Brussel·les admet que serà “difícil” treballar amb Donald Trump

Commoció als mercats financers des del Pacífic fins a l'Atlàntic. I temporada d'huracans polítics: Europa s'ha llevat avui amb una immensa sacsejada política per la inesperada victòria del republicà, multimilionari i excèntric –no necessàriament en aquest ordre– Donald Trump en les eleccions nord-americanes. Trump, que en campanya ha donat senyals que afeblirà els tradicionals llaços dels Estats Units amb Europa i fins i tot pot canviar el paper de Washington a l'OTAN, obre una etapa d'incerteses a tot el món. Els líders ultradretans del Vell Continent han matinat per felicitar el nou president nord-americà i posar-se al seu servei, començant per Marine Le Pen. Els presidents de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el Consell Europeu, Donald Tusk, han fet una crida a la "cooperació" entre Europa i els Estats Units davant dels desafiaments que suposen l'Estat Islàmic, l'actitud de Rússia a Ucraïna i la inestabilitat al Pròxim Orient. Brussel·les ha convidat Trump a una cimera transatlàntica. El cap de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha assegurat que el lideratge dels EUA és "més necessari que mai" i també ha confiat en una ràpida reunió amb el nou president nord-americà. Però després de les felicitacions de tots aquests líders hi ha una barreja d'incertesa i por davant de la formidable convulsió que representa el trumpisme per al vell ordre internacional posterior a la II Guerra Mundial.

Barack Obama, l'home que en la seva visita a Alemanya durant la campanya per arribar a la Casa Blanca va ser aclamat a Berlín per 200.000 persones amb un discurs d'esperança que feia una crida a derrocar els murs entre races, nacions i credos i estrènyer els llaços amb Europa, deixarà el seu lloc a Donald Trump, el més ferm defensor d'aixecar a la frontera amb Mèxic una immensa paret infranquejable i amb diversos fronts oberts al Vell Continent. Europa intenta assimilar el nou escenari. Enmig d'una visible decepció, els seus dirigents s'han valgut de paraules tan corteses com buides d'emoció: "Com a president del Parlament Europeu felicito el nou president dels EUA, Donald Trump. La UE està a punt per cooperar amb el nou president", ha declarat aquest matí Martin Schulz.

El president de l'Eurocambra havia evitat refugiar-se en la comoditat del silenci per pronunciar-se amb claredat sobre les seves preferències: “Trump no és només un problema per a la UE, és un problema per al món sencer”, va dir al diari alemany Der Spiegel fa tot just dos mesos. Aquest dimecres el seu rol s'ha cenyit al de representar la correcció diplomàtica de la institució no sense reconèixer que "la feina serà més difícil que amb anteriors Administracions".

Una cosa semblant han fet els altres dirigents. El noruec Jens Stoltenberg, secretari general de l'OTAN, ha felicitat Trump i li ha recordat la importància de "mantenir fort" el vincle transatlàntic i que tots els països de l'OTAN han fet "un compromís solemne" de "defensar l'altre". Però Trump ja ha anunciat durant la campanya que les relacions del seu país amb l'OTAN canviaran. Els ministres d'Exteriors i Defensa europeus són conscients que l'Aliança Atlàntica pot patir un viratge. Berlín ja ha qualificat el resultat dels Estats Units com "un xoc tremend", en paraules de la seva ministra de Defensa, Ursula von der Leyen.

La victòria de Trump té conseqüències més enllà del clar posicionament favorable a Hillary Clinton que han expressat en veu alta els seus líders, des de la cancellera Angela Merkel fins al president francès François Hollande passant pel de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. “Predicador de l'odi”, va arribar a trucar-li el ministre d'Exteriores alemany, Frank-Walter Steinmeier. Tots ells hauran de tractar ara cara a cara amb el Govern de Trump, primer soci comercial de la UE, del qual esperen una evolució de candidat agressiu a gestor prudent. "Els llaços entre la UE i els EUA són més profunds que qualsevol canvi polític", ha declarat per la seva banda l'alta representant de la Política Exterior europea, Federica Mogherini.

En aquest àmbit, el primer efecte clar del triomf republicà és l'enterrament definitiu del tractat de lliure comerç que des de fa tres anys negocien la UE i els Estats Units, l'anomenat TTIP. S'obre, a més, un nou període en què la principal potència econòmica mundial tindrà com a líder un ferm partidari de polítiques proteccionistes que ha qüestionat els principals organismes que regulen els intercanvis mundials en qualificar de “desastre” l'Organització Mundial del Comerç i desconfiar de l'OCDE.

Però sobretot, eleva a cotes inesperades la inquietud davant dels propers processos electorals que afronta el Continent, amb el xenòfob Geert Wilders en lliça en els comicis holandesos de març, la ultradretana Marine Le Pen liderant les enquestes per a les presidencials franceses d'abril i maig, i l'antiimmigració Alternativa per Alemanya a punt per fer un salt qualitatiu en les eleccions federals alemanyes previstes per a la segona meitat de l'any.

El calendari juga ara a favor de les forces populistes. Els partits tradicionals no troben la fórmula de frenar l'ascens de l'antiestablishment que ja va deixar una mostra de la seva potència al continent amb el Brexit. La tendència no entén aparentment de claus macroeconòmiques, però la feblesa de la recuperació europea la fa més vulnerable davant d'aquest tipus de missatges: els Estats Units creixen gairebé el doble i tenen la meitat d'atur que l'eurozona, unes xifres que no han servit per escurçar la distància sideral que sembla que separa avui les elits dels ciutadans.

La magnitud dels incendis que els Vint-i-vuit hauran d'apagar amb Trump després de les seves discrepàncies públiques abasten matèries tan transcendents com la defensa, on el nou president mira més a Moscou que a Brussel·les, seu de l'OTAN. Trump ja va fer dures crítiques als seus aliats durant la campanya, acusant-los d'aportar pocs diners a l'organisme, i va amenaçar a deixar-los fos del paraigua americà. Els Estats Units suposen gairebé el 75% de la despesa militar dels membres de l'Aliança. I a part de Grècia, el Regne Unit, Estònia i Polònia, cap dels aliats europeus compleix l'objectiu de gastar en defensa una xifra equivalent al 2% del PIB (Espanya se situa en el 0,91%).

La resposta davant del desafiament obert per Trump va arribar del secretari general de l'Aliança: “La solidaritat entre aliats és un valor clau per a l'OTAN. És bo per a la seguretat europea i per a la nord-americana”, va oposar a la idea defensada per Trump de condicionar aquesta solidaritat al compromís pressupostari dels Estats. La imprevisible actitud del nou president en un camp d'importància estratègica podria empènyer Europa a assumir un paper més rellevant en el tauler internacional i accelerar la integració militar a la UE davant de la magnitud de reptes com el conflicte a Ucraïna o la guerra a Síria.