Barcelona dona pinso anticonceptiu als coloms per reduir-ne la població

Compte amb els 40 cilindres metàl·lics negres amb aspecte de paperera que han aparegut als parcs de Barcelona. No són papereres. Són dispensadors de “pinso anticonceptiu per a coloms”. Ho especifica la tapa d’aquests aparells que acaben d’irrompre als deu districtes de la ciutat. Objectiu? Reduir la població d’aquests ocells, que es xifra en 85.000 exemplars. Massa. Una plaga, diuen els experts, encara que la ciutat havia assolit xifres pitjors. Més de 110.000 n’hi va arribar a haver. Fins ara la població de coloms es controlava capturant-los i sacrificant-los, una pràctica històricament criticada per les entitats animalistes. A més, amb prou feines permetia mantenir a ratlla la xifra d’exemplars, però no la reduïa. Ara l’objectiu és rebaixar-la a la meitat.

L’Ajuntament que capitaneja l’alcaldessa Ada Colau ha presentat aquest dijous el que defensa que és una “aposta clara i decidida per al control ètic de les poblacions de coloms”. Un mètode que fins ara només una ciutat europea de mida mitjana ha aplicat amb resultats satisfactoris: Gènova, a Itàlia. El consistori, que va declarar Barcelona “ciutat amiga dels animals”, espera reduir la colònia en un 20% el primer any i assolir una reducció de fins a un 80% en quatre o cinc anys. Una cursa de fons contra unes aus que són “fauna salvatge autòctona no protegida”, que tenen una elevada taxa de reproducció i que d’entrada serà més costosa, 250.000 euros a l’any (que inclouen la direcció científica del projecte, els dispensadors i el pinso). A la llarga, tanmateix, resultarà més econòmic.

El comissionat d’Ecologia, Francesc Ximeno, ha explicat aquest dimarts tots els detalls d’un projecte ­­­que “requerirà persistència i un llarg temps d’aplicació per aconseguir els efectes desitjats”. S’ha pensat fins a l’últim detall. Els dispensadors disparen blat de moro a les vuit del matí, l’hora del dia en què els coloms tenen més gana. A aquesta hora mengen un terç de l’aliment del dia: deu grams. Cada aparell expulsa la quantitat necessària per satisfer la colònia que hi viu a prop. I els grans de blat de moro, recoberts d’anticonceptiu, són d’una mida gran, perquè no sigui desitjable per a cap altra espècie d’au. La substància que recobreix els grans es diu nicarbazina i afecta l’ovulació de les femelles i, també, pot afectar els espermatozoides dels mascles.

Més enllà del que pugui pensar qualsevol ciutadà, o de l’expressió popular que equipara els coloms amb “rates amb ales”, el comissionat també argumenta perquè és necessari reduir la xifra de coloms. Té de dolent que interfereix en “la convivència amb les persones i amb altres espècies”, que “pot tenir efectes sobre la salut, el mobiliari urbà, l’espai públic i la vegetació”. Fa un mes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar la raó a una exinformadora turística de la plaça de Catalunya, amb fibrosi pulmonar severa, que va al·legar com a accident laboral que la malaltia era derivada d’una sensibilitat a l’exposició constant als excrements de coloms i altres aus que freqüenten la plaça.

També són un problema els efectes corrosius de les defecacions dels coloms. “Fa segles que viuen entre nosaltres, però la ciutat té una capacitat de càrrega”. I s’ha superat, argumenta Ximeno, mentre recorda que a la ciutat viuen altres espècies d’aus, com els falciots, les orenetes, els carboners o les cueretes blanques.

En la presentació dels nous dispensaris hi havia també el catedràtic de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona Santiago Lanvín. A més de celebrar el consens existent en què el pinso anticonceptiu permet un control “ètic”, assenyala que com més petita és una població, menys problemes de salut presenta: “És important disminuir-ne la població perquè estigui més sana i es produeixi menys interacció entre els exemplars i entre ells i nosaltres”. Lanvín explica que un dels grans problemes que tenen els coloms és la quantitat de paràsits que porten.

Ximeno és caut sobre els resultats del mètode que Barcelona acaba d’estrenar. A la ciutat també hi ha veïns que alimenten els coloms i “el parc de Collserola és a prop, és una altra font d’aliment”. D’aquí que, concreta, en cas d’emergències tornarien a fer captures, com fins ara. També confirma que tenen un altre front obert: el de les cotorres. S’han convertit en una plaga i en un problema de seguretat, perquè nien a les palmeres, malaltes per l’acció d’un insecte que les mata. Paral·lelament al control de la població de coloms, l’Ajuntament n’està actualitzant el cens, una feina que es fa dividint la ciutat en quadrants, comptant exemplars i extrapolant el resultat a la resta de la ciutat.