La justícia revela un ‘passador’ en la regularització de ciutadans xinesos

La secció 22 de l’Audiència de Barcelona ha condemnat l’amo d’una gestoria, Florencio A., i deu dels seus col·laboradors, per regularitzar centenars de ciutadans xinesos de forma fraudulenta. Els penats van aconseguir l’alta de 1.000 persones a la Seguretat Social a través d’empreses fictícies. Els Mossos van analitzar detalladament 233 casos, que l’Audiència demana ara a la Delegació del Govern –la competent en permisos d’estrangeria– que revisi. D’aquests ciutadans pengen totes les sol·licituds posteriors que s’hagin pogut tramitar, a través de reagrupacions familiars o contractacions de tercers. “Si realment es realitza aquesta revisió exhaustiva, és un gran problema per a la comunitat xinesa”, avisen fonts del cas.

“Alguns ja estan nacionalitzats”, explica la delegació. I si no ho estan, “són residents de llarga durada”. En aquests moments, la subdelegació de Barcelona, on es van presentar totes les sol·licituds, estudia “les implicacions de cada cas”, encara que ara com ara no s’ha dut a terme cap “procediment d’extinció”, és a dir, de retirada dels papers als afectats.

L’Audiència també es dirigeix a la Tresoreria General de la Seguridad. Part de les persones que van obtenir fraudulentament permisos de treball i residència, van cobrar també com a aturats per feines que mai van exercir. “Fàcilment poden superar els 120.000 euros [la barrera per considerar-ho delicte]”, asseguren els Mossos en el seu informe final de la causa. El Ministeri de Treball ha obert una investigació, però declina donar detalls “abans d’informar el jutge”, addueix una portaveu.

La investigació dels Mossos, a la qual es va sumar la Policia Nacional, va destapar un veritable passador en la regularització de ciutadans xinesos. Ho van definir com a “blanqueig de persones”: una “progressiva immersió d’un elevat capital humà, de base administrativament fraudulenta, en el sistema legal vigent” que va portar a una “perversió generalitzada del mateix sistema”, conclou la policia catalana, que parla d’una “regularització efectiva d’una quantitat ingent d’immigrants il·legals”.

El responsable d’aquesta situació, segons recull la sentència de conformitat entre les parts a la qual ha tingut accés EL PAÍS, és Florencio A. Aquest, a través de la seva gestoria Urquinaona i amb diversos testaferros, va fer “en els primers anys de la dècada passada a canvi d’una prestació econòmica indeterminada [...] contractacions laborals fictícies” per aconseguir davant la subdelegació “autorització de residència i de treball o renovació de les mateixes”. Per a això es va valer d’un entramat d’empreses “totalment inactives” i “sense cap activitat comercial”.

Quan la policia catalana va anar a visitar-les, per comprovar si existien, es va trobar amb solars erms, amb edificis d’empreses que no tenien ni idea d’aquesta companyia, amb adreces inexistents o amb la mateixa gestoria Urquinaona. En total, van investigar 235 societats. La policia va concloure que van aconseguir que 327 de les seves sol·licituds davant la subdelegació de govern prosperessin, però va avisar que s’havien vist obligats a delimitar en el temps la seva investigació, perquè si no resultava inabastable. La primera empresa a nom de Florencio A. data del 1991.

En el cas, que va culminar el 2011 amb 46 detinguts, la policia catalana va entrevistar diverses persones d’origen xinès que van afirmar no haver treballat mai per a les companyies en les quals constaven com a contractats. En alguns casos, ni tan sols les coneixien. Els xinesos van ser considerats víctimes pel seu “desconeixement de la normativa” espanyola, així com per la “submissió i dependència” dels condemnats davant la “por a no aconseguir o mantenir la regularització”.

Van declarar que havien arribat a pagar 18.000 euros per legalitzar la seva situació. Encara que la xifra mitjana, segons l’informe dels Mossos, eren uns 4.000 euros per un permís de residència; uns 1.500 a canvi d’un fals padró, i entre 300 i 600 euros per paperassa de gestió. En total, els condemnats van poder haver guanyat entre 5 i 6 milions d’euros, conclou la Policia.

Tots els condemnats per aquest cas han aconseguit evitar la presó gràcies a l’acord amb la Fiscalia. El seu líder, condemnat inicialment a tres anys i nou mesos de presó per afavoriment de la immigració il·legal, associació il·lícita i falsedat documental, haurà de pagar una multa durant 105 mesos, amb una quota diària de 3 euros. A la resta, també se li ha commutat la pena de presó per multes, amb la condició que satisfacin totes les quotes i no delinqueixin.