El turisme espera evitar el cop
Els comerços del centre de Barcelona es ressenten encara de l'atac, tot i que ja s'aprecia una millora en l'arribada de visitants
El sector turístic barceloní intenta tornar a la normalitat. Una tasca difícil, per com de recent és encara l'atemptat a la Rambla i Cambrils. Un cop que ha afectat una de les principals fonts de negoci de Catalunya, que es va ressentir amb una baixada considerable d'activitat durant el cap de setmana, una cosa que comença a deixar enrere. Els comerços van reduir la facturació, va haver-hi cancel·lacions de reserves d'hotel i van arribar menys visitants.
Les botigues del centre de Barcelona, als voltants de la Rambla, han estat les més afectades. En un dels principals carrers comercials de la ciutat, Portal de l'Àngel, aquest dilluns encara es notava una afluència menor del que és habitual. “Hi ha una baixada important. Els dilluns acostumen a ser un dia molt animat, però no aquesta vegada. Estarem al 50%”, va assegurar Irene Pujals, encarregada de Springfield. Una situació que es repeteix a la majoria d'establiments del centre de Barcelona. “Es nota una recuperació diària, però encara estem per sota del que és normal”, van explicar treballadors de Pull&Bear i Sephora.
La caiguda està provocada, segons el sector hoteler i comercial, per la menor arribada de turistes que venen de la Costa Brava i la Costa Daurada. Segons estimacions de l'Ajuntament, Barcelona rep cada any més de 30 milions de visitants, dels quals la meitat estan només una mitjana de vuit hores a la ciutat. És a dir, una de cada dues persones que visiten Barcelona s'allotja a Lloret de Mar, Salou o Calella, entre altres llocs. Així ho confirma Martí Sarrate, president de l'Associació Catalana d'Agències de Viatges Especialitzades. En concret, el 70% dels turistes que arriben a Catalunya visiten Barcelona almenys un dia.
El cop per a l'economia de la ciutat és extraordinari, tot i que encara no hi ha previsions de com això pot afectar a mitjà termini. Fins al juny, els turistes estrangers van gastar en la comunitat 8.178 milions d'euros, segons l'INE. És una xifra superior a les exportacions de cotxes fabricats a Catalunya, que van rondar els 5.000 milions en el mateix període.
El sector hoteler ha estat un altre dels perjudicats, tot i que en menor mesura. “Hi ha hagut cancel·lacions, però menys de les que prevèiem. S'han abaixat els preus i l'ocupació ja s'està recuperant”, van assegurar des del cèntric hotel Gran Ducat.
Aquestes cancel·lacions de reserves s'han repetit als principals hotels de la ciutat, sobretot als cèntrics, encara que en un percentatge baix. El Gremi d'Hotels de Barcelona, de fet, va enviar una circular després dels atemptats perquè fossin flexibles i comprensibles en les cancel·lacions. És a dir, que no tinguessin cap cost. “Encara no hem quantificat quantes cancel·lacions hi ha hagut. És clar que ha afectat, de manera puntual, però no sabem com repercutirà a mitjà termini”, van argumentar des del Gremi.
El que pugui passar a mitjà i llarg termini és el principal maldecap del sector. “Evidentment, en el futur hi haurà una reacció de caiguda de reserves”, deia fa uns dies Jordi Clos, president del col·lectiu. No obstant això, per María Plans, professora d'Economia de la Universitat de Barcelona, només repercutirà a molt curt termini: “Serà una cosa puntual. A mitjà termini la baixada no serà accentuada”, argumenta.
Mentrestant, segueixen arribant turistes nacionals i internacionals. A més, la majoria d'aquests visiten els principals punts turístics: “Pot passar una cosa així a qualsevol lloc del món, tot i que hi ha una sensació estranya”, deien les italianes Cristina Danese i Noemi Sciarretti, que van arribar a la ciutat dimecres. Aquesta vida normal dels turistes es dona en la majoria de casos, tot i que d'ltres prefereixen evitar les zones més visitades. “Ens han preguntat per llocs per visitar on no hi hagi gaire aglomeració”, reconeixen a l'hotel Abba Sants.
Altres ciutats europees afectades
París. França ha estat el país europeu més colpejat per atacs terroristes en els últims anys. París ha estat l'objectiu principal, i això ha repercutit en l'arribada de turistes. El 2015, la regió de París va perdre 1,5 milions de turistes, així que va rebre un 8,8% menys que l'any anterior. Per nacionalitats, els que més van baixar van ser els xinesos i japonesos.
Brussel·les. Els atacs terroristes van sacsejar la capital belga el 2016. Els atemptats de març van provocar una caiguda de l'ocupació del 25% als establiments hotelers en els sis mesos posteriors a l'atac.
Londres. En els últims mesos, Londres ha patit dos atemptats al centre de la ciutat. Un al març i un altre al juny. D'aquests, per la proximitat en el temps, encara no hi ha dades oficials sobre la repercussió econòmica que ha patit la ciutat.
Turquia. Turquia ha patit múltiples atacs terroristes en els últims tres anys. El país s'ha convertit en objectiu dels atacants gihadistes, la qual cosa ha provocat una caiguda del nombre de visitants per sobre del 20%, segons el Ministeri de Turisme.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Más información
Arxivat A
- Atemptats Barcelona i Cambrils
- Atemptats amb atropellament
- Turistificació
- Catalunya
- Turisme massiu
- Gentrificació
- Terrorisme islamista
- Atemptats terroristes
- Economia urbana
- Gihadisme
- Ciutats sostenibles
- Política urbanística
- Desenvolupament urbà
- Desenvolupament sostenible
- Turisme
- Delictes
- Terrorisme
- Espanya
- Política
- Justícia
- Economia
- Urbanisme
- Problemes socials
- Societat
- Medi ambient