_
_
_
_

Les institucions catalanes exigeixen a les subministradores que paguin el 50% de la pobresa energètica

La Generalitat i els ajuntaments anuncien sancions "si no es compleix la llei"

Josep Catà
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, entre l'alcaldessa de Barcelona i els consellers de Treball i d'Empresa.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, entre l'alcaldessa de Barcelona i els consellers de Treball i d'Empresa.Albert Garcia

Totes les administracions catalanes han format aquest dijous un front comú per lluitar contra la pobresa energètica en la presentació d'un conveni de corresponsabilitat a les companyies subministradores d'electricitat i gas, en què se'ls exigeix que cobreixin com a mínim el 50% de la despesa que produeix la pobresa energètica. Tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'han mostrat ferms en la petició que les empreses signin aquest acord, i han advertit que sancionaran les empreses si no compleixen la part de la llei 24/2015 que no està suspesa pel Tribunal Constitucional, que es refereix a la pobresa energètica i que insta les companyies a arribar a acords amb les administracions per protegir les persones en risc d'exclusió residencial.

En la presentació del conveni al palau de la Generalitat, que ha aconseguit un ampli consens entre les institucions, han participat el conseller d'Economia i Empresa, Jordi Baiget, i la consellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, juntament amb els presidents de les diputacions catalanes i de les federacions i associacions de municipis i també el socialista Jaume Collboni, segon tinent d'alcalde de Barcelona i vicepresident de l’Àrea Metropolitana. Baiget ha afirmat que "el conveni vol deixar clar que totes les administracions catalanes van de bracet en la lluita contra la pobresa energètica. És una prioritat".

Baiget ha assegurat que el text, tot i que es pot negociar, té com a línies vermelles el fet que les empreses s'han de fer corresponsables de la pobresa energètica, i que han de participar en un mínim del 50% de la despesa que produeixi. Colau s'ha mostrat "contenta d'estar en aquesta taula", però ha recordat que és tard, i que només s'ha avançat des de la mort d'una dona gran a Reus, el pis de la qual es va incendiar dos mesos després que li haguessin tallat el subministrament elèctric: "Fa molt temps que les entitats exigeixen que fem complir la llei, amb aquest conveni ara la pilota és a la teulada de les empreses subministradores", ha dit Colau, que considera "inassumible" que les empreses diguin que no poden assumir una part de la pobresa energètica. "Si no compleixen la llei obrirem expedients i sancionarem, especialment a qui fa negoci amb un dret fonamental", ha rematat. Puigdemont, d’altra banda, ha destacat que l'objectiu és "aconseguir que els més vulnerables siguin més forts, i que els més forts siguin més vulnerables a les necessitats dels ciutadans".

Amb aquest front comú i un conveni homogeneïtzat, les administracions esperen que les empreses se sumin a l'acord, com ja ho van fer les subministradores d'aigua en el seu moment. A preguntes d’aquest diari, la companyia Endesa ha declinat comentar el conveni. El text acordat preveu que les subministradores de llum i gas col·laborin per afrontar "com a mínim" la meitat de les despeses derivades de la pobresa energètica, a través de tarifes socials, la condonació del deute acumulat i aportacions econòmiques directes. El conveni també insta les empreses a promocionar el bo social i a optimitzar la potència contractada.

Más información
Quants “pobres energètics” hi ha a Espanya?
Morir a l’hivern per no tenir llum

El conveni estableix, també, el compromís que les subministradores es dirigiran als serveis socials municipals per sol·licitar un informe acreditatiu per assegurar-se, abans de tallar el subministrament, que la família no està en una situació de vulnerabilitat. El text també preveu la creació d'un canal de tràmits únic i obliga les subministradores a facilitar als usuaris tota la informació relativa als seus drets. A més, les empreses hauran de fer auditories energètiques gratuïtes a les persones en risc d'exclusió residencial. El text compromet les operadores a facilitar als serveis socials municipals una llista mensual de subministraments tallats i factures impagades per donar una visió global sobre la pobresa energètica a Catalunya.

Protocol d’aplicació

Amb l'aprovació de la llei 24/2015, la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de Consum, va redactar un protocol que fixa els criteris i procediments per aplicar aquesta llei. El novembre passat, tant la patronal elèctrica Unesa com la companyia Endesa van recórrer en contra d’aquest protocol, ja que entenien que es tractava d'una recomanació i que no els obligava a res. Les institucions insisteixen en aquest protocol i l’inclouen en el text que esperen acordar amb les empreses, cosa que les obligaria a obeir el protocol, ja que la llei indica que cal "arribar a acords" entre empreses i administracions. Les subministradores fa mesos que al·leguen que qualsevol acord és voluntari, no obligatori, i que per tant no se'ls pot exigir signar un document.

L’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE) ha reaccionat a la presentació del conveni assegurant que "podria haver estat més ambiciós". L’APE defensa que siguin les companyies les que assumeixin el 100% dels deutes acumulats per pobresa energètica. L’Aliança també considera "perillós" que s'inclogui en el conveni l'opció per a les companyies d'escollir entre condonar el deute o fer una aportació econòmica, "ja que per a la majoria de les famílies la necessitat és doble". L’APE demana en qualsevol cas que aquest conveni es firmi "de manera urgent" per la pujada de preus de l'electricitat, que coincideix amb l'onada de fred.

CLÀUSULES ALS CONTRACTES PÚBLICS

Fonts de la Generalitat han posat en dubte la legalitat d'una de les iniciatives de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per fer que les empreses subministradores de gas i electricitat es comprometin en la lluita contra la pobresa energètica. L'Ajuntament de Barcelona va anunciar que en els contractes públics inclouria una clàusula per exigir el compliment de la llei 24/2015.

La Generalitat, tot i que valora "molt positivament" la iniciativa, l’està estudiant jurídicament per determinar si és legal o no. En els últims contractes no s'han inclòs clàusules semblants, ni tampoc en el contracte municipal més important de subministrament d'electricitat, impulsat per l’Associació Catalana de Municipis, que va guanyar Endesa per un límit de 936 milions d'euros els propers quatre anys.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_