Els Pujol guanyen la ‘batalla d’Andorra’ als banquers de la BPA

La nota manuscrita en la qual Marta Ferrusola es va presentar com a “mare superiora” per ordenar una transferència al seu banc andorrà s’ha convertit en un bumerang. L’escrit va ser aportat a la Fiscalia pels expropietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini i Ramon Cierco, i va servir de base perquè el jutge del cas Pujol ordenés escorcollar la casa de l’expresident Jordi Pujol i de la seva dona l’abril passat. Els Pujol van reaccionar a aquesta filtració i van donar la batalla a Andorra. Van denunciar els banquers per revelació de secrets. I s’han anotat un punt. El dijous, un jutge d’aquest país va ordenar l’escorcoll de la casa dels Cierco per esbrinar si van cometre un delicte en lliurar aquesta informació.

La batalla d’Andorra és una conseqüència de la guerra que, des de fa anys, lliuren, cadascú pel seu costat, els Pujol i els Cierco. La família de l’expresident català tracta de sortir airosa de la investigació que dirigeix l’Audiència Nacional per blanqueig de capitals i frau fiscal. Pujol va confessar que la seva família havia ocultat una fortuna a Hisenda durant més de 30 anys. I va explicar que procedia d’una deixa del seu pare. Els investigadors opinen, en canvi, que té el seu origen en la corrupció política. Els Cierco, per la seva banda, lluiten per recuperar el control del banc –que els va ser arrabassat per indicis de blanqueig de capitals fa dos anys– i, també, per eludir els seus problemes amb la justícia.

Els Pujol i els Cierco no estan, d’entrada, enfrontats. Tenen un enemic comú: l’Estat espanyol –i l’andorrà, per als banquers– que els investiga. I que ho fa amb tàctiques poc ortodoxes, segons han denunciat tots dos a propòsit de les maniobres policials per obtenir certa informació. Tenen, a més, una cosa que els uneix: entre el 2010 i el 2014 –quan la família es va veure obligada a regularitzar, la BPA va guardar els diners opacs dels Pujol. En aquestes guerres particulars, els seus interessos han col·lidit. I s’han produït danys col·laterals.

L’últim conflicte el van provocar els Cierco. El març del 2017, Higini Cierco va acudir als fiscals anticorrupció que investiguen el cas Pujol i els va lliurar documentació bancària relacionada amb els Pujol. Ho va fer, segons fonts judicials, per buscar un pacte en la causa oberta a Espanya per blanqueig contra la filial de la BPA, Banco Madrid. En la documentació constava la nota sobre la “mare superiora”, però també una informació que situava la dona d’Oriol Pujol, Anna Vidal, com a titular d’un compte a Andorra, la qual cosa va motivar que fos citada com a investigada.

Els Pujol sospiten que part d’aquesta informació ha pogut ser alterada o manipulada. Admeten que Marta Ferrusola usava l’àlies de mare superiora per operar amb la banca, però creuen que el paper aportat pels Cierco és un fotomuntatge i no el reconeixen com a autèntic. A més, la informació lliurada no és de la BPA sinó d’Andbank, l’entitat rival al Principat que va custodiar els diners dels Pujol fins al 2010, quan els va expulsar. Aquesta entitat ha negat que Anna Vidal tingués comptes.

Revelació de secrets

Fidedignes o no, els documents no van caure en sac foradat. Van servir perquè el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ordenés, a l’abril, l’escorcoll de les cases i els despatxos de Pujol. I per citar a declarar, de nou, com imputat, el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, que des de llavors roman a la presó provisional sense fiança. Per això, al maig, després de l’ingrés a la presó de Júnior, els Pujol van denunciar els Cierco davant la justícia andorrana.

La denúncia els atribueix dos delictes del codi penal andorrà: descobriment i revelació de secrets i creació d’un document inautèntic, dos delictes que contempla el Codi Penal andorrà. I argumenta que els Cierco “no podien facilitar aquesta documentació a una autoritat estrangera sense vulnerar l’obligació de secret bancari que li incumbeix”.

No és la primera vegada que els Pujol busquen auxili judicial a Andorra. Ho van fer ja a l’estiu del 2014, tot just a la llum les captures de pantalla dels comptes de la família en aquest país –publicats per El Mundo– que van obligar l’expresident a confessar. Dos anys més tard, els Cierco van acusar comandaments policials espanyols per haver-los coaccionat i amenaçat per lliurar informació bancària de la família. Els Pujol van posar llavors nom i cognoms a aquesta “revelació del secret bancari” que, al seu judici, els Cierco “han reiterat durant l’any 2017”, segons la denúncia, que animava les autoritats a adoptar “mesures cautelars”.

El fiscal i el jutge d’Andorra van intervenir en l’assumpte i el dijous van registrar les cases i oficines dels Cierco a la recerca de documentació. Els Cierco s’han mostrat indignats. Creuen que, mentre la seva denúncia contra policies espanyols per amenaces és “en via morta”, qualsevol acció que tendeix a “protegir els interessos dels Pujol” es decideix “amb promptitud”.