El Govern retreu a Rajoy que repliqui l’impost català que grava els refrescos

"El Govern central diu que volen dialogar, però els fets van en la direcció contrària". Així ha rebut l'Executiu català l'anunci del Ministeri d'Hisenda de crear un impost que gravi les begudes ensucrades l'any vinent, tal com tenia previst fer la Generalitat. La creació del tribut estatal suposarà la impossibilitat de crear-ne un d'autonòmic, tal com ja va passar quan la Generalitat va intentar crear una taxa als dipòsits bancaris. Llavors Cristóbal Montoro la va deshabilitar creant-ne una d'estatal amb un tipus pròxim al 0%.

Fonts del Departament de Presidència han assenyalat el moment en què es produeix l'anunci, en plena oferta de diàleg i just quan ahir al matí, al Congrés, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría oferia millores en el sistema de finançament i d'infraestructures. Per això, les mateixes fonts han recordat que des del Govern català es va qüestionar que el ministre Cristóbal Montoro mantingués la cartera d'Hisenda.

La proposta impedirà que el nou impost català, inclòs en la llei d'acompanyament als Pressupostos, que ja és al Parlament, es posi en marxa a l'abril, com estava previst. I també deixa en l'aire que es puguin ingressar els 41,3 milions d'euros anuals, tret que l'Estat decideixi cedir la recaptació a les comunitats autònomes.

Pressionat per la CUP per obtenir més ingressos i amb l'argument de neutralitzar els costos que el consum de begudes ensucrades genera sobre els centres sanitaris, el Govern de Junts pel Sí havia optat per un tribut que fixava les mateixes càrregues fiscals que les previstes pel Govern britànic: 0,08 euros per litre per a aquelles begudes que tenen entre 5 i 8 grams de sucre per cada centilitre i 0,12 euros per a les begudes amb més de 8 grams per centilitre.

El 2013 la Generalitat ja va intentar crear un impost similar, però el Govern d'Artur Mas va abandonar la idea. El llavors ambaixador dels Estats Units a Espanya, Alan D. Solomont, es va reunir amb ell i li va traslladar la preocupació del principals productors de refrescos (Coca-Cola i Pepsi) i la possibilitat que la mesura condicionés inversions productives.