Rajoy: “Ningú va als jutjats per les seves idees, sinó per incomplir la llei”

Hi havia molta expectació i certa morbositat. Després de gairebé 14 mesos en què l’Executiu central s'havia negat a sotmetre's a control parlamentari perquè estava en funcions, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va voler estrenar aquest dimarts la legislatura i les seves sessions de control al Senat, on el PP té majoria absoluta. El desafiament sobiranista català va ocupar bona part de la sessió. El jutge independentista i senador d’ERC, Santiago Vidal, sancionat per redactar un esborrany de Constitució de la República catalana, va criticar que l’Executiu central hagués optat per la "via judicial" per abordar la situació a Catalunya. Vidal va qüestionar la independència del poder judicial i fins i tot el seu pedigrí democràtic. Rajoy li va replicar amb contundència: "De vegades està bé recordar obvietats. A Espanya ningú va als jutjats per les seves idees, sinó per incomplir la llei. Espanya és un Estat amb llibertat de pensament i d'expressió, però la llei és obligada per a tothom".

Des del seu escó, Vidal va denunciar el seu cas personal un dia després que el Tribunal Suprem confirmés –per 21 vots a 11– la sanció de tres anys de suspensió de la carrera judicial que li va imposar el Consell General del Poder Judicial el febrer del 2015 per participar, quan exercia de magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, en la redacció d'un esborrany de Constitució per a Catalunya. I en la seva pregunta –"El president del Govern espanyol creu que la via judicial és l'adequada per posar fi al procés independentista a Catalunya?"– volia subratllar que els recursos i l'ús del Govern central dels tribunals i especialment del Constitucional no han posat remei a les demandes sobiranistes.

Rajoy va retreure a Vidal que utilitzés l'escó per denunciar "el seu problema personal". "L'argument que dóna per demostrar que la justícia no és independent és que l’ha condemnat a vostè, que se cita a si mateix, el Tribunal Suprem", va replicar el president. "Vostè pot explicar a aquesta Cambra les pressions que ha rebut del Govern central per adoptar les seves sentències en un sentit o en un altre?". Rajoy va rebutjar que a Catalunya i Espanya no hi hagi llibertat d'opinió ni separació de poders i va criticar amb duresa el jutge independentista. "Com pot donar suport a incomplir la llei i després dir als ciutadans que la compleixin? Quines lleis cal complir i quines, no, les que no li agraden? Els que estem aquí podem incomplir la llei i la resta de ciutadans, no? Ningú està legitimat per saltar-se la llei fent cas omís de tot. Sense llei no hi ha democràcia”, va afegir el president.

El líder del PP es va cenyir al guió conegut i fins ara gairebé únic de l’Executiu espanyol per frenar l'ímpetu separatista a Catalunya, esmentant la màxima que "la llei és obligada per a tothom". Tant Rajoy com la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, han insinuat després de la formació del nou Govern central la seva predisposició a dialogar més i atendre millor les demandes polítiques de Catalunya si constaten "lleialtat institucional", però el president va tornar a advertir ahir que negociar no equival a signar "un contracte d'adhesió".

El senador d’ERC va lamentar la "previsible" resposta legalista de Rajoy. Va insistir en la falta de separació de poders a Espanya i va enumerar alguns pronunciaments molt durs en aquest sentit de la Comissió de Justícia del Consell d'Europa. Vidal defensa que la seva aportació a l'esborrany jurídic independentista calia que se situés en el terreny de la llibertat de pensar, debatre i escriure. Va ser en aquest punt quan va comparar la seva situació personal i judicial amb el que passava en el passat a Espanya amb la Inquisició: "Abans cremaven llibres, avui ens deixen sense feina".

D’altra banda, Soraya Sáenz de Santamaría, va ser interpel·lada pel senador Josep Lluís Cleries, de l'extinta Convergència, per iniciar un diàleg "de tu a tu, no com a súbdits". "Passem del greuge comparatiu i del retret i posem-nos a parlar”, li va contestar la número dos del Govern de Rajoy. “Parlar d'infraestructures, del corredor mediterrani, de finançament dels serveis públics, del FLA?”, es va preguntar. “Parlem-ne, però sempre dins del marc jurídic, de la llei i de la lleialtat, buscant unir el conjunt dels espanyols i no separar-los. Els representants som súbdits de la llei, que no és una cosa diferent de la democràcia. Aquí, ni vostè ni el senyor Vidal poden dir-nos a tots els altres quan es compleix o es deixa de complir".

Com a nova responsable de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes i Entitats Locals, la vicepresidenta també va explicar l'estratègia que ha dissenyat l’Executiu central en la seva relació amb Euskadi. El Govern espanyol busca el suport del PNB a Madrid per a l'aprovació dels Pressupostos del 2017 i el PNB busca el suport a Vitòria del PP per tirar endavant els comptes públics bascos. Malgrat aquesta coincidència d'interessos, a les dues parts els separen els conflictes competencials, resumits en els recursos intercanviats al Tribunal Constitucional. El Govern basc ha recorregut davant el Constitucional contra 34 lleis nacionals i l’Executiu central, contra 17 de basques. "La sensibilitat foral d'aquest Govern està determinada”, va assegurar la vicepresidenta, que va prometre “màxim diàleg, màxima lleialtat i màxima cooperació” al Govern basc.