Els mals periodistes

Vaig llegir el reportatge de Pedro Simón Cuando no hay nada para Nadia el mateix dia que es va publicar a El Mundo. Ja aleshores em va semblar una història extraordinària, i aquell “padre coraje” un personatge singular, que lluitava contra l’apatia de les institucions, per tal de salvar la seua filla d’una “malaltia rara”. Quan un lector rep aquesta informació des d’un diari de referència com és El Mundo, avesat a realitzar periodisme d’investigació i amb una tradició de qualitat en el periodisme de salut, està convençut que el que allí s’explica ha estat convenientment contrastat. És a dir, que aquella malaltia rara posa en risc de manera imminent la vida de Nadia, que les peripècies del pare per trobar una cura estan verificades, que el seu viatge a l’Afganistan sota les bombes per a localitzar no se sap quin metge està del tot documentat per testimonis gràfics esgarrifadors, i que aquelles teràpies gèniques que estan practicant a la xiqueta són una realitat als EUA.

Així les coses, quan l’evidència s’imposa, i es veu que el pare de la filla havia estat condemnat anteriorment per frau, que no hi ha cap tipus de certificació ni d’aquells viatges desesperats ni d’aquells suposats doctors que demanaven una milionada per atendre la malalta, aleshores una sensació de decepció s’imposa sobre el lector. Perquè clarament el periodista, i per extensió els responsables del rotatiu, no han fet el seu treball. I no sols això, sinó que amb aquella informació fraudulenta, que s’ha repartit urbi et orbe, s’ha atacat de manera molt greu les institucions mèdiques espanyoles, que en el reportatge queden com incapaces per a tractar de manera convenient la dolència de la xiqueta. Pedro Simón, potser d’una manera inconscient, però, al capdavall, d’una forma clara i notòria, ha creat una alarma social considerable, divulgant que el nostre sistema de salut és ineficaç, i que per a salvar la vida de l’ésser estimat cal anar als Estats Units, amb l’esforç econòmic que això suposa. Deixant a banda el malànima del pare de Nadia, tota aquesta història deixa molt mal parat El Mundo, i per extensió la resta de programes sensacionalistes que li han donat cobertura. En un número recent de la revista Mètode, titulat Comunicar la salut. La divulgació mèdica als mitjans de comunicació, vàrem estudiar les crisis comunicatives sobre la grip A, l’ebola, el mal de les vaques boges, etc. En totes elles, els mitjans de comunicació i les institucions implicades havien realitzat un trist servei a la societat, creant un alarmisme innecessari. El mateix ha fet ara El Mundo, amb aquest desgraciat reportatge. Si visiteu ara l’article, l’han encapçalat amb aquesta sorprenent advertència (mal redactada): “Este texto contiene importantes errores que no fueron verificados por el periódico como se explicaba en este artículo (sic). El autor ha sido víctima de las mentiras del padre de Nadia, a quien ahora investiga la justicia”. Evidentment, allò hauria de tenir majors conseqüències sobre el periodista i els directius del rotatiu, més que aquesta lamentable nota de disculpa. Perquè tothom ha d’assumir la seua responsabilitat.