Unitat institucional en l’homenatge a les víctimes d’Hipercor

La petjada que va deixar l'atemptat més sagnant de la història d'ETA a la capital catalana no s'esborra. La ciutat porta diversos dies commemorant el 30è aniversari de l'acte terrorista que va matar 21 persones i va deixar 45 ferits a l'Hipercor de l'avinguda Meridiana. A pocs metres d'allà, l'associació catalana de víctimes d'organitzacions terroristes (ACVOT), ha celebrat aquest dilluns un acte solemne amb la presència de Mari Mar Blanco, presidenta de la Fundació Víctimes del Terrorisme. També hi han anat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el lehendakari Íñigo Urkullu i el ministre de l'Interior,Juan Ignacio Zoido, entre altres autoritats polítiques i policials.

Al costat del monument commemoratiu que es va instal·lar el 2003, en un parc proper a l'hipermercat, José Vargas, president de l'organització de víctimes catalanes ha demanat que "no s'oblidi mai el patiment i l'horror de les víctimes". Vargas ha criticat que "molts dels que van avalar aquest horror són de nou a les institucions", en al·lusió a l'esquerra abertzale. Tot i així, ha afegit que no volia aprofundir en temes polítics. El dirigent ha apel·lat a no fer grans discursos per no instrumentalitzar l'acte, encara que no ha tingut èxit: Puigdemont ha estat interromput pels crits del públic que l'acusaven de colpista. El president, que ha demanat perdó, ha fugit de les polèmiques i s'ha dirigit directament a les víctimes: "Us devem una abraçada ben forta. El dolor de les persones que vau perdre és difícil de superar". Puigdemont ha remarcat que "ja llavors sabíem que no s'aconsegueix res amb la violència".

L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, s'ha disculpat per "si les institucions de Barcelona no han estat a l'alçada de la memòria de les víctimes", i ha recordat l'acte que fa dos dies va reunir les víctimes directes en el lloc exacte de l'atemptat. Colau ha agraït als veïns i agents de l'autoritat -bombers, policies i sanitaris-, que van estar en el seu moment atenent a les víctimes de l'atemptat.

Per la seva banda, Juan Ignacio Zoido, ministre de l'Interior ha dit que cal defensar les víctimes del terrorisme perquè "perilla en moltes ocasions aquesta defensa amb una buscada equidistància. Hi ha uns botxins i unes víctimes i el Govern d'Espanya estarà amb elles", ha defensat. El ministre ha aprofitat l'acte per recordar que ha estat a Brussel·les en reunions contra l'amenaça gihadista aquesta setmana. A més, ha remarcat: "M'he reunit i he escoltat l'anàlisi dels Mossos i l'Ertzainzta, de tots". Les paraules feien referència a la polèmica amb la Generalitat de Catalunya, que l'acusa de vetar una borsa de 500 agents nous per lluitar contra el terrorisme i de no citar-los en les reunions de lluita antiterrorista des de fa diversos anys.

L'acte ha culminat amb una ofrena floral en record de "totes les víctimes", ha remarcat Vargas. Després els assistents han escoltat El Cant dels Ocells, interpretat per part dels alumnes de l'escola de Música Sis Cordes de Lloret de Mar i s'ha acabat amb un minut de silenci.

El d'avui ha estat l'acte oficial de rigor. No obstant això, l'Ajuntament de Barcelona ja va celebrar aquest dissabte un esdeveniment propi en homenatge a les víctimes directes del fatídic atac, un fet inèdit en les tres dècades que han passat des de l'atemptat que va commocionar tot l'Estat en tractar-se únicament de persones civils. Aquell acte buscava precisament fugir del paper institucional que ha tingut avui. De fet, la separació dels homenatges posa de manifest les diferències polítiques que al llarg de tres dècades han impedit la unitat en aquest tipus de commemoracions a la ciutat.

Les víctimes directes han denunciat constantment que les autoritats les han abandonat. Algunes d'elles no havien participat mai en els actes, mentre que fa dos dies van anar 20 familiars de les 21 víctimes. Avui moltes d'elles no hi han participat. Algunes continuen reclamant responsabilitats, perquè anys després de l'atemptat es van dictar sentències que reconeixien la responsabilitat patrimonial parcial de l'Estat en considerar que la Policia no va actuar adequadament aquell horrorós 19 de juny de 1987.