimaginables estava transformant una societat lliure en un estat policial...”. El lema de Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial va ser “Europe first” (Primer, Europa); el de Lindbergh, a la ficció, és “America first”.

Philip Roth va forjar una fantasia profètica que s’avançava al seu propi moment històric (va viure entre 1933 i 2018), per fer patent que avui i sempre, com Kafka va dir, totes les formes de l’art avancen, profètiques, la realitat que vindrà.