La promesa desprivatització no era tan gran

La sanitat catalana va estrenar el 2016 amb un nou conseller i un pas més enllà en les polítiques sanitàries del govern d’Artur Mas, marcades per les retallades i l’ombra de la privatització. Toni Comín, un politòleg completament aliè al món sanitari, va prendre el bastó de comandament. Però lluny d’intimidar-se, Comín, ubicat ara en l’òrbita d’ERC —abans al PSC—, es va mostrar com un defensor de la sanitat pública i va anunciar “la desprivatització més gran del sistema sanitari”: retornar als hospitals públics l’activitat sanitària que els governs anteriors —també el tripartit— havien concertat amb clíniques privades amb afany de lucre.

El conseller es va apressar a delimitar la mesura a l’àrea hospitalària, ja que el gros de l’afany de lucre en la xarxa pública està en el sector sociosanitari i de salut mental. Dels cinc hospitals amb ànim de lucre que donen assistència pública, Comín es va centrar en els tres del grup empresarial Quironsalud —Sagrat Cor, Hospital General de Catalunya (HGC) i Clínica del Vallès (QdV)— i va anunciar que aquest any no renovaria el contracte a l’HGC i a la QdV.

El conseller va començar a complir la seva grandiloqüent mesura amb la QdV, amb la qual va trencar les relacions a l’agost. La seva activitat va tornar al Parc Taulí de Sabadell i l’Hospital de Terrassa, i amb ella Comín es va endur alguns treballadors de la QdV. Cas a part és ara l’HGC, que s’ha complicat. Per començar, Comín ja va recular i va anunciar que mantindrà una part del contracte, perquè els hospitals públics que haurien d’assumir la seva activitat no tenen espai suficient per fer-se càrrec de tota la radioteràpia, per exemple. Però una qüestió que hauria d’estar tancada a final d’any es va enquistar encara més quan Comín va llançar per sorpresa una oferta de compra de l’hospital per 50 milions d’euros, una proposta que l’empresa encara avui nega haver rebut.

Però Comín també s’ha centrat a fer un rentat de cara al Departament i enterrar qualsevol mala premsa del govern anterior. Ha desmantellat el controvertit projecte VISC+ de venda de dades sanitàries, vaixell insígnia de l’anterior govern. També ha fulminat la cúpula del Sistema d’Emergències Mèdiques, pressionada per un concurs públic ple de sospites de mala praxi i per mals resultats en la implantació del nou transport sanitari. La direcció de l’Institut d’Avaluacions Mèdiques, amb denúncies de pacients per donar altes mèdiques injustificades, també ha estat cessada.

Amb tot, el que es manté igual, si no pitjor, són els problemes estructurals del sistema: les llistes d’espera segueixen augmentant, les urgències continuen saturades i la precarietat dels sanitaris es perpetua. I tampoc es va salvar Comín dels problemes de salut pública sobrevinguts: aquest any, un brot infantil d’enterovirus que provocava danys neurològics i l’amenaça del Zika, que va deixar a Catalunya el primer cas a Europa d’un nadó amb microcefàlia vinculat al Zika, van centrar les alertes de salut pública.