La presidenta del Parlament no va voler signar la llei del referèndum

La presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, i els altres tres membres de la coalició independentista que formen part de la mesa d'aquest òrgan de govern, no van voler signar el 31 de juliol juntament amb els altres 67 diputats de la formació Junts pel Sí l'anomenada llei del referèndum de la qual hauria de dependre la convocatòria de la consulta il·legal de l'1-O. Forcadell i els seus tres companys separatistes a la Mesa van justificar el seu rebuig a assumir aquesta responsabilitat en la seva voluntat de mantenir un perfil institucional.

Entre el divendres 28 de juliol, dia en el qual es va acomiadar l'activitat oficialment al Parlament català, i el dilluns 31, quan es va tramitar amb les signatures que calien en el registre l'anomenada llei del referèndum, van anar estampant les seves rúbriques en el document de 30 folis, 34 articles i dues disposicions des del president Carles Puigdemont, tots els components del seu Gabinet i un gran nombre dels diputats de la coalició secessionista Junts pel Sí. Però no tots. En teoria no calia una demostració de suports tan gran.

L'article 109.b del reglament de la Cambra permet que una proposició de llei d'aquest tipus pugui tramitar-la des d'un portaveu d'un grup fins a un únic diputat amb la signatura delegada de quatre companys més. Els responsables de Junts pel Sí, no obstant això, van voler donar una imatge de cohesió i unitat interna després de setmanes de dissensions i crisis entre els dirigents del PDeCAT i ERC. Van anunciar que la llei del referèndum que ha de servir de base per organitzar la consulta de l'1-O la subscriurien tots, els 71 diputats de totes dues formacions i de la CUP, els integrants del Govern català i de la mesa del parlament. Però no va ser cert. Al final, en el document presentat per al registre, que avui ha d'admetre a tràmit o no la taula del parlament si es pretén com es va anunciar que s'aprovi en el primer ple del 6 de setembre, només hi van figurar 67 signatures. En faltaven quatre molt significatives.

Els noms i les signatures de la presidenta de la mateixa Cambra, Carme Forcadell, que es va presentar a les eleccions del 2015 com a número dos d'ERC; la secretària primera de la taula, Anna Simó, també d'ERC; Ramona Barrufet, secretària quarta, i Lluís Guinó, vicepresident primer de la taula després de l'última crisi de l'executiu de Puigdemont, no figuren en el document. La Mesa del Parlament català la dominen aquests quatre diputats de Junts pel Sí enfront dels tres en minoria de Catalunya Sí que es Pot, Ciutadans i PSC.

Forcadell i els seus tres companys nacionalistes van argumentar davant els responsables de Junts pel Sí i altres dirigents independentistes que no signaven aquesta proposta “per preservar el seu perfil i la seva funció institucional”, segons fonts d'aquest partit. Les mateixes fonts precisen que la raó real per sustentar l'absència de la seva signatura va ser que no volien assumir aquesta responsabilitat. El Tribunal Constitucional ja va sentenciar el febrer passat que no només són il·legals tots els actes preparatoris d'un acte il·legal sinó que els que els promoguin poden incórrer personalment en responsabilitats penals.

Alterar l'ordre del dia

Pel que fa a la tramitació de la mateixa llei del referèndum, fonts del bloc independentista apunten que s'optarà al final per utilitzar el procediment recollit en l'article 81.3 del reglament per canviar l'ordre del dia d'un ple. Aquest punt ressenya que es pot alterar l'ordre del dia si el ple ho acorda “a proposta del president o a petició de dos grups parlamentaris o d'una cinquena part dels membres del Parlament, i quan així ho obliga el compliment d'una llei. Si ha d'incloure's un assumpte, aquest ha d'haver complert els tràmits reglamentaris que ho permeten, excepte un acord explícit en sentit oposat, per majoria absoluta”.