_
_
_
_

El Govern fa un ‘Skype’ amb encriptació quàntica

La Generalitat aposta per un nou sistema de criptografia per millorar la seguretat de les seves xarxes

Jordi Pueyo Busquets
El secretari de Presidència, Joaquim Nin, fa una videoconferència amb Neus Munté.
El secretari de Presidència, Joaquim Nin, fa una videoconferència amb Neus Munté.generalitat

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, asseguda davant dels periodistes a  l'Hospitalet de Llobregat, a la secretaria de Telecomunicacions. A l'altre costat, a onze quilòmetres, el secretari de Presidència, Joaquim Nin, al Palau de la Generalitat. S'han connectat a través de videoconferència. Però no s'ha tractat d'un Skype dels habituals. Pel cable de fibra òptica que uneix els dos edificis ha circulat informació encriptada amb tecnologia quàntica, un sistema molt més segur que els mètodes tradicionals de protecció de la informació a les xarxes, que tenen data de caducitat. El Govern ha volgut escenificar d'aquesta manera, en una prova pilot, la seva aposta per una tecnologia en auge en un acte que "marca un punt d'inflexió en la seguretat de les comunicacions" de Catalunya, segons ha assegurat Nin.

L'objectiu del Govern: "No quedar-se enrere respecte potències com els Estats Units o la Xina, que ja estan apostant fort per aquestes tecnologies". Ho ha dit el secretari de Telecomunicacions, Jordi Puigneró, que ha recordat que la Generalitat va aprovar al març passat un pla de 20 milions per fomentar la investigació de noves tecnologies avançades, entre les quals la quàntica. Munté ha comentat, durant una connexió inèdita a Espanya, que els ciberatacs contra la Generalitat han augmentat molt en els últims temps. En aquest punt de la seva intervenció ha recordat que, amb la finalitat d'augmentar la protecció de les connexions, el Govern i el Parlament estan en procés de creació de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

Más información
Un potent ciberatac afecta grans empreses de tot el món
La Generalitat es blinda davant possibles atacs cibernètics

Els gegants de la informàtica com Google, Microsoft o IBM estan investigant com crear ordinadors quàntics. En 10 o 15 anys podrien ser una realitat, segons ha assegurat Gilles Trachsel, directiu d'IDQuantique, la companyia suïssa que ha deixat a la Generalitat els components informàtics per muntar la connexió de vídeo. Trachsel ha parlat al programa de conferències de dues hores que s'ha celebrat després del Skype quàntic i ha definit aquesta nova generació d'ordinadors com una "amenaça" per a la criptografia actual. Ha assegurat que tindran molta més capacitat de càlcul, fins i tot més que els supercomputadors actuals, i seran capaços de desxifrar molts dels missatges que corren avui dia per la xarxa.

Els ordinadors quàntics no estan lliures d'incògnites. En alguns laboratoris ja estan funcionant a petita escala, al Centre Nacional de Supercomputació hi ha una línia d'investigació sobre això. Les aproximacions són diverses: des dels rajos de llum fins a àtoms freds per intentar aconseguir treballar amb els anomenats quàntum bits, l'analogia al bit (un 0 o un 1), al món quàntic, que poden tenir diversos estats alhora. "Potser existeix algun projecte secret i no interessa dir-ho", ha reflexionat Josep Paradells, director de la Fundació i2CAT, entitat encarregada de desenvolupar el programari de la videoconferència.

Tots els ponents han coincidit en la idea que si un pirata informàtic intercepta informació confidencial encriptada d'una xarxa d'avui, amb els sistemes més segurs, no serà capaç de desxifrar-la. No obstant això, han destacat que, si emmagatzema aquesta informació, en el futur, amb els ordinadors quàntics es poden arribar a conèixer a posteriori secrets d'Estat, dades crítiques empresarials o informació dels bancs. La mecànica quàntica és alhora el problema i la solució dels mètodes de criptografia tradicionals. Davant l'amenaça d'una nova generació d'ordinadors, la protecció passa també per la física que Einstein sempre va rebutjar.

Els aparells d'IDQ que han fet possible la connexió encriptada.
Els aparells d'IDQ que han fet possible la connexió encriptada.Míriam Lázaro

Com un sobre segellat amb cera

Abans de començar la videoconferència entre Munté i Nin, la clau d'encriptació per poder protegir les dades no ha viatjat per una simple connexió d'Internet. Ha recorregut Barcelona en forma d'unitats mínimes de llum, fotons, per un cablejat de fibra òptica que, gràcies als mètodes quàntics, és capaç de detectar si algú intenta interceptar les dades mentre circulen. Aquest és el valor afegit d'aquest nou sistema de seguretat. La clau viatja com si estigués dins d'un sobre segellat amb cera i, en arribar al seu lloc, es pot veure si ha estat manipulat o no. Si la cera està trencada, els interlocutors saben que algú els està escoltant i poden anul·lar la comunicació. Una altra opció al cable de la fibra òptica és comunicar-se amb un satèl·lit amb un làser. La Xina l'està utilitzant.

La criptografia quàntica precisa de nombres aleatoris per poder generar claus impredictibles. L'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) ha aportat a l'experiment de la Generalitat un generador de combinacions a través d'un làser. Aquest aparell també es nodreix de principis quàntics, una aproximació a la física que suposa una nova era en què la "matèria és dominada per l'home fins al nivell de l'àtom", ha afirmat el catedràtic de Física Teòrica de la UB José Ignacio Latorre. Durant el seu discurs ha assegurat que després de saber-se que Google investiga sobre computació quàntica, aquesta disciplina ha despertat un interès creixent als governs, a les empreses i en els fons de capital de risc. Així mateix, ha esmentat la creació d'un programa de la Unió Europea de 1.000 milions per construir dispositius quàntics. Tot això per protegir les dades que, com molts asseguren, són el nou petroli.

Factorizar un nombre, el calvari dels ordinadors

La criptografia que utilitzem diàriament a la xarxa s'explica teòricament a través de dos personatges: Alice i Bob. Bob vol enviar un missatge a Alice. Alice té una clau (clau privada) i crea un cadenat a joc (clau pública). Aquest últim l'envia a Bob a través d'Internet. Bob posa el missatge secret dins d'un cofre i el tanca amb el cadenat d'Alice. El cofre viatja a través d'Internet fins a Alice i només ella és capaç d'obrir el cofre amb la seva clau i entendre el secret.

Les claus privades són normalment dos nombres primers molt grans. Les públiques es construeixen multiplicant aquests dos nombres. Multiplicar és molt fàcil per als ordinadors actuals. Però el procés invers, saber quina combinació de dos nombres grans multiplicada dona com resultat un nombre x, és gairebé impossible, ja que existeixen multitud d'opcions a provar per trobar la soluciót. A aquest càlcul se li crida factorització i els ordinadors quàntics podran arribar a resoldre'l, segons els experts.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jordi Pueyo Busquets
Es periodista en la redacción de Cataluña y escribe sobre economía, innovación y tecnología. Antes de llegar a EL PAÍS, pasó por ACN, TV3, 324.cat, Bloomberg TV y Cadena Ser. Ha dado clases de redacción en inglés en la UPF y de redes sociales en la UOC. Es licenciado en Periodismo, Ingeniería Informática y máster en Innovación y Calidad Televisivas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_