Els nou indicis que la Generalitat va impulsar la consulta

Artur Mas insisteix que la consulta del 9-N va quedar “en mans de voluntaris” després del veto del Tribunal Constitucional i que el Govern va quedar en un segon pla. Res més lluny de la realitat, respon la Fiscalia, que en el seu escrit d’acusació cita nou indicis per acreditar que el Govern “va seguir amb impuls renovat” l’organització de la consulta. Mas, segons el fiscal, “va articular una estratègia de desafiament complet” a la suspensió del TC. “Emparat només en la seva voluntat”, es “va concertar” amb Ortega i Rigau perquè se celebrés la jornada de participació.

Aquests són els indicis pels quals la Fiscalia creu que el Govern no només no va fer res per aturar la consulta, sinó que la va impulsar després del 4-N.

1. L’empresa Unipost va ser contractada per enviar una carta de Mas als ciutadans sobre la votació. El “repartiment massiu” va continuar després del dia 4.

2. L’asseguradora Axa va expedir la pòlissa d’assegurança d’accidents per als 1.317 voluntaris apuntats per organitzar la jornada. Aquesta pòlissa es va mantenir vigent.

3. El Govern va contractar la creació d’una pàgina web institucional (participa2014.cat) per donar informació i recaptar la participació dels voluntaris. Aquesta pàgina web “es va mantenir activa” amb els “logos de la Generalitat” fins al 9-N i després, i fins i tot s’hi van publicar els resultats.

4. La campanya de publicitat institucional (encarregada per Presidència a l’empresa Media Planning a l’octubre) va seguir vigent fins al dia de la votació.

5. La infraestructura informàtica necessària per a les votacions es va activar després del veto. Els dies 7 i 8. T-Systems va lliurar les aplicacions i va formar els voluntaris amb el programa per tractar dades. Es va instal·lar un call center al CTTI, un organisme de tecnologies depenent de la Generalitat. El Govern havia comprat abans 7.000 ordinadors per a necessitats d’Ensenyament. El fiscal subratlla que hi havia 6.695 llocs de votació i, encara que els ordinadors després es van lliurar a escoles, suggereix que la finalitat inicial era que ja servissin per al procés participatiu.

6. Governació (Ortega) va signar un conveni amb el Centre d’Iniciatives per la Reinserció (CIRE) pel qual els interns de la presó de Lleida van fabricar el material (sobres, llistes de participants) necessaris per a la votació. Durant els dies 7 i 8 de novembre, aquest material va ser distribuït als punts de votació.

7. Fira de Barcelona va condicionar, els dies 7 i 8, el pavelló italià de Montjuïc per oferir públicament els resultats.

8. Els instituts públics d’ensenyament secundari van obrir les seves portes el dia 9-N perquè els ciutadans votessin. Van estar actius els serveis de suport dels contractistes per solucionar problemes tècnics. Abans, la consellera d’Ensenyament (Irene Rigau) havia mantingut reunions perquè els serveis territorials instessin els directors de centres a col·laborar i lliurar les claus als voluntaris. També van obrir dependències de la Generalitat a l’estranger.

9. La votació va seguir, en dies posteriors al 9-N, en altres dependències públiques de la Generalitat.