Un constructor del 3% tenia un ‘talp’ a la Generalitat

Josep Manel Bassols, un dels constructors investigats en el cas del 3%, comptava amb un informant de gran ajuda a la Generalitat que li transmetia informació confidencial sobre ajuntaments catalans. Així ho demostra el sumari del cas, que revela com Bassols aconseguia a través d'Isabel Muradàs —llavors subdirectora al Departament de Governació— dades econòmiques sobre els municipis en els quals aspirava a aconseguir adjudicacions. Muradàs també era, i encara n'és, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona.

En un missatge enviat el 30 d'abril del 2012 al compte de correu electrònic de Muradàs a la Generalitat, Bassols la convida a dinar i li demana un favor per endavant: “M'interessaria saber si l'Ajuntament de Llinars del Vallès està tan bé com diuen els seus pressupostos, licita una obra de 4.836.04 euros!”.

Cinc setmanes abans, el 24 de març, el constructor havia enviat un altre mail semblant: “Podries informar-me sobre l'Ajuntament de Tarragona?”. Dies més tard, el 9 d'abril, Muradàs li va contestar enviant-li “un arxiu digital tipus Word denominat Tarragona2010.doc, compost per quatre pàgines”, recull el sumari, “que desglossa l'estructura econòmica dels pressupostos, els ingressos i despeses corrents, l'estalvi pressupostari, la inversió, el deute i el romanent de tresoreria” de la ciutat.

El Departament de Governació de la Generalitat té, per les seves funcions de control del sector públic, una gran quantitat d'informació sobre la situació econòmica dels ajuntaments. Un informe de la Guàrdia Civil considera que l'actuació de Muradàs “pot constituir un delicte de tràfic d'influències”, encara que ara com ara no ha transcendit si la tinent d'alcalde de Girona ha estat citada a declarar.

Muradàs no va atendre ahir aquest diari malgrat les repetides trucades i missatges enviats per recollir la seva versió. El Departament de Governació, en el qual va ocupar un càrrec entre octubre del 2011 i gener del 2013, va assegurar que no té constància dels fets.

El sumari del cas 3% mostra la descarnada lluita que, entre bastidors, es lliura en el sector de la construcció amb tot allò relacionat amb l'obra pública. Una lluita en la qual es fa ús de tot tipus de recursos —contactes personals i polítics, favors, invitacions...— per aconseguir una posició de sortida més bona en els concursos públics.

Les agendes i altres documents confiscats per la Guàrdia Civil a Bassols —que va ser alcalde d'Anglès per CiU i ha estat detingut tres vegades en dos anys— revelen la seva intensa activitat comercial a la província de Girona, relativament petita i en la qual tots els càrrecs públics es coneixen. Bassols l'utilitza en benefici de l'empresa Oproler, de la qual és delegat a Catalunya. L'amo de la constructora, Sergio Lerma, és un altre dels investigats i el sumari del cas aporta nombroses evidències de com va aconseguir un tracte de favor de les administracions controlades per Convergència (CDC, avui PDCat) a canvi de suposats pagaments al partit.

El cas de Muradàs és l'únic en el qual s'evidencien pràctiques irregulars al voltant de Bassols en les seves relacions amb polítics de Girona —sí que n'hi ha, en canvi, en obres adjudicades per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona—. Muradàs militava a Unió Democràtica de Catalunya (soci de CDC fins al 2015) i ho fa ara a Demòcrates de Catalunya, escissió d'Unió procliu a les tesis independentistes.

L'informe de la Guàrdia Civil recull altres moviments de Bassols dels quals aparentment no va aconseguir rèdit, entre ells reunions amb un diputat i un senador de Convergència. Bassols va apuntar a la seva agenda, que després va enviar al seu cap Sergio Lerma, que aquestes cites tenien com a objectiu fer “gestions i seguiment” d'adjudicacions municipals. Aquest diari ha parlat amb els polítics inclosos a l'agenda, els qui neguen haver tractat d'aquests assumptes amb el constructor. “Van ser xerrades de cortesia, com tantes altres que tenim”, coincideixen a assenyalar tots dos.

Bassols també explica a Lerma les seves gestions amb càrrecs de l'Ajuntament de Girona, que, segons la seva versió, el situaran en una posició privilegiada davant uns suposats canvis que prepara el Consistori en el seu sistema de contractació. Uns canvis que mai van arribar a produir-se, segons totes les fonts consultades. Una d'aquestes gestions va ser convidar a un partit de futbol al camp del FC Barcelona el llavors alcalde i avui president de la Generalitat, Carles Puigdemont.