La pressió judicial a les empreses dificulta el pla sobiranista de Puigdemont

La pressió judicial sobre les empreses que treballen per a la Generalitat afegeix dificultats al pla independentista del president Carles Puigdemont. Els proveïdors són conscients de les possibles conseqüències penals de prestar serveis que, d'una o altra forma, serveixin per impulsar el procés. Algunes estan disposades a fer un pas enrere, i fins i tot a renunciar a contractes públics conflictius, la qual cosa pot suposar una trava addicional per desenvolupar les “estructures d'Estat" (com la Hisenda pròpia) i fins i tot l'eventual organització d'un referèndum.

Unes 20 empreses (tecnològiques, consultores i de ciberseguretat) s'han vist forçades a donar explicacions a la Fiscalia per contractes amb el Govern català lligats, presumptament, a dues de les “estructures d'Estat” que la Generalitat pretén crear: la hisenda pròpia i els serveis d'intel·ligència. S'enfronten a l'advertiment que, si no col·laboren amb la justícia, poden cometre un delicte de malversació. Fonts judicials donen per descomptada la col·laboració de les empreses —algunes ja han aportat documentació— i creuen que s'abstindran d'assumir encàrrecs que clarament impulsin el procés independentista.

Fonts d'una multinacional afectada per aquesta situació admeten a EL PAÍS els riscos i donen per fet que les grans firmes fugiran del conflicte judicial. Assenyalen, no obstant això, que la fórmula de trossejar els encàrrecs per part de la Generalitat (diferents projectes s'encaixen com engranatges que acaben formant un sistema) obre la possibilitat que petites firmes tecnològiques especialitzades assumeixin el risc. “Les empreses són una peça, però no veuen el puzle”, assenyala un advocat al corrent d'aquests tràmits. Altres executius del sector són més escèptics amb les conseqüències coercitives de les tasques de l'Audiència Nacional. “A nosaltres ens contracten per la nostra feina i ja està. No ens poden demanar que prenguem posició”, diu un d'ells.

Más información

Puigdemont llança a Rajoy una última crida al diàleg

El Parlament accelera la llei de ruptura després de la inhabilitació de Mas

El que no seria possible i el que sí

Els recels de les empreses (transformats ara en por) venen de lluny. Però el 27 de juliol del 2015 va marcar un punt d'inflexió. Artur Mas, llavors president català, va presentar el seu model d'hisenda pública en un acte que diverses empreses assistents van considerar un “parany”. Mas va revelar els noms de les firmes que havien elaborat informes per al projecte: KPMG, Deloitte, Everis o l'escola de negocis Esade. El contracte per elaborar el nou programa de gestió i recaptació d'impostos de la Generalitat va recaure sobre IBM.

Aleshores, la querella de la Fiscalia contra Mas i dues de les seves conselleres per organitzar la consulta independentista del 9 de novembre del 2014 malgrat el veto del Tribunal Constitucional estava en punt mort. Després de l'estiu, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els va citar a declarar com a imputats. La instrucció va destapar el paper clau de les empreses. La Generalitat no havia deixat la consulta en mans de voluntaris, sinó que les tasques materials (informàtica, logística) van ser “encomanades principalment a contractistes privats”, recull la sentència del 9-N que va condemnar Mas a dos anys d'inhabilitació.

Les lliçons del 9-N

El 9-N va ser una lliçó per a tots. La Generalitat va aconseguir sorprendre la Fiscalia en adjudicar els treballs per a la consulta mitjançant “contractes programa” amb grans empreses, de manera que passessin inadvertits. Va haver-hi altres “cordons sanitaris”, assenyalen fonts judicials; per exemple, que els contractes van ser adjudicats per un òrgan de la Generalitat (el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació) i que les empreses van subcontractar, al seu torn, alguns serveis.

Les empreses van sortir-ne indemnes i els seus responsables només van declarar com a testimonis. En aquella ocasió, només la multinacional T-Systems va expressar, abans de la consulta, els seus dubtes sobre si havia de seguir endavant amb les tasques pel veto del Constitucional. “Aquesta actitud més vigilant és la que mantindran a partir d'ara. No donaran passos en fals”, relata un advocat.

La Fiscalia, per la seva banda, va aprendre que havia d'anticipar-se. “Hi ha hagut un canvi d'estratègia. Ja no adverteixen només els polítics sinó les empreses, que són clau”, explica un advocat consultat. El Govern català sospita que les institucions de l'Estat intenten que el procés independentista mori per l'absència de suport de les empreses proveïdores de la tecnologia per crear les “estructures d'Estat” i el mateix referèndum. “Nosaltres volem fer les coses bé però ens posen pals a les rodes; si no podem fer-ho, ja veurem de qui és la culpa”, al·leguen fonts de l'Executiu, que es manté ferm a celebrar la consulta. La Generalitat sosté que les seves actuacions s'ajusten al dret i critica la investigació de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, malgrat que el Tribunal Constitucional ja ha advertit que aquest referèndum seria il·legal.

A aquestes perquisicions, obertes des de fa un any, s'hi van sumar el març passat les de la Fiscalia Superior de Catalunya. El ministeri públic indaga si s'han encomanat ja tasques de preparació del referèndum anunciat per al setembre. A diferència del que va passar en la causa del 9-N, la Fiscalia no dubta a parlar ara de malversació de fons públics, delicte que, a diferència de la desobediència o la prevaricació, comporta penes de presó.