Pobresa energètica en la penombra

Va ser necessari tenir un cadàver sobre la taula per evidenciar la impostura de les administracions públiques i les companyies elèctriques en la lluita contra la pobresa energètica que des de fa anys denuncien les entitats socials. La mort de la Rosa, una dona gran vulnerable de Reus que va morir al novembre asfixiada per l’incendi que van provocar unes espelmes, ha derivat en una batalla legal que posa de manifest l’abisme entre el discurs oficial de la lluita contra la pobresa i la dura realitat a la qual s’han d’enfrontar milers de famílies. Una xifra que, per cert, ningú ha quantificat després de cinc anys d’agenda mediàtica. La Generalitat diu que des del 2013 ha evitat els talls en gairebé 39.000 llars.

Diversos grups de bombers ja havien alertat de l’augment de casos en què la falta de subministrament o la necessitat d’estalvi empenyien les famílies a recórrer a mètodes insegurs per escalfar la casa. El Parlament, gràcies a una iniciativa legislativa popular, va aprovar el 2015 una llei contra la pobresa energètica que incloïa el principi de precaució. Aquest principi obliga les companyies a consultar els serveis socials abans de fer un tall. Tot i els intents del PP, que va voler recórrer la norma, el Tribunal Constitucional la va avalar, a diferència del que ha passat amb altres iniciatives legislatives. No obstant això, aquest dic de contenció va fracassar amb la Rosa: Gas Natural diu que el consistori no li va comunicar mai la situació de pobresa, i l’Ajuntament, tot i que atenia la víctima, no sabia que no podia pagar el rebut.

Fins ara ni l’Ajuntament, ni la Generalitat ni l’empresa han fet un exercici, almenys públic, de reflexió sobre els fets. El Govern català diu, amb raó, que l’empresa va desobeir la llei, però calla respecte al guant de seda amb què tradicionalment havia tractat les subministradores. Gas Natural defensa que la llei era inaplicable sense un reglament, però va portar als tribunals les respectives guies d’implementació que van publicar els governs català i barceloní. Les empreses creuen que ja fan prou pagant el bo social.

Les empreses tampoc han volgut compartir mai amb el govern les seves dades, que servirien per entendre millor el fenomen i poder lluitar contra la pobresa energètica. Com tampoc ningú els ho ha demanat. D’altra banda, a ningú se li escapa la dura situació dels serveis socials municipals, saturats encara pels efectes de la crisi. Per què no es feia un seguiment exhaustiu a una dona gran vulnerable de Reus? La Generalitat es resisteix a fer públic el nombre de factures de persones vulnerables té al calaix i a quant ascendeix el milionari deute amb les elèctriques, si bé per a l’any que s’acaba hi va destinar una partida de cinc milions d’euros, després de corregir un pla en què només va gastar el 22% del pressupost.

I només fins aquest any la capital catalana i la Diputació de Barcelona, entre d’altres, han començat a fer polítiques contra la pobresa energètica més enllà de pagar factures, com les visites a domicilis per revisar els consums i millorar l’eficiència. Tot i que el tema és una de les armes llancívoles favorites per lluitar contra el govern central, la lluita contra la pobresa energètica segueix estant en la penombra.