Mas al·lega que el Constitucional no va advertir de les conseqüències de fer el 9-N

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha afrontat aquest dilluns un equilibri delicat: el que ha de mantenir per evitar una condemna per desobediència i, al mateix temps, reivindicar-se com a líder polític de la consulta independentista del 9 de novembre del 2014. El Tribunal Constitucional havia prohibit, quatre dies abans, la votació. Però el Govern la va impulsar de totes maneres, segons la Fiscalia, que acusa Mas de desobediència i prevaricació. “No hi havia ànim de cometre cap delicte ni de desobeir ningú”, ha explicat l'expresident, que en una breu intervenció (45 minuts) ha evitat l'interrogatori del fiscal i s'ha limitat a contestar les preguntes del seu advocat. Mas ha recordat que el Constitucional no va advertir de les conseqüències que podia tenir seguir amb la consulta. “Si tan evident era que era un delicte, com pot ser que el Constitucional no fes res per fer complir la seva resolució?”, s'ha preguntat.

Mas s'ha presentat com un polític que havia d'afrontar “dos deures”. D'una banda, “el deure d'atendre” la resolució del Constitucional. De l'altra, “un deure més gran”, en la seva opinió: obeir el “mandat parlamentari” i el “clam del carrer” per votar sobre la independència. “El Govern i el seu president havien d'estar a l'altura de les circumstàncies”, ha reivindicat Mas, que s'ha centrat en el rerefons polític del 9-N. “No va ser un capritx individual ni una sortida de to, ni una ocurrència”.

Malgrat no respondre al fiscal, Mas ha fet referència a l'assumpte que, al cap i a la fi, l'ha portat a judici: determinar si, malgrat el veto del TC, el Govern va seguir impulsant el 9-N i amb això va cometre un delicte. Mas ha intentat mantenir l'equilibri. Ha explicat que l'Executiu va organitzar una primera consulta, que va ser suspesa pel Constucional, i que després d'aquest veto va decidir “canviar el format” i idear una “jornada de participació”, que va ser el 9-N: aquell dia 2,3 milions de persones van votar. L'expresident ha assumit que va ser “el màxim responsable de la idea” i de “donar les instruccions” al seu Govern per organitzar-la. Però amb un matís. El 9-N, ha dit, no va ser “directament organitzat” per l'Administració, que es va limitar a prestar el seu “suport” als 42.000 voluntaris, veritables executors de la jornada.

La Fiscalia rebutja la tesi que el procés quedés en mans de voluntaris i té en el seu poder documents i testimonis que demostren que el Govern “va impulsar” la jornada, ja que no va suspendre els treballs que els contractistes privats van executar per dur-la a terme (web, programes informàtics, obertura d'instituts públics com a centres de votació, etcètera). Conscient d'aquest escenari, Mas ha intentat abordar també una qüestió que serà clau en la sentència: si la seva conducta compleix tots els requisits del delicte de desobediència. Serà un debat tècnic i jurídic, en el qual la interpretació de la jurisprudència del Tribunal Suprem (que és variable) jugarà un paper determinant.

Guiat per les preguntes clares i concises del seu advocat, Javier Melero, Mas ha insistit que la resolució del Constitucional contenia un mandat “imprecís i no reiterat” que no s'havia emplenat “en totes les seves formalitats”. L'expresident ha admès que va rebre la notificació del TC el 4 de novembre, però ha matisat que aquesta resolució “no va avisar dels advertiments legals de no suspendre el 9-N”. També s'ha valgut d'arguments polítics per defensar la seva innocència. El Govern de Mariano Rajoy, ha incidit, va fer “ridiculització” i “mofa” del procés i no va presentar un recurs fins 15 dies després que s'anunciés la consulta. “Aquests 15 dies van servir per produir la base logística i organitzativa del procés i per formar els voluntaris”.

Mas ha citat al seu favor l'actuació dels organismes judicials durant aquella jornada. Ha lamentat que el Constitucional no es reunís “amb caràcter d'urgència per contestar el requeriment” del Govern català, que havia demanat un aclariment de la resolució. I ha afegit que, el mateix 9 de novembre del 2014, i malgrat les denúncies interposades als jutjats de guàrdia, “ningú” va intentar aturar la consulta. “Si tan evident era que era un delicte, com pot ser que el Constitucional no fes res per fer complir la seva resolució?”.

Els trets dialèctics també han anat contra la Fiscalia. Mas ha recordat que un dels fiscals que porta el cas, Emilio Sánchez Ulled, “estava de guàrdia” el 9-N i “no va actuar per parar” la votació. I ha assenyalat que els fiscals catalans “van dir per unanimitat” que no hi havia indicis de delicte. Més tard, la Fiscalia General de l'Estat va obligar a interposar la querella contra Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.