El món fa un pas més cap a l’apocalipsi

Cada any, un panell de científics i especialistes ens diu quant queda per a la fi del món. Ho fa de manera simbòlica, amb un rellotge a punt d’arribar a l’abisme, la mitjanit: l’indicador són els minuts que falten per a aquest moment. I avui estem molt a prop, a només dos minuts i mig per a l’apocalipsi, segons aquest grup que inclou 15 premis Nobel. Els responsables del grup l’han avançat 30 segons cap a les 0.00 hores. Mai havíem estat tan prop de la destrucció de la humanitat des del 1953, quan els EUA i l’URSS van posar sobre la Terra les seves primeres bombes termonuclears, amb una capacitat destructiva desconeguda fins al moment.

Mai havíem estat tan a prop de la destrucció de la humanitat des del 1953, quan els EUA i la URSS van posar sobre la Terra les primeres bombes termonuclears

Mai havíem estat tan prop de la destrucció de la humanitat des del 1953, quan els EUA i l’URSS van posar sobre la Terra les seves primeres bombes termonuclears

En aquell moment, la humanitat va estar a dos minuts de la seva fi. La bomba termonuclear de la nostra època no és producte de la Guerra Freda sinó d’un fenomen molt més calent: la verbositat de Donald Trump i l’escalfament global. “Les paraules importen. No tant com els fets, però importen molt”, va assegurar una portaveu del panell abans d’anunciar la nova situació. Les paraules que preocupen es refereixen als suggeriments de Trump que el Japó hauria de tenir armament atòmic per afrontar l’amenaça de Corea del Nord (pot consultar la resolució en anglès en aquest PDF).

Feia dos anys que el món estava parat a tres minuts de l’hora fatídica, la mateixa hora que el 1984 –la segona pitjor crisi de la història d’aquest rellotge–, quan les dues superpotències trencaven relacions i s’arribava a un nou pic en l’arsenal atòmic mentre s’acostava una altra escalada de rearmament. Curiosament, el 1987 era Donald Trump el que promovia el desarmament dels EUA i la URSS. Avui, ell és el problema que afronta el planeta. Al desembre, com a president electe, Trump assegurava que el seu país havia d’enfortir la seva capacitat nuclear fins que el món recobri el sentit entorn d’aquestes armes.

“Putin i Trump poden triar comportar-se com a homes d’estat o com a nens petulants”, va dir el panell en esmentar els problemes que han ressorgit entre les dues grans potències nuclears, amb una escalada dialèctica i en llocs com Ucraïna i Síria. “Aquesta situació mundial ja amenaçadora va ser escenari de l’augment d’un nacionalisme estrident a tot el món el 2016, fins i tot en una campanya presidencial dels Estats Units durant la qual el vencedor, Donald Trump, va fer comentaris inquietants sobre l’ús i la proliferació d’armes nuclears i va expressar la seva incredulitat cap al consens científic sobre el canvi climàtic”.

"Les paraules importen. No tant com els fets, però importen molt", va assegurar una portaveu en referència a Trump

El Rellotge de la Fi del Món (Doomsday Clock, com es denomina originalment en anglès) es va crear el 1947 per la junta del Butlletí de Científics Atòmics, un grup d’especialistes que pretenien conscienciar del risc de l’armament nuclear. En la seva primera edició, es va situar a 7 minuts de la mitjanit. El 1995, estàvem a 14 minuts. El 2007 va entrar per primera vegada el canvi climàtic entre les seves preocupacions per al futur de la humanitat. En aquest cas, l’escalfament ha estat un altre factor decisiu per al panell: l’any passat va ser el més calorós dels registres històrics, i ho va ser per tercer any consecutiu. El grup de científics reconeix que la situació política als EUA i les persones que estaran al comandament del Govern i, en aquest camp, el fet que la nova administració dels EUA sigui “obertament hostil” a prendre mesures contra el canvi climàtic.

A més, una altra de les preocupacions que s’expressen per part del Butlletí va ser la de les amenaces tecnològiques emergents, en relació amb els ciberatacs però també amb tots els problemes reconeguts per la intel·ligència dels EUA que han sorgit durant la seva campanya electoral amb atacs informàtics i desinformació. I ressalten especialment la falta de respecte dels líders mundials pels fets, les dades i el coneixement científic.

Convé recordar que fa 70 anys ni tan sols feia falta aquest rellotge. La humanitat no s’havia donat raons a si mateixa per esperar-ne l’autodestrucció.