El zika persisteix, també a Espanya

Gairebé ja no es parla del virus del zika. Gens, si es compara amb com se'n parlava fa un any, quan les infeccions es comptaven per milers cada dia i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) mantenia l'emergència global pel virus, associat a casos de microcefàlia en nadons de mares infectades i a alguns casos de la síndrome de Guillain-Barré. “El virus no ha desaparegut, és endèmic. No afecta de manera epidèmica, com quan va trobar població verge, però el virus hi és, es manté i hi segueix havent casos”, avisa el doctor Israel Molina, coordinador del Programa de salut internacional de l'Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Segons el Ministeri de Sanitat, des que es va iniciar l'epidèmia el 2015, a Espanya s'han confirmat 325 casos d'infecció per zika. El 2017 se n'han detectat 12.

Vall d'Hebron va ser un dels hospitals que es va haver de posar les piles a marxes forçades. Amb més preguntes que no pas respostes i poca informació en la literatura científica, l'hospital barceloní va començar a rebre els primers casos importats. En poc més d'una setmana, un equip de metges va redactar el primer protocol d'actuació, que després es va replicar a Catalunya i Espanya. “Com a metge va ser molt emocionant perquè veus l'inici d'una infecció; però com a clínic és estressant perquè tens molt poca informació per donar als pacients”, explica Anna Suy, de la unitat d'infeccions perinatals del servei d'obstetrícia de Vall d’Hebron. Precisament, en aquest centre sanitari va néixer, avui fa exactament un any, el primer nadó d'Europa amb microcefàlia vinculada al zika. “El nen té un gran dèficit motor i psicològic. Té un perímetre encefàlic d'un nadó de dos mesos. És una situació molt greu i incapacitant”, assenyala Antoni Soriano, pediatra de la unitat de patologies infeccioses i immunodeficiències pediàtriques de l'hospital barceloní.

Encara que l'impacte mediàtic entorn del virus ha baixat, els metges insisteixen que segueixen diagnosticant casos. Potser no tants, afegeixen, però el zika no se n'ha anat. “És veritat que estem veient un descens, però això és perquè hi va haver molts casos i hi ha molta gent que ja és immune al virus. També es van prendre mesures de control vectorial [es transmet a través de la picada d'un mosquit]. Però des d'un país no endèmic com aquest, l'única intervenció que podem fer i que ja s'ha consolidat és que les dones embarassades o que volen tenir fills, evitin viatjar”, apunta Molina.

L'amenaça del virus i el seu avanç va obligar els metges a investigar ràpidament i compartir informació. “Fins al 2000 hi havia 44 articles publicats sobre el zika. Del 2015 fins ara n'hi ha més de 2.500”, apunta Soriano. Malgrat tot, encara queden moltes llacunes. “Segueix havent-hi zika i continuen naixent nens amb malformacions, i això ens preocupa perquè no tenim bones eines diagnòstiques ni tractament per prevenir la mala evolució d'aquests nens. A més, les proves serològiques són poc específiques i no sabem si estem diagnosticant dengue o zika”, lamenta el pediatre. Suy afegeix que el principal problema és diferenciar quan s'han infectat les mares, si durant l'embaràs o fa un any, ja que no poden saber de quan són els anticossos que detecten a les analítiques. La vacuna preventiva, que ara s'està assajant amb voluntaris, és la gran esperança per contenir la progressió del virus.