Monges, misses i catedrals

La simbologia catòlica es renova aquests dies com en una pel·li de Berlanga o en una versió esperpèntica de la tercera part d’El padrí i la seva recreació dels llaços entre màfia, religió i poder. Sembla una broma però no ho és: la cap del clan Pujol, Marta Ferrusola, signava com “la mare superiora de la Congregació” les comunicacions internes amb el seu banc andorrà per transferir “missals”, una parauleta que feia servir per referir-se a milió de pessetes per missal, i s’adreçava al seu gestor bancari com a “reverend mossèn”. Ho hem sabut pràcticament al mateix temps que a França els dos candidats a les presidencials acabaven les seves campanyes en dues grans catedrals gal·les, un gest poc habitual a la laica república francesa. I alhora que l’audiència de Girona condemnava a sis mesos l’activista que va llançar durant una missa consignes i pamflets contra la llei del PP que volia reduir les condicions per a l’avortament.

No són situacions semblants, però és només qüestió de perspectiva. La Ferrusola es donava un nom religiós que, més enllà de les gracietes que està provocant, li devia semblar la tapadora perfecta per als seus negocis fraudulents a la fi del segle XX. No deixava de ser tanmateix una continuació del nacionalcatolicisme: pàtria-religió-diners. Pel que s’ha sabut aquesta setmana, el dia de la declaració de Forcadell, el matrimoni Pujol i els seus set fills s’han beneficiat d’uns 70 milions d’euros. Què més sabrem en les properes setmanes, al ritme del desafiament independentista que tan bé calibra la Udef amb les seves revelacions?

Passem ara a França i el seu nou president, el jove Macron, de 39 anys, que ha arribat aquí sense ni tan sols tenir un partit polític al darrere. Un periodista francès corresponsal a Barcelona deia diumenge a la nit a la tele que es pot dir que fa tres anys Macron va entrar de "becari" (assessor econòmic) a l’Elisi i ara el presideix. La seva campanya, molt mesurada, va acabar a la catedral de Rodez. Es tracta d’un lloc perdut al mapa, on va passar els seus últims anys el poeta Artaud, en un manicomi tan espantós que fa anys que el van destruir, però Macron no hi va pas anar pel poeta. Conscient de la seva condició de banquer apàtrida i mundialitzador, amb imatge de només saber comptar en euros o les monedes que convingui, l’avui president va aportar així la seva nota espiritual: es va tancar en aquesta catedral tan severa i austera, un dels símbols del patriotisme francès, per donar així un missatge als desvalguts treballadors francesos des d’un lloc tan deixat de la mà de Déu com de la d’Al·là.

Per la seva banda, Marine Le Pen es va tancar aquell mateix dia de vigília de la jornada de reflexió (encara que a França no en diuen així) a la catedral de Reims, capital de la Champagne, on hi ha enterrada la flor i nata de la reialesa de França. Va ser rebuda a tomacades per un bon grup de gent a qui el seu gest no només no els va semblar bé sinó tampoc ella mateixa i aquest Front Nacional que ha acabat traient gairebé onze milions de vots, que són moltíssims. Le Pen no va calcular els tomàquets, però sí la glòria patriòtica de Reims. Per seguir disputant a Macron el terreny patriòtic en les eleccions de juny, a través d’una catedral per començar la tercera volta electoral.

Això passa a França, un Estat que presumeix de laïcisme, tot i que més aviat sembla que Macron i Le Pen presumeixin de catolicisme, sense que els importin gens ni mica molts dels seus conciutadans, que són musulmans. Us imagineu que els caps dels principals partits que es disputen les eleccions aquí es recollissin en catedrals? De moment no sembla possible. Encara que pot ser que no triguem a veure-ho. De senyals, n’hi ha: els senyals que ens porten al tercer assumpte d’aquest article, la condemna de sis mesos a un home de quaranta anys per haver entrat en una església a perorar contra el projecte antiavortista del PP i repartir fulls d’arguments sobre la qüestió. Va passar durant la missa del diumenge 9 de febrer del 2014 a Sant Pere de Banyoles (Pla de l’Estany). El projecte de llei no va prosperar, és dels pocs tombats al PP. Però la justícia creu que som davant d’un delicte contra la llibertat religiosa que preval en aquest cas sobre la llibertat d’expressió, això diu. Pot ser, però sis mesos de presó?

El rearmament catòlic no porta traces ecumèniques ni contemporitza, en suma. No està per a gaires romanços. Protegeix la congregació i les seves “mares i pares superiors”. Qui ha dit laïcisme? Què és això? Per descomptat que Marta Ferrusola no el practica. Per cert, la veurem a la presó?

Mercè Ibarz és escriptora i professora de la UPF